Si el leitmotiv del president Carles Puigdemont quan visita Madrid és el diàleg, el de l'expresident Artur Mas és el sentit d'Estat. En aquests termes s'ha pronunciat Mas en un esmorzar celebrat a la capital espanyola. El polític català ha assegurat que Catalunya sempre havia actuat "sense postureig", "ni buscar res a canvi". En canvi, la resposta de l'Estat hauria estat l'Operació Catalunya o els jutjats. Així, creu que és difícil un referèndum pactat, per bé que Espanya podria cedir a un acord "passi el que passi" per la mobilització ciutadana i els motius econòmics o internacionals.

"L'acord final dependrà de la solidesa del procés, de la voluntat dels ciutadans. Hi haurà un punt en què ningú voldrà que tots surtin perjudicats", ha dit Mas. El polític català s'ha basat en la idea que com més s'opti per la "judicialització" de la política, més es malmetran les institucions catalanes i això atiarà més el malestar. "Com pot un Estat democràtic enfrontar-se a una mobilització pacífica i democràtica?", s'ha preguntat sobre la resposta que ha donat el govern espanyol, qui estaria "al darrere" de les imputacions contra ell i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.

En el pla econòmic, Mas ha reprès un punt habitual del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per justificar que hi haurà acords al final del procés. És el de l'interès d'un país dependent dels mercats perquè està "molt endeutat" de posar condicions a la sortida de Catalunya. "Imaginin la creació d’un Estat Català. Espanya perdria quasi un 20% del PIB i es quedaria amb el 100% del deute públic", ha advertit davant d'un públic de diplomàtics, cap representant del Partit Popular, però sí del seu antic homòleg José Montilla; el líder d'ERC, Joan Tardà; el del PDECat, Francesc Homs, o Aitor Esteban, del PNB.

Precisament, com una al·legoria a la "manca" de projecte i de diàleg que defensa que tindria l'Estat, Mas ha saludat Montilla a l'inici de la intervenció. El gest recordava a la vegada en què Mas va aixecar mig somriure durant la Copa del Rei, quan l'estadi xiulava i el monarca Felip VI restava dempeus. Montilla s'ho mirava i això ha servit a Mas per accentuar la vegada en què el Tribunal Constitucional va tombar l'Estatut d'autonomia l'any 2010. El moderador mateix ha animat la complicitat entre ells, quan ha convidat a l'antic líder del PSC a intervenir "per al·lusions", però aquest ha fet que no. 

"Posar les urnes"

Mas s'ha enfrontat a les preguntes del públic pel seu processament. L'expresident s'ha compromès a dur la seva causa fins i tot, si cal, als tribunals europeus per defensar que no hi ha delicte per "posar les urnes" del 9-N. Aquesta és la resposta que ha criticat per part d'un Estat que ha emprat "una operació Catalunya per desprestigiar, muntar dossiers falsos; una operació per destruir-la", ha afirmat sobre les escoltes del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. "Crec que la setmana que ve ha d'arribar president, però el ministre de l'Interior no ha d'arribar a la setmana que ve", ha dit sobre si hauria de dimitir després de ser reprovat pel Congrés dels Diputats.

En contraposició a aquesta via, el català ha defensat el pactisme. Ha donat el vistiplau a una entesa PSOE-Podemos, però amb una participació del PDECat o ERC sempre supeditada al referèndum, "que no és renunciable". Segons Mas, aquesta entesa hauria permès de reduir el malestar amb Catalunya. Així i tot, no li semblaria suficient l'entesa, comparada amb allò que els polítics britànics Ed Miliband, o Nick Clegg van fer quan van viatjar a Escòcia a oferir-li un projecte. "S'imaginen Albert Rivera, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy fent això?", ha dit entre riures del públic.

Per això, Mas ha reivindicat el "sentit d'Estat" dels catalans durant la recessió econòmica, on no van demanar "ni un euro", fins que no estiguessin sanejats els comptes de l'Estat espanyol. Així ha lamentat que la resposta de Moncloa no hagués estat favorable i recíproca quan ell va dur els seus 23 punts a Rajoy per negociar, com tampoc quan ho ha fet Puigdemont, o les vegades que aquest ha demanat pactar la pregunta del referèndum i la data.

És aquí on ha reivindicat el paper de la CUP per garantir la continuïtat del procés. Amb els anticapitalistes creu que la relació sempre té "un punt de preocupació important" i ha considerat que no tindria sentit donar la confiança el setembre al govern català per retirar-se-la en els pressupostos més endavant. Així i tot, considera que prosperaran.