Magistrats del Tribunal Constitucional (TC) defensen en els seus vots particulars a la sentència que anul·la part de l'articulat de la Llei catalana d'Acció Exterior que el Govern d'aquesta comunitat autònoma pugui desenvolupar activitats de "projecció internacional" i fins i tot que usi el terme "diplomàcia pública catalana", sempre que no envaeixi competències exclusives de l'Estat en aquest àmbit.

Així s'assenyala en els vots particulars emesos pels magistrats del sector progressista d'aquest òrgan Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol que es mostren conformes amb la decisió de la majoria però no del tot amb l'argumentació jurídica de la sentència.

El Ple del TC va estimar parcialment el recurs presentat pel Govern contra la Llei catalana d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea (UE) i va anul·lar part del seu articulat per entendre que envaeix competències estatals. El passat 23 de desembre es va donar a conèixer la resolució, el contingut del qual i el dels vots particulars concurrents han estat fets públics pel tribunal de garanties aquest dimecres.

Sentència interpretativa

El recurs contra aquesta norma va ser admès a tràmit l'abril del 2015 i la sentència, de caràcter interpretatiu, assenyala que la Generalitat pot regular tot el que es refereixi a les seves relacions amb l'Exterior sempre que no dugui a terme actuacions que la Constitució reserva al govern de l'Estat.

En el seu vot particular, al qual s'ha adherit Fernando Valdés, la vicepresidenta del Tribunal Adela Asúa expressa el seu desacord només amb la part de l'argumentació jurídica referida a la utilització de l'expressió "diplomàcia pública de Catalunya", però no amb la seva declaració d'inconstitucionalitat, que comparteix.

Segons la seva opinió, sota el títol de "diplomàcia pública", el que realment es regula són actuacions de "paradiplomàcia" inserides en les competències d'acció exterior de la Generalitat, segons es reconeix al llarg de la sentència. El que resulta inconstitucional segons Asúa no són les actuacions enumerades sota la definició de "diplomàcia pública" sinó "la utilització impròpia d'un concepte jurídicament encunyat com a matèria de competència exclusiva de l'Estat".

La discrepància del magistrat Juan Antonio Xiol es refereix també a una part de l'argumentació jurídica i no a la decisió subscrita per la resta de magistrats. Segons la seva opinió, la sentència havia d'haver aclarit que les Comunitats Autònomes no poden ser considerades subjectes de Dret internacional, però sí "actors subestatals" o "actors governamentals no centrals" que poden desenvolupar una activitat amb projecció internacional que no ha d'estar supeditada a l'autorització de l'Estat, sinó que ve definida pel repartiment de competències establert per llei.

Respecte a l'expressió "diplomàcia pública", també entén que és acceptable si s'interpreta que inclou un tipus de "relacions paradiplomàtiques, desenvolupades per qui no té subjectivitat internacional" i a fi de promoure els interessos propis.

Els arguments d'aquests magistrats afegeixen un matís al criteri expressat pels altres vuit membres del TC, que reconeixen en la seva sentència que les comunitats autònomes poden dur a terme activitats amb projecció exterior però recorden que, en tot cas, han de respectar la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals, tal com preveu l'article 149.1.3 de la Constitució.

Relacions bilaterals

En conseqüència, la sentència avala la constitucionalitat d'alguns dels preceptes impugnats, sempre que s'interpretin en el sentit abans esmentat. Al contrari, declara inconstitucionals i nuls aquells preceptes que atribueixen a Catalunya competències reservades en exclusiva a l'Estat, entre ells, els dirigits a promoure l'establiment de relacions "bilaterals" de Catalunya amb altres països o els que configuren l'anomenada "diplomàcia pública" de la Generalitat.

No tota l'activitat exterior pot identificar-se com a matèria de relacions internacionals i, en tot cas, els elements essencials de la competència estatal, vedats a les Comunitats Autònomes, són la celebració de tractats, la representació exterior de l'Estat, la creació d'obligacions internacionals i la responsabilitat internacional de l'Estat.

En aplicar aquesta doctrina a la llei d'Acció Exterior catalana es declaren inconstitucionals articles com el 3 i), referit al "reconeixement del dret a decidir dels pobles" i el 26.1 i), que regula l'establiment per la Generalitat de relacions institucionals amb cossos consulars d'Estats estrangers presents a Catalunya.

També es veuen anul·lats els apartats i), j), k) i 1) de l'article 2 de la norma, així com la regulació continguda a l'article 38. En ells es configura l'anomenada "diplomàcia pública" com una actuació exterior de la Generalitat que no està vinculada a les seves competències, que té com a destinataris a subjectes del Dret internacional i que està dirigida i coordinada pel Govern català.

Articles que passen el control

D'altra banda, l'article 200, referit a la promoció per la Generalitat de la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya, la sentència recorda que ja va ser al seu dia considerat conforme a la Constitució en la mesura que deixa clara "la supeditació de l'acció de la Generalitat" al que disposi l'Estat a l'exercici de la seva competència exclusiva.

Quant als apartats a) i d) de l'article 2 i l'article 7.2.e), el tribunal detalla que l'expressió "interessos del país" no pot ser declarada inconstitucional quan pot interpretar-se com referida a una "entitat territorial no dotada de subjectivitat internacional, els interessos de la qual en la seva projecció exterior estaran lligats a l'acompliment de les seves competències."

En relació amb la impugnació de l'article 2.d), referit als "acords de col·laboració", el TC assenyala que no pot ser declarat inconstitucional sempre que els esmentats acords, tal com estableix l'article 195 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya es refereixen a les matèries competència de la Comunitat Autònoma i sempre que no impliquin firma de tractats, una cosa que és exclusiva de l'Estat.

Finalment, sobre incís de l'article 4.a) "com un actor internacional compromès, solidari i responsable", ha d'entendre's en el marc de l'Estatut d'Autonomia, que vincula l'acció exterior de Catalunya a la que es derivi de les seves competències i sempre amb respecte a les de l'Estat en matèria de relacions exteriors. Així interpretat, no pot ser considerat inconstitucional.