Tres diputats de JxSí, Lluís Llach, Jordi Orobitg i Roger Torrent, que van ser la nit del 20 al 21 de setembre a la seu d’Economia mentre els responsables de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, abordaven amb la Guàrdia Civil la sortida de la comitiva judicial de la conselleria, expliquen en un article a El Nacional, què va passar exactament aquelles hores. Els tres diputats detallen la preocupació de les dues entitats sobiranistes per garantir que tot es desenvolupés de manera tranquil·la i pacífica i l’oferiment perquè la comitiva pogués sortir sense incidents. “El comandament [policial] ho va rebutjar. Però en el mateix moment que ho feia, donava les gràcies per l’actitud dels nostres líders cívics”, expliquen.

Dilluns, 16 d'octubre, la jutgessa de l’Audiència Nacional va enviar els responsables de l’ANC i Òmnium a la presó acusant-los d’”encoratjar la massa”, i de fer una actuació “orientada a impedir l’aplicació de la llei i de les resolucions dictades per una autoritat en el si d’un procediment judicial, com a mitjà per impulsar i assegurar la celebració del referèndum il·legal d’independència d’Espanya, contravenint amb això la Constitució Espanyola”.

Els diputats Llach, Orobitg i Torrent van estar des de primera hora del matí, quan van començar els escorcolls de la Guàrdia Civil, fins entrada la matinada davant la porta de la conselleria. Des d’allà van constatar com els voluntaris de l’ANC i Òmnium mantenien el cordó de seguretat per preservar l’entrada i sortida de l’edifici, van observar les crides a la calma i la serenor, i la preocupació per mantenir l’ordre. “Es vetllava perquè ningú patís ni se sentís agredit. Ningú. Repetim: ningú”.

Cuixart i Sànchez van ser constantment presents —“per sort”, afegeixen—, i “van deixar-s’hi totes les forces per tal de protegir la integritat de tot i de tothom”. “Fins i tot demanant a la gent que s’aplegava sobre els cotxes de la Guàrdia Civil (entre manifestants i periodistes) que els abandonessin. Els vam sentir pregar a aquells que s’alçaven sobre els vehicles policials que en baixessin”, expliquen.

Sortir sense incidents

“I va arribar la nit. I va acabar el registre a l’interior. I els dos Jordis estaven preocupats per veure com podien garantir que la Guàrdia Civil i la comitiva judicial pogués sortir d’allà sense incidents”, afegeixen.

Eren moments tensos mentre s’intentava buscar una fórmula que permetés superar la situació. En aquest punt, també els diputats van entrar dins l’edifici per acompanyar els responsables de l’ANC i Òmnium en les converses amb el comandament policial.

“Li van oferir diverses vies. Fins i tot, els diputats ens vam posar a disposició. Si calia, nosaltres ajudaríem a mantenir l’ordre posant els nostres cossos com a protecció”, expliquen.

Dispersar la gent

Davant la decisió del comandament de rebutjar les propostes que se li plantejaven, els diputats expliquen que els responsables de les entitats sobiranistes van concloure que l’única manera d’assegurar la sortida dels de dins i alhora evitar càrregues policials era procurar dispersar la gent.

Recorden que no era una decisió fàcil, dirigir-se a milers de persones que estaven indignades per demanar que marxin, asseguren que cal ser valent i responsable per fer-ho, “però ho van fer”.

“I ens van demanar als diputats de JxSí i la CUP que els ajudéssim a fer la crida. Els semblava que nosaltres podíem exercir la influència respectiva per donar suport a la seva crida”, afegeixen.

Tot seguit Sànchez i Cuixart es van enfilar en els vehicles de la Guàrdia Civil i, megàfon en mà, van emplaçar els presents a marxar. “Els sembla que aquesta imatge demostra tot allò que els volen imputar. Però no ho han escoltat. No han escoltat el que hi van dir. Ni una paraula”, retreuen tot assegurant que els dos van protagonitzar  “un gran acte de responsabilitat ciutadana”.

Tot plegat una versió ben diferent de la recollida en la interlocutòria de la jutgessa que afirma que “no es va remetre cap missatge ni es va comunicar a la massa de cap altra manera que no es violentessin els vehicles oficials en els quals la comissió judicial va arribar a la Rambla de Catalunya, ni que es facilités la sortida dels components de la mateixa”.

Segons el text de la jutgessa, Cuixart i Sànchez van assegurar que podien “moure” els membres de la concentració però “mai van acceptar aquelles condicions que els especialistes de seguretat ciutadana proposaven per evitar o disminuir els riscos” i “aquest control mai el van utilitzar per desconvocar” els concentrats.

A la interlocutòria s'assegura que “pujats a un cotxe de la Guàrdia Civil, van cridar a la mobilització permanent des d’aquell dia a favor del referèndum i contra les actuacions ordenades judicialment per impedir-ho”.