La independència de Catalunya podria generar una reacció en cadena en el si de la Unió Europea (UE). L'efecte papallona. Aquesta setmana el ministre de l'Interior de Bèlgica, Jan Jambon, va declarar que el procés català podria ser "un tema explosiu". És a dir, que podria fer trontollar el Govern belga enfrontant el seu partit, la Nova Aliança Flamenca (N-VA), amb els seus socis de l'Executiu.
La N-VA, que és independentista, es trobaria davant el dilema sobre si reconèixer el nou Estat català. A més, faria saltar les alarmes en la Unió Europea (UE), poc clara sobre qüestions com el dret a l'autodeterminació d'alguns territoris. Però avui, la possibilitat que ambdues circumstàncies no es produïssin, tampoc seria descartable.
El cas belga
Actualment, el Govern està format pel Moviment Reformista (MR) de la regió francòfona, els Cristians Demòcrates i Flamencs (CD&V) i els Liberals Demòcrates Flamencs (Open VLD). D'entre ells, la N-VA és l'única força que expressament aboga per l'emancipació del seu territori i establir una confederació dins de la Unió Europea (UE).
Així, per no perdre la confiança del seu electorat, la N-VA es veuria moguda a "ser els primers" en acceptar-la, com va dir Jambon. Però per alguns, aquest trencament seria poc factible. Segons un politòleg entrevistat al diari l'Avenir, la qüestió catalana podria no ser un element que preocupés l'electorat de la N-VA. Més, quan el partit ha mostrat la seva voluntat i compromís de formar un Executiu i una legislatura estable al país.
N-VA, puta i ramoneta?
Actualment la N-VA és el partit més votat a Bèlgica, així com ho va ser també l'any 2010. Ara bé, en aquella ocasió va fracassar en el seu intent de formar Govern. Les negociacions amb el centredreta való per part el líder del partit, Bart De Wever, no van prosperar i van decidir quedar-se al marge, en l'oposició. Una de les seves línies vermelles passava per complir el seu programa, que no hauria estat possible.
Les reformes es focalitzaven en les estructures de govern –implicant la desaparició de la regió de Brussel·les–, així com una descentralització més acusada de l'Estat –la sisena de les cinc que ja s'haurien produït–. Així, la Nova Aliança es caracteritza per voler avançar dins del marc constitucional en el seu procés de Confederació entre valons i famencs.
A més, la relació no sembla tensa entre els actors en joc. Els líders del partit han afirmat ser conscients que la independència de la regió compta amb un suport minoritari. Per la seva banda, l'opinió pública francòfona no té reticències en reconèixer la necessitat de Flandes per a la solvència en el conjunt del país. El diari Le Soir, anti-independentista, va ser explícit en un editorial, on recomanava no "despreciar" el pols de les urnes.
Referèndum
El cas de Catalunya és diferent. Amb les negociacions per la investidura de president a Espanya, els actors partidaris a la independència podrien quedar al marge de l'executiu, si Pedro Sánchez no aconseguís el suport de Podemos, Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat. Els morats, un partit que ha donat el seu suport a un referèndum, però que va assegurar aquesta setmana que deixava de ser una línia vermella.
En conseqüència, la possibilitat del procés d'entrar en l'agenda de l'Estat quedaria limitada, més si el Partit Popular (PP) fos el responsable del proper govern, amb suport de Ciutadans i Partit Socialista. Aquest darrer va fer un gest de cedir dos seients al Senat per tal que ERC i DiL fessin grup propi, en un gest de cortesia. Així, l'escenari també distaria de l'escocès, on el referèndum va ser acceptat pel primer ministre, David Cameron.
Europa i la por
Brussel·les podria tenir alguna por a l'efecte en cadena, alhora conscient que tard o d'hora haurà de posicionar-se sobre el tema, si el procés avança a Catalunya.
Precisament, aquesta setmana, Martin Schulz va afirmar que "la qüestió catalana s'hauria de debatre en el marc de la Constitució". El president del Parlament Europeu feia referència a la normativa legal espanyola. Alhora, va afegir que aquesta circumstància "no es tractava ni a l'Eurocambra, ni a Brussel·les". Novament, la UE va optar per la seva habitual resposta de deixar els afers dels Estats a la seva voluntat.
Tanmateix, alguns haurien trobat una reacció de preservació de l'status quo, i cert discurs d'unitat. Ara bé, allò que molts rotatius no van recollir va ser el fet que Schultz va trigar fins a 10 segons a respondre, mostrant-se dubitatiu. Potser, perquè com fa uns mesos va anunciar El Nacional, entre les esferes de poder comunitari la qüestió catalana és tinguda en compte, i segueix preocupant per les seves conseqüències a gran escala.