La Guàrdia Civil ha assumit el protagonisme de la investigació judicial que supervisa cada un dels passos que va fent el Govern per convocar el referèndum independentista anunciat per a l'1 d'octubre.

L'Institut Armat ha actuat com a policia judicial des que el 27 de gener verifiqués les declaracions del jutge i exsenador d'ERC Santiago Vidal sobre un presumpte cens il·legal amb dades fiscals dels catalans.

L'última actuació de la Guàrdia Civil va ser aquest dijous, quan dos agents de paisà es van personar en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per notificar a la direcció la interlocutòria judicial en la qual se sol·licita informació detallada sobre els organitzadors i el pagament de l'esdeveniment celebrat el 4 de juliol en què es va presentar la llei per celebrar el referèndum.

JxSí, la CUP i la resta d'organitzacions que donen suport al full de ruta secessionista han denunciat en nombroses ocasions el paper exercit per la Guàrdia Civil: dijous, per exemple, el diputat Lluís Llach va qualificar d'"atemptat a la llibertat d'acció política" el requeriment d'informació al TNC, assegurant que era propi del tardofranquisme.

L'Institut Armat ha obviat aquestes crítiques per anar de la mà en els últims mesos de la Fiscalia i del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que acumula la pràctica totalitat de les diligències judicials relacionades amb els preparatius del referèndum.

Aquestes són, per ordre cronològic, les actuacions de la Guàrdia Civil a Catalunya en les quals, en compliment del mandat judicial, ha pres declaració a funcionaris i responsables d'empreses que opten a ser adjudicatàries dels contractes amb què la Generalitat prova d'eludir la prohibició del Tribunal Constitucional (TC).:

27 de gener

La Fiscalia demana a la Guàrdia Civil que assumeixi les funcions de policia judicial per verificar les paraules pronunciades en diverses conferències pel jutge i llavors senador d'ERC Santiago Vidal.

En les esmentades conferències, va afirmar que la Generalitat disposava "de manera il·legal" de les dades fiscals dels catalans.

També va assegurar que el Govern estava classificant els jutges segons la seva ideologia.

24 de març

La Fiscalia Superior de Catalunya anuncia l'obertura de diligències d'investigació, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, per si la Generalitat està preparant ja el seu anunciat referèndum d'independència, partint de notícies i a l'anunci publicat en la premsa de l'esmentada campanya sobre el registre de catalans a l'estranger.

El Ministeri Públic entenia que els preparatius podien estar "en frontal infracció de les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional".

Fins al 9 de juny, el president Carles Puigdemont no va anunciar formalment la celebració del referèndum, fixant l'1 d'octubre com la data de votació però sense firmar el decret de convocatòria -previst per al setembre- per evitar l'actuació de la justícia contra els signants.

31 de març

La Guàrdia Civil es persona per ordre de la Fiscalia en una vintena d'empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat, a les quals dóna un termini de vuit dies perquè lliurin la informació sobre els contractes intercanviats amb la Generalitat en l'intent de disposar d'una 'estructura d'Estat', incloent-hi els seus propis serveis d'intel·ligència i Agència Tributària.

El Ministeri Públic va apreciar possibles delictes de sedició, malversació i desobediència en el pla del Govern per procedir a la "desconnexió" d'Espanya, advertint les empreses de les seves responsabilitats penals per la seva col·laboració amb un referèndum il·legal.

El 27 de juny la Generalitat va informar que les dues empreses que havien optat al concurs per a l'adquisició de 8.000 urnes havien renunciat a aquest, obligant el Govern a buscar alternatives.

28 de juliol

La Guàrdia Civil pren declaració a la comandància de Travessera de Gràcia a diversos funcionaris de la Generalitat per la seva implicació en l'elaboració del web del Pacte pel Referèndum i a la campanya institucional que animava els catalans que viuen a l'estranger a apuntar-se en l'anomenat "Registre de catalans a l'exterior".

L'Institut Armat també va prendre declaració a l'empresa de comunicació que es va encarregar de fer la campanya publicitària del registre de catalans a l'exterior.

13 de juliol

Agents de la Guàrdia Civil irrompen al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per presentar una interlocutòria del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona en la qual es notifica un termini de cinc dies per informar sobre el lloguer d'aquest espai per a l'acte en el qual el Govern va donar detalls de la llei amb què es pretén convocar el referèndum de l'1-O.

En aquest acte, celebrat el 4 de juliol, el president Carles Puigdemont i el seu vicepresident Oriol Junqueras van provar de convèncer, acompanyats pel Govern —remodelat aquest divendres— que la llei de convocatòria complia les garanties democràtiques.

Dos agents de paisà van notificar que el jutge exigia detalls sobre qui va pagar i va organitzar aquest acte.