Diversos polítics de la Vall d'Aran han impulsat un manifest en el qual demanen als alcaldes de la comarca que "obrin amb normalitat els col·legis electorals l'1 d'octubre" i permetin als aranesos poder participar en el referèndum d’independència.

El document, anomenat 'Manifest de Les', recorda que l'Aran és un subjecte polític reconegut per llei i expressa la seva preocupació pel conflicte institucional derivat de l'anunci d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, alhora que lamenta la "falta de voluntat política del Govern espanyol" per facilitar la seva celebració en el marc legal de l'Estat.

"Com a aranesos, ens sentim concernits políticament en el procés d'autodeterminació del poble català", afegeix el text que han signat una desena de polítics de la Vall d'Aran, entre ells la diputada de la CUP Mireia Boya i l'alcalde de Les, Emili Medan.

Ajuntaments contraris a l’1-O

Medan ha criticat aquest dimarts que "bona part dels ajuntaments no estan disposats a posar facilitats perquè es pugui celebrar aquest referèndum", una cosa que ha dit que no entén perquè, més enllà de les preferències davant la independència, no cal impedir que els ciutadans puguin votar, ha asseverat. "Independentment del que es vulgui votar, no sembla de rebut que els alcaldes posin traves", ha assegurat Medan, que va ser secretari general d'Unitat d'Aran, l'aliat del PSC a la comarca.

Ha lamentat la postura dels socialistes catalans, contraris a la convocatòria de l'1-O, i ha encoratjat als alcaldes d'Unitat d'Aran a "no escoltar les directrius d'un partit que segurament té uns objectius diferents que no tenen res a veure amb facilitar les urnes".

"L'actual PSC no és el partit amb el qual pactem perquè ha perdut una part del component catalanista", ha exposat Medan, que ha obert la porta a abandonar la formació si no recupera la seva bandera del nacionalisme aranès.

Així mateix, ha demanat al síndic d'Aran, Carlos Barrera, i al Conselh Generau que no es posin "d'esquena" a un procés impulsat des de la Generalitat sense el qual, ha subratllat, els aranesos mai podran exercir la seva autodeterminació.

"Tenim recollit per llei el dret a decidir i, si no som capaços de fer costat al poble català a exercir les seves reivindicacions, no podrem pensar mai que l'Aran pugui exercir aquest dret", ha reblat.