El govern espanyol té previst concretar aquest dissabte al matí les mesures amb les quals es traduirà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Encara no hi ha res confirmat, però s'ha parlat d'un pacte entre el PP i el PSOE per convocar eleccions autonòmiques el mes de gener, d'agafar el control dels Mossos i de TV3 o, fins i tot, de destituir tot el Govern actual i substituir-lo per un govern de subsecretaris coordinat per Soraya Sáenz de Santamaría.

Sembla que els partits espanyols ho tenen molt clar, però qui no ho té tan són alguns experts en Dret Constitucional, com el catedràtic Xavier Arbós. En un article a l'espai d'anàlisi Agenda Pública, Arbós assegura que l'aplicació del 155 no pot suposar ni una suspensió total de l'autonomia, ni la destitució total o parcial del Govern, ni tampoc la celebració forçosa d'unes eleccions.

L'expert destaca com a primer límit d'aquest article la impossibilitat de suspendre del tot l'autonomia. Aquesta mesura entraria en conflicte amb el dret a l'autonomia de "les nacionalitats i les regions", també detallat per la pròpia Constitució al seu article 2. Així doncs, encara que el dret a l'autonomia no és un dret fonamental, sí que és un dret constitucional i, per tant, l'autogovern es podria reduir però no suspendre's en la seva totalitat.

Pel que fa una possible destitució del Govern català, Arbós també rebaixa les expectatives marcades per algunes veus. Assegura que tot el que pot fer el govern espanyol és "donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes", tal com detalla literalment l'article 155. "Això no pot donar peu a entendre que cal destituir o substituir totes o algunes d'aquestes autoritats", alerta. Per tant, el màxim que podria fer l'executiu de Rajoy seria transmetre ordres al govern de Puigdemont.

Aquestes ordres, a més, no podrien contradir el que diu l'Estatut, cosa que complica la previsió del PP i el PSOE de celebrar unes eleccions a Catalunya el mes de gener. A l'article 66 de l'Estatut, es contempla que el president de la Generalitat dissolgui anticipadament el Parlament, però en cap cas "les instruccions del govern (espanyol) no poden alterar el que disposa la norma bàsica de la comunitat autònoma".

En el mateix sentit, Arbós insisteix que "no es pot convertir una facultat estatutària del president de la Generalitat en un deure imposat des de fora de l'Estatut". Per això, no veu possible forçar la convocatòria d'unes noves eleccions a Catalunya.

El límit del Senat

Abans de prendre cap mesura, però, aquestes haurien de ser aprovades pel Senat. L'article en qüestió destaca que la cambra alta ha d'aprovar per majoria absoluta les mesures "necessàries" perquè, posteriorment, puguin ser aplicades. Continuant el procés, la resolució del Senat es traduiria probablement en actes d'execució, destinats a donar compliment a les mesures aprovades.

Aquest tràmit, segons Arbós, limitaria al govern de Rajoy, ja que no podria "desbordar els marges que resultin de la resolució del Senat". En cas que no els respectés, els tribunals podrien prendre mesures. Aquests òrgans no poden exercir cap control sobre una resolució del Senat, en canvi, sí que poden controlar els actes d'execució que se'n derivin.