Els grups parlamentaris de l'oposició al Congrés consideren provat que hi va haver un ús partidista del Ministeri de l'Interior en l'etapa de Jorge Fernández Díaz i estan buscant un acord de mínims per a les conclusions de la comissió d'investigació que va obrir-se per aquesta finalitat, que han de ser aprovades abans del proper 31 de juliol.

La comissió, que presideix el nacionalista basc Mikel Legarda, té previst reunir-se dijous vinent per aprovar el corresponent dictamen després d'escoltar des del passat mes d'abril, quan va arrencar els seus treballs, cinc compareixents i rebre abundant documentació.

Els primers a 'estrenar' la comissió van ser l'exministre Jorge Fernández Díaz, a qui va seguir l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, tots dos protagonistes d'aquella conversa gravada al despatx del ministre que va obrir la polèmica en revelar-se suposades maniobres policials, mediàtiques i judicials contra formacions de l'oposició.

Posteriorment va fer el mateix l'exdirector de la Policia Ignacio Cosidó, i els últims a acudir a la comissió van ser l'exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Eugenio Pino i qui va ser el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, que van tancar el passat 5 de juliol la ronda de compareixents.

Després d'escoltar tots aquests testimonis, el PP, el PSOE i Cs van rebutjar convocar altres compareixents que sol·licitaven Unidos Podemos, ERC, el PNB i el PDeCAT, entre ells l'excomissari ja jubilat José Antonio Villarejo o l'exministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, i van tirar també per terra les seves pretensions de prorrogar els treballs de la comissió.

El PP només censurarà les gravacions

Així les coses, els grups estan intercanviant-se des de dimecres passat els esborranys amb les seves propostes de conclusions amb l'objectiu que puguin temptejar les possibilitats de transaccionar aquells punts en els quals hi hagi consens.

I, segons han confirmat a Europa Press fonts parlamentàries, existeix un mínim comú denominador que previsiblement facilitarà la redacció del futur dictamen: està "provat" l'objecte de la comissió, és a dir, hi va haver un ús partidista del Ministeri de l'Interior en els temps de Jorge Fernández Díaz.

Una conclusió que el PP no comparteix, per la qual cosa es dóna per fet que els populars es quedaran sols en la defensa que l'actuació d'Interior en els últims anys va ser correcta. De fet, vénen reclamant des de fa mesos, sobretot després d'escoltar Fernández Díaz i De Alfonso, abaixar la persiana a la comissió que, segons el seu parer, no ha servit per confirmar l'existència d'una "policia política".

Segons han explicat a Europa Press fonts populars, l'únic que estarien disposats a acceptar en les conclusions que redactaran la propera setmana és que les gravacions que van tenir lloc al despatx de l'exministre van ser "uns fets lamentables", res més.

ERC apunta Rajoy

No obstant això, l'oposició confia que tiraran endavant un acord, encara que sigui de mínims, perquè consideren acreditat que es van utilitzar els aparells de l'Estat i les Forces i Cossos de Seguretat amb finalitats polítiques. Però també perquè pràcticament tots coincideixen a assenyalar com a responsables directes l'exministre Fernández Díaz, que ja va ser reprovat pel Congrés, i l'exdirector de la Policia Ignacio Cosidó.

ERC, per la seva part, també assenyala l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, però va una mica més enllà i apunta, entre altres, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com a "coneixedor obligat" dels fets que s'han analitzat en la comissió.

També Unidos Podemos i Cs citen en les seves conclusions Rajoy per posar en evidència que hagi mantingut Fernández Díaz al seu lloc malgrat la seva demostrada ineptitud. És més, el partit taronja recalca que, en cas de no haver-hi hagut eleccions, aquest continuaria al capdavant del Ministeri que regentava.

Per la seva part, Unidos Podemos també denuncia en les seves conclusions les maniobres de la cartera d'Interior per atacar el partit morat, com es va desprendre de l'anomenat informe P.I.S.A. (per les sigles Pablo Iglesias Societat Anònima), un dossier policial sense firma, en el qual apuntava el presumpte finançament il·legal de Podemos a través de Veneçuela i l'Iran.

El mateix fan ERC i el PDeCAT, que centren les seves propostes en denunciar les proves "falses" elaborades contra l'expresident català Artur Mas; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; o el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, en el marc del que anomenen 'Operació Catalunya'.

ERC veu, a més, necessari que la Mesa del Congrés traslladi les conclusions a la Fiscalia perquè dugui a terme les actuacions oportunes d'acord amb tot el que el Congrés consideri provat. A més cita en concret que tant Fernández Díaz com De Alfonso podrien haver incorregut en els delictes d'acusació i denúncia falsa i de simulació de delictes.

Es votarà previsiblement al setembre

El dictamen que el president de la comissió d'investigació, Mikel Legarda, confia tancar dijous vinent s'elevarà al Ple del Congrés que previsiblement no ho votarà fins al proper mes de setembre.

En cas de no assolir un acord unànim, com sembla probable d'acord amb la posició del PP, un o diversos grups poden presentar vots particulars sobre els assumptes que hagin estat inclosos en el text consensuat.

Aquests textos diferents s'inclouran a l'informe que s'elevi al Ple de la Cambra però es votaran per separat.