Des del passat 1 de gener la República Francesa aplica una nova divisió territorial que ha comportat la fusió de bona part de les seves regions administratives, que han passat de les 22 anteriors a les 13 actuals. Aquesta reorganització ha comportat, entre d’altres, la unió de les regions de Migdia-Pirineus, amb capital a Tolosa de Llenguadoc i la de Llenguadoc-Rosselló, amb capital a Montpeller i dins la qual hi ha encabida la Catalunya Nord, oficialment, departament dels Pirineus Orientals.

Aquesta macroregió, amb un territori de 72.000 quilòmetres quadrats i 5,6 milions d’habitants manté actualment el nom provisional de Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus (Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées, en francès), però la intenció és trobar un nom nou que defineixi aquest territori.

De fet, el projecte de reforma territorial del 2014 preveu que els nous territoris escullin un nom que els defineixi, tot i que serà finalment el Consell d’Estat el que finalment ratifiqui els noms oficials.

Un tros d'Occitània i un tros de Catalunya

És en aquest context que el catalanisme polític de la Catalunya Nord ha unit forces per reivindicar un nom en el qual hi aparegui la singularitat catalana, tot i ser un component minoritari ja que només representa un dels tretze departaments dels que es composa la macroregió. L’objectiu és aconseguir que la nova regió s’anomeni Occitània-Catalunya, un nom que reivindica les identitats, cultures i llengües dels seus habitants, per bé que no inclou ni tot Occitània ni, per descomptat, tot Catalunya.

Així, des de la plataforma Sem Catalunya Nord, que aglutina diverses entitats del catalanisme cultural i polític, s’ha engegat una campanya en defensa d’aquesta denominació, que com apunta el tinent d’alcalde de Perpinyà i president d’Unitat Catalana, Brice Lafontaine, té com a principal objectiu, que “en qualsevol proposta de nom hi aparegui el nom de Catalunya”.

Les dues regions s'han fusionat en una

 

És per això que pren força el nom d’Occitània-Catalunya (Occitaine-Catalogne en francès), perquè Sem Catalunya Nord ha trobat punts d’entesa amb les organitzacions occitanistes que defensen els mateixos principis pel que fa a la seva llengua i cultura i amb els quals han constituït la plataforma OC, les lletres inicials d’Occitania i Catalunya, però també la paraula ‘oc’, ‘sí’ en occità, que dóna nom al país i la llengua.

En declaracions a El Nacional, Lafontaine insisteix que el rerefons de la demanda és “defensar un Estatut particular per al territori català” i per això retreu que la proposta d’aquest nom “no compti amb el suport de CDC a Catalunya Nord” i sí de la resta de formacions que defensen la catalanitat d’aquest territori.

Consulta no vinculant

En tot cas, la proposta d’Occitània-Catalunya arriba en resposta a la petició de la presidenta de la macroregió, la socialista Carole Delga, que va fer una crida a presentar idees amb vistes a convocar un referèndum. De fet, hi ha altres propostes, com ara Sud de França, Pirineus Mediterranis, Migdia Llenguadoc o Midi d’OC, però diverses enquestes fetes a l’octubre en diversos diaris de la zona van demostrar que els noms d’Occitània i Occitània-País Català eren les que comptaven amb més suports, un fet que ha esperonat la campanya Occitània-Catalunya com a nom de consens.

Amb la defensa efectiva d’aquest nom, Sem Catalunya Nord prepara per a les properes setmanes dues consultes populars als pobles nordcatalans de la Torre del Bisbe (Rosselló) i Morellàs i les Illes (Vallespir), que compten amb el suport dels respectius alcaldes. “Aquests referèndums demostraran que la gent vol que hi hagi el nom de Catalunya” assegura Lafontaine.

Pel que fa al recorregut de la proposta, encara no hi ha res d’oficialment definit més enllà de la de poder formular propostes i defensar-les. L’actual govern regional preveu que de totes les possibles denominacions en surti una petita tria que se sotmetrà a referèndum via internet. Les previsions apunten que el mes vinent s’anunciarà la data exacta de la consulta, en la qual hi podran participar, per via telemàtica, tots els habitants de la regió, i que en tot cas serà no vinculant.

L’última paraula la tindrà el Consell d’Estat

Així, més enllà del que pugui passar en aquesta consulta i malgrat les bones perspectives que, a partir dels resultats d’enquestes informals, s’augura al nom Occitània-Catalunya que ni tan sols la tria oficial de la regió per una denominació concreta garantirà que aquesta acabi sent-ne l’oficial, ja que serà el Consell d’Estat francès -que entre d’altres funcions representa l’última instància de la jurisdicció administrativa- el que validarà o no el nom escollit.

Aquesta decisió final es prendrà cap a l’octubre, i malgrat les possibilitats d’èxit del nom Occitània-Catalunya, Lafontaine es mostra segur que el Consell d’Estat tombarà la denominació perquè aquesta màxima institució francesa “no voldrà que aparegui Catalunya al nom”.

“Encara que hi hagi un vot massiu a favor d’Occitània-Catalunya, el Consell d’Estat pot decidir una altra proposta”, lamenta el polític d’Unitat Catalana i membre de Sem Catalunya Nord. Una possibilitat però, que no desanima els defensors de la identitat catalana d’aquest territori.

 

Foto superior: Acte d'agermanament occitano-català / Efe