En la legislatura del "diàleg", el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, mira de tranquil·litzar els ciutadans afirmant que els polítics arribaran a acords perquè "pagar, s'ha de pagar", a Europa, i als proveïdors. Per aquest motiu, Montoro no veu inconvenient a fer una pujada d'impostos per valor de més de 4.500 milions d'euros, tot i que en campanya va prometre que no ho faria. La mateixa màxima aplica quan fa seu –i desactiva potencialment– l'impost sobre begudes ensucrades, que el conseller d'Economia i vicepresident Oriol Junqueras, havia inclòs al pressupost català de 2017, i ara l'Estat vol impulsar pel seu compte.

"Això ja existeix a altres països i és una qüestió de salut, també. Encara és un projecte de llei, de manera que haurem de detallar com es gestiona", ha dit Montoro en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Precisament, l'Estat es refugia en aquesta fase preliminar per no donar els detalls sobre com es desenvoluparà, és a dir, si el cobraran les comunitats o l'Administració central. L´única estimació feta per Hisenda és la recaptació de 200 milions d'euros, davant dels 31 que Junqueras tenia previst ingressar i que amb l'acció de l'Estat desquadraran els números del conseller. 

Així les coses, fonts del Ministeri d'Hisenda veuen una escletxa en el procés de tramitació del projecte de llei. Almenys, des de la retòrica. Segons ha sabut El Nacional, no seria incompatible establir algun tipus de compensació entre els dos governs. "Necessitem el consens dels grups per tirar endavant la llei", justifiquen les fonts consultades. Però l'hemeroteca juga en contra dels bons propòsits: l'any 2012 va produir-se una circumstància similar amb l'impost sobre els dipòsits bancaris pactat per CiU i ERC. La previsió d'ingressos de 600 milions d'euros anuals no es va poder aplicar.

La qüestió és que segons fonts d'Hisenda, Junqueras va informar durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dijous sobre la col·lisió entre aquests dos impostos. Les friccions són evidents i s'espera una resposta del Govern català, ara que Montoro ha anunciat oficialment la mesura. Montoro fuig de debats polítics, i fins al moment, Junqueras tampoc s'ha pronunciat. No obstant, fonts de l'executiu català veuen un gest político-jurídic en el la decisió de Montoro: "En comptes d'anar al Tribunal Constitucional, ocupen l'espai de l'impost, via decret, per convalidar-lo posteriorment", denuncien.

Societats, alcohol i tabac

A més d'aquest tribut, l'Estat també ha decidit apujar l'Impost de Societats i els Impostos especials. Aquests s'han aprovat mitjançant un reial decret, que el govern espanyol espera que es ratifiqui el proper 15 de desembre i entri en vigor a mitjans de desembre. El de Societats suposarà 4.300 milions d'euros, juntament amb un increment de 350 milions d'euros per l'augment dels impostos especials sobre l'alcohol i el tabac. La mesura va en contra d'allò que el Partit Popular havia dit en campanya electoral, però Montoro es justifica que no han gravat les famílies, sinó les empreses.

Malgrat les crítiques, existeix una certa filosofia en aquests nous tributs. El de begudes ensucrades no tindria a priori un afany recaptatori, sinó una adequació a les recomanacions de l'OMS. I pel que fa a l'impost sobre el tabac, s'adequarà el sistema actual de doble mínim a les recomanacions de la UE. En el cas dels cigarrets puja un 2,5% i per la picada d'embolicar, un 6,8%. Per la seva banda, l'impost sobre l'alcohol s'incrementarà un 5% per a les begudes d'alta graduació –en queden a fora la cervesa i el vi– i afectarà tant la imposició de la Península com de les Illes Canàries.

També en matèria fiscal l'Executiu espanyol prorrogarà el 2017 l'Impost sobre el Patrimoni i actualitzarà els valors cadastrals en l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). A més, es compromet a aprovar una reforma de la imposició mediambiental per a l'any 2017, d'acord amb les recomanacions de la Comissió Europea. Per altra banda, sobre la lluita contra el frau s'ha aprovat la rebaixa a 1.000 euros del límit de pagament en efectiu, així com l'obligatorietat per a unes 60.000 empreses (que aporten el 80% de la facturació d'IVA) d'informar de les factures d'IVA en temps real.

20 milions de llocs de feina

També a la taula del Consell de Ministres hi havia assegut el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Aquest divendres s'ha aprovat l'actualització del quadre macroeconòmic per al període 2016-2019, que remetrà a Brussel·les la setmana que ve. Aquest preveu un creixement mitjà de l'economia espanyola del 2,5% fins a l'any 2019, amb una taxa d'atur que baixarà al 12,8% a finals del mateix, quan se superarà la barrera dels 20 milions d'ocupats. És a dir, que fins aleshores, l'Estat hauria de crear gairebé mig milió d'ocupats anualment per satisfer les xifres.