La supremacia del castellà continua avançant, cada dia, una mica més. Durant el període comprès entre l’1 d’abril i el 30 de juny d’enguany, les normes impositives del castellà o excloents del català s’han gairebé doblat respecte els tres mesos anteriors.

Si al primer trimestre de 2017 es van aprovar 16 normes que relegaven el català als territoris de l’Estat espanyol on és la llengua autòctona, al segon trimestre s’ha arribat a la xifra de 28 normes lingüísticament discriminatòries. En concret, durant els darrers tres mesos les institucions de l’Estat espanyol han aprovat 17 normatives discriminatòries, mentre que els organismes europeus n’han aprovat 11. Aquestes conclusions es desprenen de l'anàlisi diària del BOE que ha fet la Plataforma per la Llengua durant les darreres setmanes.

Totes 17 regulacions lingüístiques d’origen estatal són imposicions explícites del castellà, tant on és llengua pròpia com allà on no ho és, i no preveuen cap mena de protecció per al català. En canvi, de les 11 normes europees 4 són imposicions indirectes del castellà –preveuen obligacions relacionades amb les llengües oficials dels estats membres, estatus del qual no gaudeix el català– i 7 són exclusions implícites del català –regulen la utilització institucional o el dret d’ús de les llengües oficials de la Unió Europea, estatus que tampoc no té el català perquè l’Estat espanyol ho veta.

Les noves normes legals pertanyen a àmbits molt diferents, com els ajuts, l’educació, l’etiquetatge, els requisits i la documentació, però és en aquest darrer que es concentren més imposicions. Així, 10 noves normes (7 d’estatals i 3 de comunitàries) obliguen que tota mena de documents estiguin redactats en castellà i 4 (totes europees) preveuen que puguin estar en una llengua oficial de la Unió Europea, però no pas en català. Un total de 3 normatives més regulen principalment l’etiquetatge però contenen obligacions lingüístiques que exclouen la possibilitat que s’usi el català en la documentació.

Recompte des del 2014

Les 17 normatives d’origen estatal que imposen el castellà a costa del català aquest trimestre i les 10 de l’anterior s’han de sumar a les 243 que ha aprovat el govern espanyol des que la Plataforma per la Llengua va començar a recopilar-les l’any 2014. Es tracta d’un conjunt molt variat de lleis, resolucions, ordres ministerials i reials decrets que reserven per al castellà una posició de supremacia sobre la resta de llengües autòctones de l’Estat i li adscriuen una sèrie de drets arreu del territori que no s’han previst mai per als parlants d’altres llengües ni tan sols al seu territori propi.