El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha fet gala del paternalisme que l'Estat considera que ha d'exercir amb la Generalitat assegurant aquest dijous durant la seva compareixença extraordinària al Congrés que el FLA condicionat era necessari perquè el context polític català, és a dir, "les polítiques secessionistes", serien el factor que estaria "enfonsant" l'economia a Catalunya. Montoro s'ha felicitat que el Govern havia enviat totes les comunicacions que acrediten que no ha fet despeses relatives a l'1 d'octubre, però ha matisat que en cas contrari l'Estat no suspendria el FLA, tot i que sí que preveia "mesures coercitives".

"Que la comunitat que més aporta al PIB nacional, per sobre de la mitjana, sigui la comunitat amb pitjor qualificació a les agències de rating, no s'explica si no és a causa de la seva situació interna", ha exposat el ministre com el principal argument per què s'havia aplicat la mesura. En segon lloc, el representant ministerial ha assegurat que Catalunya era de les comunitats que no havia sortit de la crisi econòmica pel seu "complicat" escenari polític, tot i que era una de les autonomies que "més diners ha rebut" i més s'hauria estalviat en interessos des del 2011.

Montoro ha justificat la tutela de la Moncloa perquè existia un "risc per a l'estabilitat econòmica" catalana i espanyola generant "repercussions" per als usuaris de l'educació, la sanitat... així com les administracions públiques, o els mateixos funcionaris. "No podem estar de braços plegats, perquè si no ho vigilem es pot agreujar la situació", ha dit. Això suposa una diferència amb l'anterior aplicació del Fons de Liquiditat Autonòmica l'any 2012, que aleshores responia a la crisi econòmica i no a una conjuntura política. 

Vostè és el ministre del sí, cada cop que vostè intervé tenim un vot més a favor del sí", ha dit Ester Capella (ERC)

El ministre ha aclarit llavors que la Generalitat estava complint l'acord, de manera que el FLA es mantenia. "Els mateixos que diuen que faran el referèndum són els qui cada setmana acrediten que no s'hi ha invertit cap euro", s'ha vantat. Els funcionaris signants són els interventors de les conselleries, amb el suport certificat dels màxims responsables dels òrgans gestors, els responsables economicofinancers de les entitats en què no hi hagi intervencions delegades, el director general de Pressupostos i el director general de Política Financera, Assegurances i Tresor.

Aquesta circumstància fa pensar al ministre que no hi haurà referèndum. "Estan mancats de pressupost", ha afirmat. Ara bé, en cas d'incompliment, ha aclarit que en cap cas es retirarà el FLA, sinó que l'Estat garantiria els serveis públics. Allò que entraria en vigor són les "mesures coercitives" de la Llei d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera. És a dir, els col·loquialment anomenats 'homes de negre'. Aquests generarien una comissió d'experts que portarien a la correcció del pla d'ajustament, cosa que podria derivar en què s'intervinguessin de forma efectiva les finances catalanes.

Les paraules del ministre no han caigut bé als grups independentistes, els quals han assenyalat el paternalisme de l'Estat com una de les causes del procés sobiranista. "Vostè és el ministre del sí, cada cop que vostè intervé tenim un vot més a favor del sí", ha dit la diputada d'ERC, Esther Capella. Aquesta l'ha rebatut que els catalans "sabien com fer un referèndum" i el diputat del PDeCAT, Antoni Postius, ha dubtat que amb aquestes mesures s'aconseguís frenar l'1-O. "Vostès tenen por i per això no volen jugar aquesta partida", l'ha desafiat Postius.   

"No és sostenible que una fallida a Catalunya no afecti l’Estat", ha exposat Xavier Domènech (En Comú Podem)

La mesura tampoc ha caigut bé a la diputada del PSC, Meritxell Batet, qui ha acusat Montoro de treure rèdit de la pugna amb Catalunya. "Alimenta el seu victimisme", ha denunciat. Batet ha posat èmfasi que el FLA era fruit d'un sistema de finançament que no afavoria les comunitats autònomes, que estaven infrafinançades. La qüestió és que el FLA suposa un préstec que l'Estat fa per al pagament dels serveis, que més tard s'ha de retornar i parteix de diners que les autonomies envien a l'Estat. "No és caritat", li havia dit Capella minuts abans.  

El diputat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha criticat "la forma de fer política" del Partit Popular, considerant que partia d'una pulsió recentralitzadora dels autogoverns per part de l'Estat. Primer ha acusat l'alarmisme de l'acord que condicionava el FLA, on es parlava d'una "situació de gravetat per a l'interès general". "Com si es tractés d'un terratrèmol", ha ironitzat Domènech. En segon terme, ha recordat que l'economia catalana i espanyola estaven connectades. "No és sostenible que una fallida a Catalunya no afecti l’Estat", ha reblat.

Des de Ciutadans, Miguel Gutiérrez ha dubtat que realment la Generalitat estigués aportant informació vertadera sobre que no es destinaven partides per al referèndum. "Si ho acredita el senyor Junqueras...", ha dit. Això arriba després que fa uns dies el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, assegurés que el Govern ja disposava de 6.000 urnes per al referèndum. Ester Capella ha qualificat Cs del "sector més dur de la dreta", perquè s'intuïa en el fons una demanda per endurir el control a Catalunya, i li ha retret a Montoro que els intentés "fer contents".