Catalunya proclamarà la independència en 18 mesos, abans de convocar les eleccions constituents que hauran de servir per escollir el Parlament que farà la nova Constitució. Així ho ha explicat la portaveu del grup de Junts pel Sí, Marta Rovira, que ha recordat que això és el que es desprèn del full de ruta amb què van concórrer a les plebiscitàries del 27S.
La declaració d'independència pot tenir múltiples formes, segons la portaveu, que ha apuntat fins i tot la possibilitat que estigui inclosa en l'article primer de la llei de Transitorietat Jurídica.
En qualsevol cas, tot recordant que el Parlament pot debatre les lleis però tindria problemes d'impugnacions a l'hora d'aprovar-les, ha assenyalat que abans o simultàniament a l'aprovació de les lleis de transitorietat, procés constituent i estructures d'Estat —Hisenda i Seguretat Social—, cal fer una declaració d'independència. "Per aprovar les lleis hem de ser sobirans, per debatre-les no", ha subratllat.
Majoria garantida
La llei de Transitorietat, que Rovira apunta com una de les vies possibles per proclamar la independència, es debatrà en el marc de la comissió de Governació, que presidirà el cupaire Joan Garriga.Pel que fa la resta de lleis, per a les quals caldrà constituir ponències, encara no s'ha definit en quina comissió s'ubicaran. En qualsevol cas, JxSí i la CUP s'han garantit la majoria a totes les comissions que es poden veure afectades, per evitar un bloqueig de l'oposició.
Tot plegat s'haurà de posar en marxa abans de 30 dies, tal com JxSí ha pactat amb la CUP.
18 mesos
Després de les especulacions atiades pel mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el sentit que la legislatura es podria allargar si és necessari, Rovira ha volgut deixar molt clar que aquesta primera fase fins a la convocatòria de les eleccions constituents es farà en 18 mesos. "És el que fixa el Consell de la Transició Nacional perquè s'ha calculat des de les institucions", ha reblat.Un cop declarada la independència i aprovades les lleis de Transitorietat, Procés Constituent i estructures d'Estat, es convocaran les eleccions constituents. D'aquests comicis ha de sortir el Parlament que elaborarà la nova Constitució.
Aquest Parlament, que rebrà els treballs per a la nova Constitució que s'hauran anat elaborant en el marc d'una convenció ciutadana, s'encarregarà de l'aprovació del nou text. Mentrestant, la governació del país s'haurà de regir per la llei de Transitorietat.
El darrer pas d'aquest procés serà el referèndum per a la ratificació del nou text constitucional.
No és una DUI
Rovira s'ha negat a parlar de declaració unilateral d'independència, perquè sosté que des de Catalunya encara s'està intentant tancar un acord amb l'Estat espanyol per aconseguir un procés pactat.Això no obstant, ha subratllat que des del 21 de desembre ha quedat clar que "ningú ens posarà sobre la taula un referèndum". "L'única opció guanyadora a tots els efectes és la que tenim. L'única manera políticament que el nostre país se'n surti", ha reblat.
Marta Rovira ha fet aquestes explicacions en la seva compareixença davant del faristol del Parlament, on ha avançat quins diputats de JxSí assumiran les comissions que correspon presidir a aquest grup: - Economia i Hisenda: Antoni Castellà - Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència: Marta Pascal - Salut: Laura Vergés - Territori: Meritxell Roigé - Cultura: Irene Rigau - Justícia: Germà Gordó - Treball: Bernat Soler - Afers Socials: Magda Casamitjana - Medi Ambient: Germà Bel - Sindicatura de Comptes: Oriol Amat - Peticions: Marc Sanglas - Infància: Montse Palau - Procés Constituent: Muriel Casals