Un pas més. JxSí i la CUP van presentar ahir al registre del Parlament les sol·licituds per tramitar, a través de ponències, l'elaboració de tres lleis: de l'Administració Tributària, Règim Jurídic i Protecció Social Catalana. Són les tres normes que preveu la resolució d'inici del procés aprovada el passat 9 de novembre i declarada nul·la pel Tribunal Constitucional. Tot plegat mentre a Madrid, Pedro Sánchez ha obert les converses per fer un nou govern sense garanties de sortir-se'n i amb un vet d'entrada als independentistes d'ERC i DiL.

"La independència iba en serio y ustedes se han dado cuenta demasiado tarde", havia advertit aquest dimecres a la sessió de control al Parlament el president Carles Puigdemont parafrasejant Gil de Biedma. Més prosaic, Jordi Turull s'ho va ventilar amb un: "no hem vingut aquí a fer conyeta".

I dit i fet. L'anunci de la nova iniciativa es va fer als passadissos del Parlament amb unes declaracions a peu dret del diputat de la CUP Benet Salellas. El cupaire va presentar satisfet l'impuls del que va descriure com "els tres pilars perquè la República catalana pugui existir".

Article 5

La decisió de presentar la sol·licitud de les tres ponències és va abordar dilluns al vespre en la reunió de coordinació de JxSí i la CUP. La voluntat era fer-ho aquesta setmana per mantenir-se dins dels terminis que fixa la declaració d'inici del procés del 9N, que en l'article cinc insta a impulsar-les en un màxim de 30 dies. Les propostes, signades per Jordi Turull i Marta Rovira, com a president i portaveu de JxSí, i Mireia Boya i Anna Gabriel, com a presidenta i portaveu de la CUP, demanen iniciar el procés per a l'elaboració de les tres lleis a través d'una ponència conjunta i se sol·licita que la constitució de les ponències siguin assignades a unes comissions concretes.

Durant el procés de constitució de les comissions parlamentàries, les dues formacions ja es van preocupar de mantenir la majoria en les meses que s'havien de veure afectades per aquestes lleis —Governació, Economia i Treball—. D'altra banda, Salellas va explicar que s'ha escollit la ponència conjunta per evitar apriorismes i partir de zero en l'elaboració del text.

El fet és, a més, que es tracta del tràmit que pot resultar més fàcil perquè la iniciativa pugui fer el seu camí. Aquesta és en tot moment una preocupació essencial. Fins ahir mateix es van estar "refinant" els títols de les lleis per intentar marcar distàncies amb la resolució del 9N. Ara, l'acceptació a tràmit depèn de la Mesa del Parlament. A partir d'aquí, un cop aterrin a cada comissió, els ritmes els marcaran les respectives meses que presideixen Antoni Castellà i Bernat Soler de JxSí en el cas de la d'Economia i la de Treball, i Joan Garriga de la CUP, la de Governació.

Audiència

La iniciativa s'ha conegut en paral·lel al fet que l'Audiència estudia actuar contra l'ANC, l'AMI i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per haver impulsat mocions independentistes als ajuntaments, i mentre el Parlament dóna voltes a l'argumentació amb què haurà de replicar si el TC té en compte les al·legacions de l'advocat de l'Estat contra la comissió del procés constituent. Un argument de pes per defensar la comissió serà el fet que CSQP, que va votar contra la resolució del 9N –i va presentar-ne una d’alternativa que va tenir el vot en contra de JxSí i la CUP—, ha donat suport a la comissió —amb la condició que fos d'estudi i no legislativa—.

Sorpresa a l'oposició

Les peticions de ponències de JxSí i la CUP van sorprendre ahir a la tarda l'oposició amb el cap més a Madrid que a Barcelona. L'inici del procés d'investidura a Espanya havia estat durant tot el matí el tema dels passadissos. Els socialista Miquel Iceta va explicar satisfet que s'havia assabentat de la decisió de Sánchez de provar de fer govern per encàrrec del Rei durant la reunió a una agrupació socialista vallesana quan l'alcaldessa de Rubí li va mostrar un tuit que ho explicava. "El vaig llegir en veu alta i la gent va esclatar en aplaudiments", recordava.

També populars i Ciutadans havien estat especulant als passadissos sobre les possibilitats del procés de negociació que ha obert Sánchez, tot i que en un to ben diferent.

Fins que no van irrompre les ponències al parc de la Ciutadella, la jornada parlamentària havia transcorregut tan plàcida com si el procés de desconnexió no existís. De fet, l'oposició ni tan sols havia preguntat sobre aquest tema en la sessió de control al Govern i al president.

La tensió unionista, però, es va recuperar de manera immediata. El ciutadà Fernando Páramo no va dubtar a atribuir aquest nou pas de rosca del procés al fet que hi ha "una situació d'inestabilitat per no tenir un govern espanyol, la qual cosa beneficia els qui volen la ruptura i el trencament de l'ordre democràtic". Páramo no va desaprofitar l'ocasió per criticar els partits que "no volen seure" a negociar i que beneficien els qui volen "trencar".