El diputat Lluís Llach (Girona, 1948) considera un desgavell democràtic l'actuació de la Guàrdia Civil amb els interrogatoris sobre l'organització del referèndum a alts càrrecs del Govern i, especialment, al coordinador del Pacte Nacional, Joan Ignasi Elena. A parer seu, qui té realment un problema "dificilíssim" en aquests moments amb la convocatòria de l'1-O és l'Estat espanyol, atès que, segons com respongui, "la marxa enrere no serà mai més possible".

L'interrogatori a Joan Ignasi Elena depassa una mediocritat democràtica per arribar a un Estat policial

Què en pensa dels interrogatoris de la Guàrdia Civil per investigar l’organització de l’1-O?
Tot ho trobo un desgavell democràtic, que es caigui a l’animalada de demanar a un responsable polític d’una conselleria el que se’ls està demanant, amb una confusió absoluta de per què se’ls crida, qui ho ordena, etc... Però en el cas de Joan Ignasi Elena depassa una mediocritat democràtica per arribar a un estat policial. Que a un ciutadà, que presideix un Pacte Nacional per pactar amb l’Estat, se li faci un interrogatori... Hem depassat la manca de qualitat democràtica per entrar en pràctiques d’estat policial.

El sorprèn?
La burreria.

No esperava tanta burreria de l'Estat espanyol

No s’ho esperava?
Tant burreria, no. No sé qui està al capdavant de la intel·ligència de l’Estat espanyol en aquesta lluita que s’ha muntat, però tanta burreria, no. Sortir d’uns paràmetres de comprensió democràtica com s’està sortint no els afavoreix gens.

I les reaccions que han provocat aquestes citacions, què li han semblat?
He vist reaccions maques. De gent de CSQP. No tots. Hi ha hagut alguna absència que ja quasi s’ha fet habitual. He vist gent molt indignada, de tot l’arc que se’n podria dir d’un catalanisme democràtic, he vist reaccions molt fortes i molt sorpreses. Estan tocant la simbologia del Pacte Nacional pel Referèndum. O és la burreria o és l’estat policial. S’ha de triar. Som davant de gent que exerceix la repressió ja política. Amb molt poca intel·ligència, sigui dit de passada.

I les no reaccions, com les valora?
És coherent amb el seu sistema de funcionament. Vaig sentir Inés Arrimadas a Catalunya Ràdio divendres donant carta de naturalesa al que està passant; i al que està passant, la senyora Arrimadas no li pot donar, si realment defensa un grup demòcrata, carta de naturalesa.

entrevista lluis llach laura gomez 06

Aquests mesos també vostè s'ha trobat enmig una polèmica molt contundent per una intervenció en un acte de l'ANC. Li va sorprendre la virulència?
No es pot dir que no m’ho esperava, però és veritat que em va causar un efecte. Em van sorprendre dues coses. Que El País fos capaç de manipular, posar entre cometes i fer servir paraules com amenaça, que no he dit mai. Això es posa al descobert i ho denuncia un diari digital i, al cap de dos o tres dies, El País rectifica. I després em sorprèn que alguns diaris d’aquí, malgrat la rectificació sempre han continuat parlant com si el que deia El País en la seva primera versió, es mantingués. El País fa una rectificació que inclús els diaris d’aquí no fan.

Ha rebut atacs molt contundents...
Jo sóc una patum important per a JxSí, simbòlicament. Després de l’escàndol del jutge Vidal, carregar-se’m a mi estaria molt bé. Estic disponible perquè facin exercicis de tir.

No tinc cap ganes de retirar res del que vaig dir: segueixo pensant que les lleis del Parlament han de ser obeïdes

Se l'esperava una situació com aquesta?
Sí. El que a mi em sorprèn més aviat és el seguidisme de l’engany. Jo encara confio –confiava, no ho sé- en la deontologia periodística com a eina de funcionament ètic entre professionals. A més, no tinc cap ganes de retirar res del que vaig dir. Segueixo pensant que les lleis que fa aquest Parlament han de ser obeïdes pels ciutadans, funcionaris, diputats i el president de la Generalitat. Hem d’assumir les nostres responsabilitats quan no seguim la llei d’aquest Parlament.

