OKDiario, el digital promogut per Eduardo Inda —un dels periodistes complicats en l’Operació Catalunya, entre d’altres—, ha intensificat des del juny passat la "vigilància" sobre empreses que treballen a Catalunya perquè no “es facin independentistes”, per dir-ho al seu estil.

Les "víctimes" són de tota mena. Des del grup francès d’hípers del lleure Decathlon; la cervesera artesana Estelada; la multinacional de logística Stef, també francesa; Schedule, una agència de publicitat i esdeveniments atribuïda a Pep Guardiola (no hi podia faltar), o Idilia Foods, el fabricant de Cola-Cao i Nocilla.

En la majoria de casos no informa de res de relleu. Infla una sospita, l’exagera o, directament, conta una mentida. Les fonts que se citen són sempre les entitats unionistes Convivencia Cívica Catalana, Dolça Catalunya o Empresaris de Catalunya, totes molt agressives. Algunes d’aquests peces fan fortor de revenja o evoquen l’escena del cap de cavall al llit de la pel·lícula El padrí.

Escalfar els prejudicis

La sensibilitat antisobiranista del digital és altíssima. No en perdona ni una. A El Corte Inglés el van castigar amb aquest titular: “El Corte Inglés treu la senyera a Catalunya per Sant Jordi però no la bandera d'Espanya el 12 d'octubre”. Val la pena llegir senceres les primeres línies de la cosa:

“Malestar en Cataluña por el guiño de El Corte Inglés al movimiento catalán al colgar la senyera tanto en el aquelarre independentista de la Diada como en el día de Sant Jordi, mientras que no hace lo mismo en otras Comunidades cuando tienen su festividad, ni tampoco cuelga la bandera de España el 12 de octubre de cada año, por ser el día de la Hispanidad. Páginas Web y usuarios de Twitter que luchan por la defensa del castellano y que luchan contra el independentismo se han levantado en contra de El Corte Inglés por este tipo de actos.”

Això era a l’abril, quan d’aquestes en publicava tres o quatre al mes. Al juny, en canvi, gairebé no hi ha dia que no n’apareguin una o dues. Qui les signa, sempre el mateix, és una màquina. No es complica gaire la vida, però: sense fonts ni dades, amb llenguatge cridaner o èpic (“malestar”, “que luchan contra”, “se han levantado”) i/o insultant (“aquelarre independentista”) i to escandalitzat.

Fa servir expressions neutres o indeterminades, que el lector exagera o carrega negativament en funció del to del text, orientat a estimular o a escalfar el seus prejudicis. Així, el “guiño” del principi es transforma en “este tipo de actos” del final, com volent dir que és típic d'El Corte Inglés cedir i sumar-se als pitjors instints de l’independentisme, el presumpte greuge o acusació que es fabrica entre una paraula i una altra.

La més perseguida

L’empresa més perseguida ha estat Decathlon. Sis peces, li dedica. A la primera titula: “Decathlon se hace independentista: se anuncia en catalán, inglés y francés... pero no en español”. Podria haver dit que es torna anglesa o francesa. Parla d’uns cartells de la seva botiga de Sant Pere de Ribes (Garraf). Ho presenta així: “Decathlon ha caído en el separatismo”. La marca els explica que hi incorporarà el castellà de seguida, “clara mostra que són conscients que han comès un error”, rebla el diari.

També dedueix que Decathlon té una “política de guiños al independentismo” perquè entre els 2.722 usuaris seguits de Twitter n’identifica tres que es declaren independentistes. Tres. Amb cua de palla, afegeix: “Sigui com sigui, són molts els usuaris independentistes d'aquest tipus seguits per Decathlon España i no els exposarem tots aquí”. Sigui com sigui, aquest diumenge, la marca encara els seguia.

Un dia després de la "denúncia", perdona la vida a l’híper francès i titula: “Decathlon se aleja del independentismo”. Alguna cosa devia passar, però, perquè només un dia més tard, el diari torna a carregar: “Encima Decathlon se pone chulo: 'No es obligatorio usar el castellano en Cataluña'”. El diari diu que aquesta és la resposta que es dona als clients que protesten pel cartell. És la típica resposta al client d'una multinacional líder.

En dies següents, el diari acusa Decathlon de fer-se el bigoti d’or “amb l’aquelarre independentista de la Diada” venent samarretes (la "prova" és la foto d'una guingueta de fa tres anys) i “d’acomiadar caps que no parlen català i rellevar-los per independentistes”, sense ningú ni res que acrediti aquests fets. La cirereta del pastís la posa Josep Bou, el flequer que presideix Empresaris de Catalunya. “Esclar que passen coses com a Decathlon, però hi ha por de parlar-ne”, diu. Ell mateix no n'afegeix cap en tota l'entrevista.

La selecció i la valoració de les notícies indica què importa i què no a OKDiario. Decathlon havia inaugurat aquella setmana el centre de proveïment de Barcelona, una inversió de 24 milions d’euros que dona feina a 350 persones. De tot això se'n parla en tres línies en sis peces.

Tota la seqüència pot semblar hilarant, però al grup francès no li deu fer tanta gràcia, perquè el digital es refereix sense gaires embuts a fer boicot a la marca com a acte patriòtic.

