L'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja ha retret, en relació a les compareixences del Govern per donar explicacions després dels atemptats, que "els espanyols es mereixien que els expliquessin els atemptats en espanyol". Ho fa en una entrevista publicada avui a El Español, en què se li demana l'opinió sobre el fet que el Govern i l'Ajuntament de Barcelona fossin els primers a comparèixer públicament, sense la presència de cap representant de l'executiu de l'Estat.
“Jo crec que hauria estat molt important i molt significatiu que ens haguessin explicat l’atemptat en la llengua que entenem tots: l’espanyol. Perquè crec que el conjunt dels espanyols mereixia aquesta explicació”, respon.
L’exministre atribueix els atemptats de Catalunya al fet que les crisis atrauen els terroristes. “I a Espanya tenim una crisi de nació, com a França tenen una crisi de societat”, explica.
Pronostica que aquests atacs no afectaran “en res” el procés independentista, perquè “els moviments tenen inèrcia, i la inèrcia empeny sempre endavant, no cap enrere”.
“Jo crec que els nacionalistes catalans estan obligats a anar cap al final de les seves possibilitats, i això significa que arribaran al límit per què hi hagi referèndum. Una altra cosa és la resposta que doni el Govern d’Espanya”, afegeix.
En relació a quina ha de ser aquesta resposta, evita pronunciar-se sobre si haurien d’actuar les forces de seguretat per impedir el referèndum, però admet que està “molt preocupat”.
Quan se li pregunta si es pot equiparar la kale borroka que hi va haver a Euskadi amb els “actes violents” de turismofòbia a Catalunya, sentencia: “És el mateix tot. ETA fa temps que va entrar a Catalunya. A través de Perpinyà els va donar una treva. ETA no és una banda terrorista només, és un projecte de ruptura. I aquest projecte de ruptura està pactat a Perpinyà. Per això, tot el que existeix de batasunització a Catalunya n'és la conseqüència lògica”.
En aquest escenari considera que Podemos “és el cosí germà del que significa ETA al País Basc”. “Tots dos són fenòmens que neixen del ressentiment. Hi ha un ressentiment social que és Podemos i hi ha un ressentiment nacional que és ETA. Però tendeixen a entendre’s, tendeixen a ser aliats”, conclou.