L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural volen convertir la gran manifestació d’aquest dissabte al carrer Marina de Barcelona en un nou 11-S, en la “Diada Nacional per la Llibertat”. Malgrat les presses —amb prou feines deu dies—, les entitats n’esperen les mateixes xifres d’assistència i la mateixa repercussió internacional que tenen els Onze de Setembre. L’objectiu: aconseguir un clam unitari i transversal de tot el sobiranisme contra l’empresonament dels Jordis, el vicepresident i els set consellers, i contra l'aplicació fulminant de l'article 155.
Les mateixes entitats volen que tot el sobiranisme, més enllà de l’espai independentista, se senti interpel·lat a anar-hi. Catalunya en Comú ja ha anunciat que ho farà, i s'espera l'assistència de personalitats del mateix sector polític. Si hi van, al capdavant hi tindran un lloc destacat els membres de la Mesa del Parlament i la presidenta Carme Forcadell, després de passar una nit a la presó d’Alcalá-Meco. També els familiars dels presos polítics, que formaran una "capçalera d'honor".
Malgrat la imatge d’unitat que deixarà la protesta, el debat polític està marcat per la divisió sobre com encarar les eleccions imposades per Rajoy amb el 155, el mateix article que ha acabat amb el vicepresident i set consellers a la presó. Amb tot, la qüestió de la llista unitària encara està sobre la taula. Però la societat civil rema en un sentit, i els partits en un altre.
Ateneu Barcelonès
Aquest divendres, dues iniciatives nascudes des de la societat civil —Llistaunitària.cat i Respública.cat— van anunciar que sumaven esforços per poder presentar la 'llista unitària 1 d'octubre'. Vol erigir-se en la candidatura única que aplegui l'independentisme sota un mateix paraigua. Segons els seus impulsors, en aquesta llista hi estarien els deu presos polítics, a més del president i els consellers a l'exili, els encausats per l'1-O i els alcaldes que van participar en el referèndum.
Després de vèncer el passat dimarts el termini per registrar coalicions a les eleccions, les úniques fórmules possibles que quedarien per inscriure una llista unitària són un partit instrumental o una agrupació d'electors, que és la que han escollit. Per a poder fer-ho, hauran de recollir almenys 55.000 signatures —l'1% del cens català— abans del proper divendres 17 de novembre, quan acaba el termini per registrar candidatures. Aquesta opció té diversos inconvenients importants. Per exemple, les agrupacions d'electors no tenen dret a subvencions públiques, no tenen espai en els blocs electorals dels mitjans de comunicació públics i no poden participar en els debats de candidats.
Malgrat els perjudicis, des de Brussel·les, el president, Carles Puigdemont, ja ha donat el seu vistiplau a la iniciativa i fins i tot ha dit que té el “deure civil” d’encapçalar-la. Ho ha fet en el mateix missatge en què cridava a manifestar-se aquest dissabte. La insistència del president en aquesta via unitària —que també comparteix l'Assemblea Nacional Catalana— està marcant el debat dels partits (especialment del seu), que tenen una agenda ben carregada aquest cap de setmana.
EFE
Esquerra Republicana, que des d'un primer moment s'ha inclinat més per tres llistes per separat, celebra aquest dissabte al matí el seu consell nacional. La primera opció dels republicans, que lideren les enquestes des de fa temps, continua sent el perfil propi. En aquesta reunió aprovaran la seva llista, encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira, a la qual incorporaran els Demòcrates d'Antoni Castellà. Només estarien disposats a apostar per una llista unitària si hi és tothom, des del PDeCAT fins a la CUP, passant per sectors com el que lidera Albano-Dante Fachin.
El PDeCAT també havia de celebrar el seu consell nacional dissabte al matí per aprovar les llistes, però finalment ha quedat ajornat fins al proper dimecres. La insistència de Puigdemont en la candidatura conjunta de tot l'independentisme ho condiciona tot. Diversos dirigents nacionalistes, com la coordinadora general Marta Pascal, han insistit en aquesta via unitària. No obstant això, la idea de l’agrupació d’electors no acaba de convèncer la direcció del partit, pels seus inconvenients. La incògnita al PDeCAT és què farà Puigdemont si fracassa la llista unitària, que només ha manifestat la voluntat de liderar una candidatura conjunta.
Per la seva part, la CUP celebrarà aquest diumenge una assemblea nacional extraordinària a Granollers, on debatrà quatre opcions sobre com participar el 21-D. Entre aquestes no hi ha una llista unitària que inclogui el PDeCAT, després de denunciar que havia estat ERC qui havia rebutjat un preacord. L'opció que més s’hi assembla és un front d’esquerres, però que tampoc té opcions de prosperar per ERC. Les altres opcions són no presentar-se, presentar llista pròpia i presentar una “candidatura civil” sense polítics, a la qual donarien suport des de fora.
El clam unitari d’aquest dissabte per la llibertat dels presos toparà amb un debat polític més aviat centrat en com participar en unes eleccions que tots els partits independentistes consideren il·legítimes. Hi hagi llista unitària o no, totes les formacions tenen intenció de fer-ho amb una mínima unitat d’acció, almenys programàtica: l’amnistia dels Jordis i el Govern i el rebuig al 155. El reclam de la Diada Nacional per la Llibertat.