Més de tres mesos de treball, 21 compareixences sobre un total de 56 membres citats i l'absència de tres grups parlamentaris és el balanç de la comissió més polèmica de la legislatura. Creada per investigar la possible operació de l'Estat per perseguir enemics polítics, la Comissió d'Investigació sobre l'Operació Catalunya ha comptat amb les compareixences de l'expresidenta del PP català Alicia Sánchez-Camacho, l'excap de la Unitat d'Assumptes Interns Marcelino Martín Blas i els periodistes Carlos Enrique Bayo i Patricia López, entre d'altres.
L'expresidenta del PP català Alicia Sánchez-Camacho. Fotografia: Laura Gómez
"Si bé les compareixences han estat molt reveladores, també ho han estat les absències", assegura el diputat de Junts pel Sí Roger Torrent en referència als 35 membres que, tot i haver estat citats a declarar, no s'han presentat a la comissió. Entre aquests, destaquen alts càrrecs del Govern espanyol, entre els quals es troba el mateix president, Mariano Rajoy, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.
De fet, Fernández Díaz ha estat un dels noms més citats pels compareixents ja que l'han acusat directament d'orquestrar una brigada política en contra dels enemics polítics de l'Estat. "Tot apunta que l'exministre de l'Interior va utilitzar determinats instruments de la Policia Nacional per torpedinar investigacions que afectaven càrrecs del PP i per anar en contra dels adversaris polítics de l'Estat", assegura el diputat socialista Jordi Terrades.
Més enllà dels matisos i les diferències ideològiques, la majoria dels partits admeten l'existència de l'Operació Catalunya o, si més no, de les denominades clavegueres de l'Estat. No és així en el cas del PP, que atribueix la creació de la Comissió sobre l'Operació Catalunya a la voluntat "no tant d'esclarir irregularitats, que es poden haver produït, sinó a presentar el Govern d'Espanya i les institucions com un Estat autoritari per tal d'aconseguir suport pel referèndum", assegura el diputat popular Sergio Santamaría.
Les conclusions sobre la comissió es presentaran el proper 28 o 29 d'agost. Tot sembla indicar que els grups parlamentaris presents a la comissió -Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP- presentaran unes conclusions conjuntes que més tard es debatran al ple. "El Parlament és el màxim òrgan de representació de la ciutadania i un altaveu per donar visibilitat al què s'ha debatut a la comissió", assegura el diputat de Catalunya Sí Que es Pot Albano-Dante Fachin.
Les conclusions de la comissió
Un cop presentades i aprovades les conclusions, aquestes es poden traslladar a la Fiscalia. "Denunciar-ho a la Fiscalia potser té un recorregut massa curt perquè aquesta depèn en últim terme del Govern espanyol", assegura la presidenta de la comissió i diputada de Junts pel Sí, Alba Vergés. Des del PP, en canvi, defensen que la Fiscalia es guia pel principi de legalitat en base a la separació de poders però conviden als grups que no hi confiïn a presentar una querella. "Una altra opció seria portar les conclusions a un jutjat ordinari", afegeix Vergés.
Més enllà de les conclusions, la comissió també presentarà una querella contra tots els compareixents que no s'han presentat a la comissió. En aquest cas, el reglament del Parlament obliga a donar compte a la Fiscalia dels incompareixents. També ho regula el Codi Penal, que estableix que els que no compareguin "seran castigats per un delicte de desobediència" i que, en cas d'autoritats o funcionaris, el càstig podria implicar fins i tot pena de suspensió del càrrec.
Tot i això, i en base al gran nombre d'absències a la comissió, els grups han arribat a un acord per acompanyar l'informe a la Mesa d'una sol·licitud de querella per demanar responsabilitats penals. "Les absències dels compareixents són un menyspreu al Parlament sobirà i és delicte", manté la diputada de la CUP Mireia Boya.
L'exsecretari d'Organització del PSC José Zaragoza i la presidenta de la comissió, Alba Vergés. Fotografia: Laura Gómez
"L'Operació Catalunya hauria de fer caure el Govern espanyol"
Un cop les conclusions passin a instàncies judicials es valorarà si hi ha indicis raonables de naturalesa incriminatòria. Independentment del posicionament de la Fiscalia, Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP han reiterat la petició de dimissió de Fernández Díaz. "Si el Watergate va fer dimitir el president Richard Nixon, l'Operació Catalunya hauria de fer caure tot el Govern espanyol i fins i tot discutir les bases del règim del 78", assegura Torrent.
Des de la CUP també demanen la dimissió de Rajoy, Santamaría i l'exdirector general de la Policia Nacional Ignacio Cosidó, entre d'altres, però denuncien "la impunitat de la classe política estatal". "Es pretén normalitzar allò que només passa a les dictadures", sosté Boya.
L'absència dels grups parlamentaris
De la mateixa manera que ha estat notòria l'absència dels compareixents, també ho han estat les progressives baixes dels grups parlamentaris. El PSC va ser el primer que va anunciar que no participaria a la comissió després que Junts pel Sí i la CUP deixessin en via morta la Comissió d'Investigació sobre les actuacions del Govern per preparar la secessió de Catalunya de la resta d’Espanya.
Poc després va ser el PP qui va abandonar la comissió ja que consideraven que s'estava fent un ús partidista d'aquesta per part de Junts pel Sí i la CUP. "Les compareixences han estat un esperpent. S'ha volgut muntar el numeret i els compareixents han estat degudament seleccionats per tenir un clar biaix contra el PP", considera Santamaría. Poc temps després que abandonessin la comissió també va deixar-la Ciutadans argumentant que s'estava "desvirtuant la finalitat d'aclarir els fets i de dilucidar responsabilitats polítiques".
"Preocupa molt haver vist el PSOE i el PSC reacis a que se sàpiga la veritat", lamenta Fachin. Mireia Boya, per la seva banda, qualifica l'actitud dels socialistes com "escandalosa" i assegura que "no fa més que demostrar que el PSOE i el PP van de la mà i que hi ha un pacte d'Estat contra la dissidència política".