Mariano Rajoy va fer seva la consigna que la Justícia és cega i iguala tothom davant la llei per aparcar aquest dimecres al garatge de la Audiència Nacional la furgoneta que li custodiaria durant més de dues hores el càrrec de president espanyol, pel qual havia accedit al recinte judicial esquivant càmeres i xiulets dels manifestants, molestos per la xacra de la corrupció. Avançant cap als estrats amb pas ferm, el testimoni recuperava per moments la condició d'un ciutadà més, després de sis anys com a l'inquilí distingit de la Moncloa. "Sí, juro" era la forma com la trama Gürtel deixava sublimar els instints més entremaliats del nen Mariano, el detall expositiu de l'opositor Rajoy, i la sornegueria del parlamentari gallec.  

Assegut ja a la cadira, esquena recta i amb les mans entrellaçades, el registrador de la propietat deixava anar la lliçó apresa mirant-la de quadrar en el temps establert. "Sí, ho recordo perfectament" deia després de concretar les funcions com a responsable electoral del Partit Popular. "El 1994 vaig dirigir les europees, el 1995 les autonòmiques, el 1996 i 2000 les generals" eren alguns detalls que relatava amb concreció. Tot seguit, desplegava l'organigrama del partit per sostenir la tesi del seu desconeixement. "El pressupost l'elaboren els serveis econòmics, el director de campanya es dedica única i exclusivament a la part política: valoració dels resultats, balanç, conseqüències polítiques, o no", aprofundia en la lliçó. Finalment, exhibia l'excel·lència en el detall assegurant que en els últims trenta segons d'una conversa amb Luis Bárcenas l'any 2010 li va dir que li semblava "raonable" que li demanés un despatx temporal en una sala de Génova per als seus documents. 

Però allò no era un tribunal d'oposicions, sinó un tribunal judicial, i el seu president va haver de demanar-li diversos cops que no continués amb l'explicació, deixant Rajoy a mig parlar. Potser perquè el soliloqui esdevenia careig, el parlamentari gallec irrompia en escena amb expressions que més d'una vegada s'han sentit al Congrés. "Pura i senzillament"; "Això s'entén molt bé, com entendrà vostè"; "No em sembla un raonament molt brillant. Si li he dit que no ho coneixia, és que no en rebia", es tornava sobre els presumptes sobres; "No sé si s'ha confós de testimoni", reblava després de reiterar que no tenia responsabilitats econòmiques al PP. "La resposta ha de ser gallega, no serà riojana", ironitzava en al·lusió a una acusació que l'increpava per la forma d'explicar un viatge a Canàries el 2004.

Davant d'això, i sense un públic que l'aplaudís com a la tribuna del Congrés, el nen interior devia adonar-se que era el riure del públic el premi amb què reconfortar el seu enginy, tot i la llunyania del pupitre dels estrats. Mariano mirava al fons de la sala com somrient per sota del nas, on hi havia cares conegudes: els periodistes que el segueixen habitualment, a qui semblava cercar amb la mirada com buscant-ne aprovació. La seva diversió devia anar in crescendo a mesura que advocats i jutges es tallaven entre ells, perquè fins i tot va acabar aixecant el dit: "Puc respondre?" demanava preguntat sobre si encara creia que "allò era una trama contra el PP".

Ara bé, el paper que li tocava fer era el de testimoni i aquest va quedar resolt de forma menys retòrica i més contundent. "No ho sé", "Ho desconec"; "Mai ho vaig conèixer"; "En absolut"; "Absolutament fals", etzivaba davant de certes preguntes que tenien a veure amb el finançament o la caixa B. La culminació de l'apagada informativa va arribar en ser preguntat sobre què volia dir "fem el que podem" en un SMS a Bárcenas. Rajoy no va encongir-se: "Que es feia el que es podia", però no per perjudicar la investigació, va deixar caure sense aprofundir més.

I és que Mariano Rajoy Brey ho havia advertit de forma gairebé desapercebuda en una ocasió al llarg de la testificació. "Jo era un polític i ho segueixo sent", motiu pel qual ha estat rebut a Génova entre aplaudiments dels seus, tancant que estava "content" de col·laborar amb la justícia. Segurament, la forma més clarificadora per entendre el testimoni del nen Mariano, el detall expositiu de l'opositor Rajoy, i la sornegueria del parlamentari gallec.