Què passarà l’1-O?
Que votarem.

Ho veu clar?
Ho veig clar. Tenim les eines en funcionament i determinades. No en tinc cap dubte. L’Estat que faci el que vulgui, que es responsabilitzi davant dels demòcrates espanyols, que n’hi ha –molt manipulats, pobres-, dels demòcrates europeus, i els demòcrates catalans.

L'Estat ho té dificilíssim. Segons el que faci, la marxa enrere no serà mai més possible

I com respondrà l’Estat?
Ni idea. Ho té molt difícil. Això sí que ho sé. Ho té dificilíssim. I haurà de mesurar molt bé el que fa. Perquè segons el que faci, la marxa enrere no serà mai més possible. La manera més fàcil de guanyar per l’Estat espanyol és pactar i fer un referèndum seriós i jugar les eines bé.

Quan va entrar a JxSí, esperava arribar a aquesta punt?
Sabia que el camí seria difícil, però sí que m’ho esperava. I tant. Hi va haver ensopegades evidents que em van fer trontollar aquesta creença. Però hi va haver un moment que vaig fer el clic, quan el president Puigdemont aprofita el que havia de ser un fracàs per agafar empenta [qüestió de confiança], amb uns reflexos que jo defineixo com molt republicans. Aquest instint demòcrata i republicà, quan es van aprovar els pressupostos a mi em van dir: ara, som-hi! Tenim un lideratge determinat i un grup parlamentari determinat.

Espanya s'ho ha de pensar bé. Perquè o nosaltres o la seva democràcia se'n pot anar en orris

Serà determinant la resposta de l'Estat...
A Espanya hi ha molts demòcrates molt convençuts que potser un senyal d’alarma excessiu provocaria reaccions en contra i Europa no es pot permetre una Turquia en el seu flanc sud. No s’ho pot permetre i segons quina actuació de l'Estat espanyol no podria ser puntual. Què fan? Un estat de setge durant uns anys? O eleccions al cap d’uns mesos? Ostres, que s’ho pensin bé! Perquè o nosaltres o la seva democràcia se’n van en orris.

Poden suspendre l’autonomia...
I?

Nosaltres ho tenim molt difícil, l’Estat més. Perquè està davant d’un embat democràtic i pacífic

Quina resposta ha de tenir el Parlament?
No. La resposta, d’ells. Treuen els drets sociopolítics d’aquest país, i? Quin projecte de futur plantegen? Ho tenen molt difícil. Per això dic, que facin! Que facin el que creguin que hagin de fer i que es responsabilitzin davant de la història. Tot, poden fer-ho. Poden venir amb els tancs si volen. I? Quants mesos poden durar així? Què es pensen que passarà? Com reaccionarà la gent? La gent ens ha portat fins aquí, ha fet desaparèixer polítics, ha fet desaparèixer partits polítics, i reformar-ne d’altres i fer-ne néixer alguns. Aquesta gent que ha protagonitzat tot això i un dia va decidir deixar de ser súbdits per convertir-se en ciutadans, què farà? Es quedarà quieta a casa si li fan saltar pels aires els seus projectes i institucions? Nosaltres ho tenim molt difícil, l’Estat més. Perquè està davant d’un embat democràtic i pacífic.

entrevista lluis llach laura gomez 01

Es demanarà a la gent que surti al carrer?
A mi no em correspon, ha sigut la gent del carrer que m’ha fotut aquí, que decideixi ella, per favor, què ha de fer. Ella ho farà.

El començament de la legislatura va ser el moment més dur d’aquests mesos?
Per mi, des del punt de vista psicològic, sí. Vaig entendre que la política no és moltes vegades el que des de fora s’espera. Aquelles negociacions van ser molt dures. No cal fer un drama, però venia d’unes simpaties molt acusades envers els cupaires de la meva demarcació i de cop i volta, aquelles discussions em van trencar alguns esquemes.

