Plurinacionalitat no té per què implicar diferències amb altres territoris de l’Estat en matèries clau com fiscalitat, educació, sanitat o justícia. Aquest és el missatge que es desprèn d’algunes de les mesures del programa electoral de Podemos que, a més, afecten competències de la Generalitat, justificat sota la idea d’una necessitat “d’equitat” i “harmonització” per evitar “desigualtats” entre ciutadans del mateix país.

En paral·lel a les mesures identitàries de diferenciació, com la possibilitat de parlar en català al Congrés o la inclusió de la nacionalitat al DNI, hi ha una voluntat d’unificar criteris entre les comunitats, i denominació en què s’hi inclouen les nacions de l’Estat.

Curiosament, el sentit d’algunes de les reformes que abanderen, i que de tirar pel dret suposarien una clara invasió competencial a Catalunya, són completament contràries a allò votat recentment pel Parlament.

Educació

Un dels exemples més clars el trobem en matèria educativa. Els podemistes plantegen a la pàgina 188, punt 13, que “s’aprovarà una moratòria de concerts educatius, conjuntament a un pla per a la seva supressió progressiva mitjançant la integració voluntària de centres privats-concertats a la xarxa de centres públics”.

La iniciativa, que aspira a un sistema de centres homogeni (públic) en l'àmbit estatal, envairia una competència que és autonòmica. Actualment, tot i que les comunitats estan subjectes a una llei general espanyola de criteris bàsics per la concertació, tenen la potestat d’escollir a qui donen subvencions.

Sanitat

Les polítiques en salut també busquen establir, almenys, uns criteris mínims per a totes les autonomies, que tornarien a ignorar la transferència a Catalunya. A la pàgina 147, al punt 169, s’exposa el següent: “Garantirem a través d’una llei estatal que tots els ciutadans i ciutadanes tinguin accés a un catàleg de serveis socials mínim i comú, independentment de la comunitat autònoma en què resideixin”.

També, sobre dependència, a la pàgina 149, punt 184, afirmen que “una bona part de les persones en situació de dependència o amb alguna diversitat funcional precisa de costosos materials ortoprotètics per poder augmentar la seva funcionalitat i portar una vida més plena (...)” i proposen “homogeneïtzar les prestacions en totes les comunitats autònomes”.

Si bé és cert que existeixen diferències importants entre les comunitats que incentiven el “turisme sanitari” i generen “desigualtats” entre ciutadans d’un mateix país, la proposta es planteja de forma impositiva, per llei, i no d’un acord amb les autonomies. Es tractaria, doncs, d’una política invasiva.

Fiscalitat

Impost de successions i patrimoni. El plantejament, expressat a la pàgina 132, punt 47, és: “recuperarem el gravamen efectiu en els impostos sobre el patrimoni i sobre les successions i donacions (...). Harmonitzarem amb les comunitats autònomes les normes que regulen ambdós tributs, que hauran de ser aplicats a tot l’Estat, per motius d’equitat i lluita contra el frau”.

La proposta, que torna a ficar la nafra en competències de la Generalitat, xocaria, a més, amb una decisió recent –la de l’1 de juny– d’una majoria parlamentària (Junts Pel Sí i PP) d’evitar-ne, fins i tot, el debat.

Infraestructures

Segurament, el cas de Rodalies sigui el més curiós del programa. Cadascuna de les mesures per millorar el servei que enumeren són aspectes que estan mans de la Generalitat. Són, com està escrit a la pàgina 174, al punt 363, “incrementarem les freqüències, millorarem la qualitat del servei i promourem la implementació de trens semidirectes”.

Malauradament el que sí que podria fer Podemos des del Govern central, i que no contempla programàticament, és la transferència total de la gestió de la xarxa ferroviària, que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, no s’ha cansat de demanar durant els mesos que ocupa el càrrec. Aquí parlaríem d’allò que no es va solucionar el 2010: la cessió de la infraestructura (vies, estacions i andanes, que depèn d’ADIF, és a dir, del Ministeri de Foment).

Justícia

És l’aspecte menys contundent, si bé insinua una voluntat de recentralització. Concretament, a la pàgina 160, al punt 252, es parla de la creació d’un text normatiu sobre la gratuïtat de la justícia que, entre d’altres coses, “contindrà una reflexió sobre les atribucions delegades a les comunitats autònomes en aquesta matèria”.

Com es fa?

El Nacional ha parlat amb el catedràtic en Dret Constitucional Xavier Arbós per entendre el recorregut d’aquestes propostes. Arbós confirma que hi ha dues vies per fer efectiva la proposta d’homogeneïtzació: o posant totes les comunitats d’acord (que seria el procediment legal vàlid, perquè és de qui depenen els canvis) o tirar pel dret, que és el que deixa intuir el text (i que vulneraria les competències de les comunitats autònomes, podent recórrer-ho al Tribunal Constitucional).

En qualsevol cas, el que sí que apunta és que “pretendre imposar des de dalt és un error clàssic de les forces més intervencionistes. Si ets socialdemòcrata –reflexiona–, pot passar que et vulguis saltar les competències per fer el que a tu et sembla bé”. “No s’ha d’impedir fer propostes de programa (com aquestes)”, explica, però conclou que s’ha de tenir en compte el paper de cada actor.