Guardiola també

L’empresa logística francesa Stef és una altra que rep. L’acusació és que va rebutjar “el número u de la seva promoció per no ser català”. Stef, segons un denunciant anònim, va preferir “algú nadiu”. Aquesta companyia, especialitzada en frigorífics, té una xifra de negocis de 2.824 milions d’euros el 2016, disposa de 1.900 vehicles i hi col·laboren 16.000 treballadors en set països.

La notícia real era que havia comprat Transports Badosa, de les Preses (Garrotxa). S'explica al fons de la peça.

Un dia després, és "castigada" un altre cop amb un text on es fa un llistat dels seus clients: Mahou-San Miguel, Dia, Nestlé, PepsiCo, Pescanova... Totes de primera línia. El diari copia antigues declaracions de responsables d’aquestes empreses, que fan grans elogis de Stef. Malgrat tot, a l’entradeta de la peça se la caracteritza com “la multinacional que va rebutjar el número u d’un procés de selecció a Catalunya per no ser català”.

Pep Guardiola entra en el radar d’OKDiario arran de la seva intervenció en l’acte sobiranista de l’11 de juny a Barcelona. El digital ressuscita velles informacions —difoses el 2013 per alguns digitals de l’entorn anti-Laporta i de la caverna madridista—, i s’estranya que l’agència Schedule SL, de la qual es diu que l’entrenador n’és el propietari, ingressi sense tenir cap empleat.

Com expliquen tots els experts (anònims) que declaren, no hi ha res anòmal en tot plegat i el mateix diari ho diu, com per protegir-se (“Quedi clar en tot moment que tot el que fa Guardiola amb la seva societat queda dins de la legalitat”), però insisteix a parlar de “dopatge fiscal”, “martingales”, “trucs”, “jugades”, “dubtes”, etcètera. “Del ‘Espanya ens roba’ al ‘Jo robo a Espanya’”, diu la primera línia d’una peça. Sense tallar-se un pèl. En una altra deixa anar que Hisenda investiga Guardiola, també sense documentar la font. Naturalment, el tècnic del City és descrit com “una de les veus més reconegudes que aposten per la independència”.

El tancament de la petita cervesera artesana Estelada i del fabricant de roba CAT són celebrats com “la fi del màrqueting independentista” i de la col·laboració d’aquestes petites firmes amb algunes de les iniciatives d’Òmnium Cultural.

"Deliri independentista"

La història més delirant és potser la que dedica a Idilia Foods, fabricant de Nocilla i Cola-Cao. L’empresa alimentària és independentista perquè “[al CEO de l’empresa], sense anar més lluny, se'l va poder veure fa només uns anys a la Diada, la festa nacional catalana molt lligada a l'independentisme”. A més, “bona part de l'entramat empresarial català coneix els deliris independentistes de la família Ferrero [els propietaris d’Idilia], que té molta cura de la seva imatge, per a evitar qualsevol boicot”. I així tot.

Qui denuncia Idilia Foods és Javier Sanz, de Convivencia Cívica Catalana, l’entitat fundada per Francisco Caja que es dedica, sobretot, a perseguir la immersió lingüística. El diari enumera altres negocis dels germans Ferrero i avisa dos cops corleonescament que “ja en parlarem més endavant”. Fins aquest divendres no n'ha publicat res més.

El diari no s’oblida de "premiar" les empreses que es porten bé, segons els seu criteri. La beneficiada de juny és la paperera Miquel y Costas “que es mostra orgullosa dels seus orígens espanyols” perquè “posa a tots els seus llibrets de paper de fumar [de la marca “Smoking”] Barcelona-Made in Spain”. L’autor relaciona aquesta decisió amb els bons resultats de la paperera a la borsa. No s’adona, però, que el llibret de la foto està retolat en anglès, com la URL de la web. Lògic: entre el 80% i el 90% dels ingressos de Miquel y Costas provenen de l’exterior des del 2004.

Vigilància i control

Aquest mes de juliol, OKDiario manté el ritme de vigilància i control de la "contaminació" independentista: almenys una peça cada dia. El protagonista de l’última és aquell mateix Javier Sanz, font d’una història dedicada a “la fuga de Grifols de Catalunya a Irlanda” per escapar “de l’infern fiscal”.

Grifols és una multinacional catalana líder global en hemoderivats. El 2016 va facturar 4.050 milions d’euros, amb uns beneficis de 545 milions. Víctor Grifols, el fundador, és qui va dir a Artur Mas “tiri endavant, no s’arronsi”, en públic, l’abril del 2014. A la seu de San Marcos, Texas, oneja la bandera catalana, però no l'espanyola.

Segons Sanz, el trasllat a Irlanda de la divisió més rendible de la farmacèutica per raons fiscals li hauria guanyat l’enemistat del Govern. El trasllat es va fer a l’octubre del 2015. A l’abril del 2017, Víctor Grifols va rebre la Creu de Sant Jordi, atorgada pel Govern. Alguna cosa no quadra. El firmant de la nota no ho amaga, però ha de fer algunes contorsions, com citar les crítiques de la CUP, etcètera, per a encaixar la realitat en la seva versió. La vida és dura.