Suposo que hauré decebut molta gent. Estar en política vol dir haver de deixar les pureses

La percepció de la gent cap a vostè ha canviat des que és a la política?
Suposo que hauré decebut molta gent. Estar en política vol dir haver de deixar les pureses fins i tot els que es diuen els més purs. Jo m’he trobat votant a favor del manteniment del concert amb les escoles de l’Opus. I a mi això m’ha causat un problema. Estàvem discutint el pressupost i quan vaig demanar a gent com Germà Bel i l’Oriol Amat què ens costava, em van dir que més o menys uns 150 milions, només per fer el gest de dir: "ara pleguem". En un pressupost on el social eren 850 milions, treure’n 150 per això que igualment l’any 19 o el 20 ho podrem corregir, doncs, me l’empasso. I molta gent no ho ha entès. A vegades les pròpies pureses les has de sacrificar. Quan acabi miraré de reciclar-me una altra vegada.

L’educació social d’aquí és molt alta, la capacitat d’entendre i tolerar la diversitat de l’altre està molt entrenada

Ho ha notat al carrer?
No. És una mica el tarannà d’aquest país. Podem viure tot això amb certa normalitat perquè l’educació social d’aquí és molt alta, la capacitat d’entendre i tolerar la diversitat de l’altre està molt entrenada. No ho dic només com a independentista, ho dic com a homosexual, com a cantant,... jo com a cantant no m’he sentit mai assetjat. La gent et mira discretament, veus que ets observat, però pots fer la teva vida. A Barcelona, l’ens col·lectiu més gran que tenim al país, hi ha una tolerància. En política, fins que no trobi una cosa que em demostri el contrari, et puc dir que noto complicitats.

entrevista lluis llach laura gomez 04

Per Espanya no s’hi ha mogut gaire aquests mesos...
No, però, durant molts anys la tercera part de la meva carrera artística passava a l’Estat espanyol. Observava allò de les dues Espanyes. En veiem una. L’altra Espanya té set de democràcia i llibertat. Algun dia petarà, això. Pensava que el 15-M petaria més encara. D’alguna manera, en aquest petar, el coixí el fa el PSOE, en aquests moments. És el que manté el 78. Encara no s’atreveix a carregar-se el 78, em sembla l’única solució que hi ha avui. Malgrat que jo segueixo insistint que una lectura oberta i progressista d'aquesta Constitució podria permetre-ho tot, perquè es va fer per això, el problema és que les lectures des del Felipe González s’han fet sempre restrictives. I em sap molt greu que la primera lectura restrictiva de la Constitució la fes el socialisme, que era l’encarregat natural de transformar el país. La culpa no és del text constitucional, és de les entitats polítiques que han fet d’aquell text constitucional que podia obrir-nos el cel, una presó.

I la resposta dels comuns davant del procés?
Quina de les respostes? Perquè si parlem de la força metropolitana més poderosa, la resposta d’Albano Dante Fachin jo la considero d’esquerres, republicana i sobiranista.

Jo confio que els comuns s'adonin que el nostre procés no és només nacional, sinó social i democràtic

I la d’Ada Colau?
Quina és? Jo, el que confio és que en aquests dos mesos que queden trobem capacitat d'empatia, punts en comú i que s'adonin que l’1 d’octubre no és només un problema de definir què volem ser, sinó també com volem ser i qui volem ser. El nostre procés és no només nacional, sinó social i democràtic, defensar l’1 d’octubre avui dia és sinònim de defensar la democràcia. I la gent que no defensa l’1-O no defensarà la democràcia i molt menys la república, com es diu, i molt menys les sobiranies. Per tant, l’actitud d’un Nuet o un Albano Dante la trobo molt coherent.

I la de Rabell i Coscubiela?
Què defensen? Defensen l’statu quo...

Amb tot el que està veient, no li agafen ganes d’escriure una cançó?
No. Gens. Ni tampoc un llibre.

Si hagués de posar música al que està passant?
Seria llarga i ciclotímica. Però acabaria bé, això sí.