El paper que l'exconsellera de Presidència Neus Munté ha assumit al llarg de la crisi de Govern que aquest divendres va tancar el president, Carles Puigdemont, pot haver deixat tocat de manera irremeiable també el seu protagonisme al partit fins al punt que dirigents de la formació demòcrata asseguren sense embuts que "no té legitimitat moral per poder seguir" a la vicepresidència del PDeCAT que comparteix amb Artur Mas.

Munté ha estat, segons els representants demòcrates que s'expressen en aquests termes, la consellera que més ha obstaculitzat els canvis de Govern que preparava Puigdemont la qual cosa hauria provocat igualment malestar en l'entorn del president.

La crisi de l'executiu es va materialitzar divendres amb la substitució de Munté per Jordi Turull a la conselleria de Presidència, mentre que al departament d'Ensenyament l'economista Clara Ponsatí va substituir Meritxell Ruiz i a Interior, Quim Forn va rellevar Jordi Jané.

Secretari de Govern

Els canvis van afectar també el secretari de Govern, amb l'arribada de Víctor Cullell al càrrec que fins divendres havia ocupat Joan Vidal de Ciurana. Va ser precisament aquest el primer punt de discrepància amb Munté. El secretari de Govern forma part de l'organigrama de Presidència i la consellera no acceptava el seu relleu. L'alternativa proposada hauria estat enviar Munté a Ensenyament -una conselleria altament sensible amb la mirada posada a l'1-O- però mantenint igualment el paper de portaveu de l'executiu. Fonts properes a l'execonsellera neguen, però, que això sigui cert. Asseguren que "mai" se li va oferir aquest canvi de conselleria.

Paral·lelament, Munté hauria optat per arrenglerar-se amb els dirigents que s'han mostrat més preocupats per la irrupció del Tribunal de Comptes en el pols de l'Estat i pel risc que comporta per al patrimoni personal dels polítics implicats en el procés.

Aquestes respostes han "descol·locat" el partit, segons asseguren fonts demòcrates consultades, que no entenen que una responsable del PDeCAT a qui s'ha atorgat tant de protagonisme i confiança, i que està implicada en el procés des de l'anterior legislatura, exhibeixi ara aquesta actitud de bloqueig en una situació extremadament complicada en ple enfrontament amb l'Estat.

El que Munté explica com un suport a companys de partit, des del PDeCAT s'ha interpretat com un revés als esforços per tirar endavant el referèndum però també una deslleialtat amb els dirigents que ja estan atrapats en les derivades del procés judicial pel 9-N. "Cada cop més veus internes diuen que no es pot tractar per igual a tothom. Ella té molt més recorregut i no es pot acceptar que dos mesos abans baixi del tren", adverteixen.

Des de l'entorn de l'exconsellera es rebutja, no obstant, tots aquests retrets. Aquestes fonts neguen que hagi existit cap deslleialtat per la seva banda als dos presidents ni al partit.

Artur Mas

Amb tot, el suport públic de l'expresident Artur Mas a les decisions de Puigdemont sobre la crisi de Govern i el tancament de files de Marta Pascal i el PDeCAT amb el president no han fet més que accentuar el contrast amb el paper assumit per la ja exconsellera.

No és, però, el primer entrebanc de Munté al partit. L'exconsellera, que en un moment donat va aparèixer a totes les travesses a candidata tant a la presidència de la Generalitat com a l'Ajuntament de Barcelona, ja va protagonitzar una entrada molt qüestionada a la vicepresidència de la formació: es va presentar en un tàndem amb Artur Mas i el seu nom no es va sotmetre a votació de manera aïllada com tota la resta.

Aquesta decisió va provocar descontentament entre les bases i el malestar es va expressar durant el congrés fundacional del partit, tot i que els responsables dels diferents corrents ho van desactivar per evitar una desautorització pública del que era una aposta personal de l'expresident.

No obstant, aquell episodi no s'ha oblidat dins del partit. "No ha tingut mai legitimitat ni autoritat, encara que tingui aquesta potestat", assegura un dirigent del PDeCAT. Segons aquestes fonts, la vicepresidenta demòcrata no ha assumit el seu paper davant les situacions complicades que ha travessat la formació aquests 12 mesos. "Sempre s'ha posat de perfil, ni està ni se l'espera", assegura una font interna.

De fet, Munté tampoc no s'ha mogut en un terreny especialment favorable amb la cúpula de l'actual direcció. Entre altres raons perquè s'havia alineat clarament en un dels sectors que batallaven per fer-se amb la direcció del partit -curiosament amb Jordi Turull, que l'ha acabat substituint a Presidència- i obertament enfrontada amb la candidatura de Marta Pascal. Aquest pols -que en el cas de Turull s'ha acabat superant-, ha deixat un pòsit intern pel que fa a Munté.

A més, alguns dels moviments que ha protagonitzat aquests dotze mesos no han fet més que atiar la irritació. El darrer, la seva absència al consell nacional del partit celebrat el passat cap de setmana, on el PDeCAT va commemorar el seu primer any d'existència i va tancar files amb Puigdemont.

Tampoc està oblidada encara la decisió de la consellera de Presidència de renunciar al seu escó al Parlament per conservar el càrrec al partit, en compliment del règim d'incompatibilitats, quan la resta de dirigents afectats havien acordat esperar a la decisió del consell nacional. Aquests dirigents argumentaven la seva voluntat de retenir l'escó davant l'evidència que la retirada del Parlament provocaria l'entrada de tres diputats d'ERC, la qual cosa alterava considerablement els equilibris interns a JxSí, mentre que la marxa de Munté va donar peu a la incorporació d'una diputada del PDeCAT. La consellera, però, va oblidar explicar aquest matís quan va exposar davant del consell el seu gest de renúncia enfront l'opció d'esperar de la resta de la direcció.

Tot plegat s'ha mantingut en un segon terme durant aquests mesos que el PDeCAT ha hagut de lidiar amb nombrosos fronts, però sembla que l'actitud de la consellera en el procés de relleu ha provocat que, de cop, els retrets hagin aflorat a la superfície.