El curs es tanca amb un ple carregat de tensió al Parlament. La petició de JxSí i la CUP d’incloure en l’ordre del dia la votació de les conclusions de la comissió del Procés Constituent marcarà el tret de sortida del que es pot convertir en el primer acte de desobediència formal del Parlament al Tribunal Constitucional. Tot plegat, el mateix dia que Francesc Homs es reunirà amb el rei Felip VI en el marc de la ronda de consultes per a la investidura d'un nou president del govern espanyol.

La Mesa va evitar incloure el debat de les conclusions de la comissió d’estudi en l'ordre del dia per no encarnar l’enfrontament amb el TC en la figura de la presidenta, Carme Forcadell. Va prendre aquesta decisió després que el TC va advertir la setmana passada “especialment” l’òrgan de govern de la cambra que l’activitat de la comissió era “absolutament inviable” atès que incomplia la nul·litat de la resolució del 9-N dictada prèviament i, per tant, l’instava a impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que contravingui aquest mandat.

Seran, doncs, els grups parlamentaris de JxSí i la CUP els qui reclamin incloure el debat de les conclusions de la comissió a l’ordre del dia del ple per afavorir el debat i votació de les propostes. La petició dels dos grups serà suficient per introduir aquest debat a l'hemicicle.

Des dels grups parlamentaris s’ha evitat concretar en quin moment es farà la proposta per no facilitar cap maniobra dels grups de l’oposició. Tot apunta que serà a partir d'avui al migdia, un cop s’hagi fet la sessió de control al Govern i al president, però els grups poden variar la decisió i fer-ho en qualsevol punt del ple, que s’allargarà fins dijous.

De fet, el nivell d’incertesa sobre què pot passar a la cambra arriba fins a l'extrem que ahir a la tarda, quan només hi havia previstes interpel·lacions, des de JxSí es va demanar la presència a l'hemicicle de tots els diputats, inclòs el president, Carles Puigdemont, en previsió d’alguna iniciativa de l’oposició per frustrar els plans dels grups independentistes. No va ser així, i un cop el ple estava en marxa, Puigdemont va abandonar la cambra.

Reunió de l'oposició

Malgrat la contundència del desafiament que estan disposats a assumir els diputats de JxSí, els grups de l’oposició no han aconseguit articular una resposta conjunta.

Ahir a la tarda, hi va haver un darrer intent de plantejar un front en una reunió als despatxos de Ciutadans, en la qual van participar la líder de la formació taronja, Inés Arrimadas, el del PP, Xavier Garcia Albiol, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell. La trobada va servir perquè cada grup exposés quina serà la seva resposta i va evidenciar de nou, la impossibilitat de pactar una rèplica unitària.

El PP ha demanat abandonar el ple, mentre que el PSC ha anunciat que no participarà en les votacions però sí que prendrà part en el debat i no marxarà de l'hemicicle, igual com CSQP.

Auxili al TC de qualsevol poder

La decisió del ple del Parlament de desobeir l’advertiment del Constitucional es produeix després que la reforma introduïda l’any passat en la llei orgànica que regula el funcionament d’aquest Tribunal el capacita per vetllar pel compliment efectiu de les seves resolucions. 

L’article 92 d’aquest text, inclòs amb la reforma i que mai s'ha posat en pràctica, contempla que el TC podrà “reclamar l’auxili de qualsevol de les administracions i poder públics” i aquests prestaran la seva col·laboració “amb caràcter preferent i urgent” per garantir aquest compliment.

La reforma de la llei també preveu mesures concretes pel cas que es desatengui un requeriment del Tribunal: El TC podrà imposar una multa, de 3.000 a 30.000 euros, a les autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin les resolucions del tribunal; pot acordar la suspensió en les seves funcions de les autoritats o treballadors públics responsables de l’incompliment durant “un temps precís” per garantir el compliment dels pronunciaments; està igualment contemplada la possibilitat de requerir la col·laboració del govern espanyol a fi que s’adoptin les mesures necessàries; i, finalment, pot “deduir l’oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre”.