El Ministeri d’Interior ha decidit desestimar el recurs que va presentar el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, contra el registre de la marca del PDeCAT i la utilització de l’etiqueta Partit Demòcrata per identificar la formació que lidera Marta Pascal, segons ha pogut saber El Nacional.

Aquesta és la decisió del ministeri després de la polèmica que va provocar la denominació de Partit Demòcrata adoptada en la imatge pública pel PDeCAT, la formació sorgida de l’antiga CDC. Si en el congrés fundacional del partit el nom va fer saltar la polèmica el primer dia del conclave, les dificultats van continuar arran els problemes per aconseguir el registre davant del ministeri i, finalment, amb la picabaralla que l’adopció de l’etiqueta demòcrata va provocar amb la formació que lidera Castellà.

El ministeri ha donat resposta finalment també a aquest darrer punt. La resolució del subsecretari de l’Interior acorda desestimar el recurs d’alçada que havia interposat Castellà. El líder de Demòcrates reclamava que s’obligués el PDeCAT a modificar la descripció tipogràfica de la denominació del partit atès que la marca adoptada de manera pública es basa en la denominació abreviada de Partit Demòcrata, la qual cosa, denuncia, pot provocar confusió amb la formació que ell lidera.

Resolució Dirección General Política Interior by El Nacional on Scribd

L’escrit del ministeri fa un repàs de l’àmbit competencial de l’Administració en aquesta matèria i recorda que les sentències prèvies del TC sobre la denominació dels partits deixen clar que el registre no té competències per fer un control de “la denominació i la coincidència o similitud d’aquesta amb la d’altres partits ja existents”. Argumenta que intervenir des de l’Administració en aquest sentit “podria convertir-se en un veritable control previ, en perjudici de la llibertat de constituir partits polítics”.

El ministeri afegeix que, en tot cas, cal recórrer a altres vies jurisdiccionals si un partit ja existent se sent perjudicat per una nova formació que adopta una denominació que pot induir a confusió. En aquest sentit, recorda una sentència del Constitucional en què es deixa clar que “les facultats atribuïdes al Ministeri de l’Interior únicament podran aplicar-se quan es comprovi de manera clara i manifesta que concorre en plena coincidència o identitat entre les formacions polítiques o entitats en contrast”.

La resolució subratlla que “el que en cap cas podria fer el registre”, com reclama Castellà, és obligar a incloure la paraula Europeu quan aparegui la denominació del partit i a fer-ho amb iguals característiques de gruix i mida de la resta de lletres. “Això equivaldria a tant com vulnerar la llibertat de constitució i decisió a la pròpia imatge del partit polític en qüestió”, argumenta.

Al llarg del raonament, invoca una sentència de 1986 en què el TC va concloure que “una de les conseqüències del pluralisme polític és la possibilitat que un mateix corrent ideològic pugui tenir diverses expressions partidàries que portin a denominacions que puguin parcialment coincidir”.

És més, la resolució del ministeri deixa clar que el registre de partits no té més funcions que les de “verificació reglada”, és a dir, comprovar si els documents que es presenten corresponen a la matèria objecte del registre i reuneixen els requisits necessaris. “En definitiva, el registre, des del punt de vista material, no té possibilitats d’intervenir en el suposat fet plantejat pel recurrent”, conclou.

En qualsevol cas, recorda que la Llei orgànica de règim electoral obliga que els noms i símbols de les candidatures no indueixin a confusió amb altres partits, però sempre amb el benentès que correspon a l’àmbit jurisdiccional i no a l’Administració pronunciar-se sobre aquest tema.