Un any més, l'independentisme torna a prendre els carrers. Una nova demostració de força del moviment ocuparà Barcelona per mostrar al món que no s'arronsa. El moment en què arriba la manifestació, que es presenta sota el lema "La Diada del Sí", és transcendental. Quan falten 21 dies per al referèndum de l'1 d'octubre, i enmig d'una batalla judicial iniciada per l'Estat per impedir-lo, la participació en aquesta manifestació demostrarà la força de l'independentisme i servirà com a tret de sortida de la campanya.
Probablement, aquesta manifestació no serà un punt final del procés català, però sí un punt i a part, que arriba després d'anys de manifestacions massives als carrers. Unes mobilitzacions pacífiques, acolorides i amb molt d'enginy, que han servit a Catalunya per mostrar-se al món i estendre la seva reivindicació. Aquí en fem un recull.
2012. "Catalunya, nou estat d’Europa"
La primera gran manifestació de la Diada va arribar l’any 2012. No era, però, la primera mobilització important del moviment. L'ambient s'estava gestant des del juliol de 2010, quan un milió de catalans van sortir al carrer com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Paral·lelament, el moviment independentista també s'havia anat fent fort a través d'unes consultes celebrades arreu del país i que van néixer a Arenys de Munt.
No va ser, amb tot, fins l'11 de setembre de 2012 que el moviment va marcar un punt d'inflexió. La manifestació d'aquella Diada va acollir un milió i mig de ciutadans i duia per lema "Catalunya, nou estat d’Europa". Va començar a l'encreuament de la Gran Via i el passeig de Gràcia i va acabar a la Ciutadella, on l’ANC va ser rebuda per la presidenta del Parlament, després d'hores de manifestació sense que els manifestants pràcticament poguessin moure's.
L'èxit i la transcendència de la manifestació van desencadenar els moviments polítics que es van produir posteriorment. La negativa del president espanyol, Mariano Rajoy, al pacte fiscal va forçar que l'aleshores president Artur Mas convoqués unes eleccions anticipades, amb la promesa de consultar els catalans sobre el seu futur polític.
2013. "Via Catalana"
Si la manifestació de 2012 havia estat força improvisada, la de 2013 va estar pensada i estudiada al detall. La primera havia servit com a autoafirmació del moviment. La segona tenia un altre objectiu: mostrar al món les aspiracions del moviment. I com es podia fer? Donant una imatge que s'entengués internacionalment, i la repetició de la Via Bàltica complia tots els requisits. El 23 d’agost de 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània havien fet una cadena humana que enllaçava les seves tres capitals per exigir la independència dels països bàltics respecte de la URSS.
El dia 11 de setembre del 2013, a les 17.14 hores, en record dels fets de 1714, Catalunya es va unir de nord a sud. Des d'Alcanar fins al Pertús, dos milions de catalans van agafar-se les mans durant uns minuts per mostrar el suport a la independència de Catalunya. Cadascú hi va posar el seu granet de sorra fins acabar formant una cadena d'aproximadament 400 quilòmetres.
2014. V - "Ara és l'hora, units per un país nou"
El moment no era menor. Es complien 300 anys dels fets de 1714 i Catalunya era a les portes de la consulta del 9 de novembre. A més, l'èxit de l'edició anterior obligava a tornar a esmolar l'enginy i a fer una demostració de força.
L'escenari triat va tornar a ser Barcelona. La Gran Via i la Diagonal, pràcticament de punta a punta fins a la plaça de les Glòries, es van omplir de ciutadans. Des del cel, la imatge era una V, de "voluntat, votar i victòria", els passos imprescindibles per arribar al 9-N. En una posada en escena semblant a la de l'any anterior, les samarretes vermelles i grogues es van anar alternant fins a acabar formant la imatge d'una senyera, vista des del cel. La imatge aèria valia més que mil paraules: 1,8 milions de catalans formaven una V amb els colors de la bandera catalana.
2015. "Via Lliure"
De nou, Barcelona com a eix central de la mobilització i moment transcendental del procés. Aquest cop, però, a la Meridiana. Si l'any anterior havia estat el 9-N, aquesta Diada arribava a les portes de les eleccions del 27-S. Just quan s'iniciava la campanya electoral.
Els més de cinc quilòmetres de la Meridiana van quedar desbordats de ciutadans que, amb làmines de diversos colors, simbolitzaven els valors de la República Catalana. El groc era la democràcia, el taronja, l'equilibri territorial, el verd clar, la diversitat, i així fins a 10 colors diferents omplien la via dels valors que volia representar la nova república. A les 17.14, un punter gegant va començar a recórrer la via cap al mar fins arribar a la Ciutadella, punt final del recorregut.
2016. "A punt"
De nou, l'any passat, descentralització. Per donar pes al territori, Barcelona va deixar de ser el punt central i va compartir protagonisme amb quatre ciutats més del país, que també van acollir parts de la mobilització. Parlem de Tarragona, Lleida, Salt i Berga.
Amb una idea semblant a la de la "Via Lliure", cada ciutat reivindicava un eix bàsic de la futura República Catalana. Salt representava la solidaritat i la diversitat, Berga, la cultura; Tarragona, el progrés; Lleida, l'equilibri territorial i Barcelona, les llibertats. A les 17.14 tots els manifestants van aixecar unes làmines blanques amb un punt groc al mig. El significat: estem "a punt".
