El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha acabat com ha començat, sense que les comunitats revoltades hagin obtingut cap resposta a la seva negativa d'aplicar mesures d'ajustament pressupostari. Era una reunió informativa, després que es va fer públic que l'Estat es va desviar més d'1 punt amb els compromisos de dèficit de la Unió Europea l'any 2015. El malestar és compartit pels governs autonòmics, però cada cas és diferent. D'aquesta manera, el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, els ha emplaçat a reunir-se bilateralment, per ajustar uns objectius que per al 2016 haurien de ser del 0'3% del PIB.

Montoro, però, no ha cedit en els seus postulats inicials. "Cal traduir a cada comunitat com complir el camí de dèficit marcat", ha exposat el titular d'Hisenda. La tensió amb les autonomies els dies previs era palpable, i el ministre ha volgut defensar-se dient que la UE també collava l'Estat amb la llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. L'economista afirma que no ha demanat explícitament a les comunitats "que retallessin". Tanmateix, en virtut de l'Acord de No Disponibilitat de Crèdit, els governs subestatals hauran de congelar la despesa, i tenint en compte que els pressupostos ja estan aprovats, i a la pràctica això sí que suposaria retallar.

Clam comú

Montoro assegura que totes les autonomies estan d'acord a complir els objectius de dèficit. Però tant les del PP, com ara Castella i Lleó, com les del PSOE, coincideixen en la voluntat de "no posar en perill els drets socials" dels ciutadans. "No en som les culpables", repetien els diversos representants. La inacció per la interinitat del govern es fa evident, i alguns consellers han demanat "un lideratge efectiu" a l'Estat. Montoro s'havia guanyat la impopularitat de totes aquestes autonomies, quan va insinuar fa uns dies que eren la causa que Espanya hagués incomplert els objectius de dèficit amb la UE. Les autonomies van tancar el 2015 amb un desfasament del -1'66% del PIB, va indicar. 

Tanmateix, les comunitats recorden al ministre que abans de les eleccions va abaixar impostos, disminuint la recaptació, com explicava l'economista de Ciutadans, Toni Roldán, en una entrevista amb El Nacional.

Romeva i Montoro / EFE

Romeva, perplex

Si el front comú que es preconitzava fa uns dies queda desarticulat, cada comunitat haurà de defensar els seus interessos. En representació del govern de la Generalitat ha assistit a la reunió del Consell, el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, perquè el titular d'Economia, Oriol Junqueras, es trobava a Roma. Com la resta de governs autonòmics, Romeva venia per la missiva que Montoro va adreçar a la Generalitat. "D’entrada venim a veure què ens explica. La carta que ens va enviar no era molt clarificadora. Però pel que de moment sabem, és absolutament inaplicable el que se'ns demana", ha manifestat el conseller davant de l'edifici gris del ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques a Madrid.

De les qüestions que afecten Catalunya no se n'ha parlat, i Romeva ha remarcat la seva "perplexitat" per aquest motiu. Segons el representant de la Generalitat, durant la trobada ha demanat sobre els interessos del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), i l'Estat no ha respost. El govern de Catalunya vol que els diners del FLA, que s'han de tornar, siguin gravats al 0%, i no pas al 0'8% actual. En la trobada amb Junqueras el mes passat, Montoro es va obrir a negociar-ho. "Hi ha un discurs bastant unànime entre les autonomies, el problema és el model de finançament, el repartiment dels diners i l’arbitrarietat amb la qual es prenen les decisions", ha conclòs el conseller, que ha remarcat que "Catalunya sempre compleix".

Espanya, 2000 milions

Montoro riu molt i és molt irònic, tan davant de les càmeres, com darrere d'elles. Però quan parla, s'obeeix. "Sap vostè que jo mai no m'oposo a un bon titular", deia sobre les anomenades ja "comunitats sublevades". Tanmateix, assegura que "estava segur que tothom complirà". Com a catedràtic sap que cal donar exemple, i també sap protegir-se en el precedent. Al matí havia elevat al Consell de Ministres una retallada de 2.000 milions d'euros per a l'Administració General de l'Estat. La retallada no passa per les partides socials, ni per la seguretat, segons va garantir. El govern en funcions considera que si Brussel·les permet un nou sostre de dèficit, l'avantatge serà estès a les autonomies. "Perquè això passi, primer s'han d'aplicar mesures", ha sentenciat.