La notícia de la campanya aquest dimarts no surt de cap acte polític local, sinó de Madrid i Brussel·les: el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha retirat l’euroordre de detenció del president Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen a Bèlgica. La repercussió d’aquesta decisió ha estat internacional, més específicament europea. Per fer-la curta, l’enfocament dels mèdia internacionals és que a Llarena l’espantava rebre una rebolcada als tribunals belgues que avalés al camp indepe, que considera les actuacions judicials del Suprem un procés fora de proporció i guiades per criteris més polítics que jurídics. La justícia espanyola no surt gaire ben retratada.

“Absurda e incomprensible”, diu de la decisió de Llarena una font judicial belga a Le Monde. El diari francès, que des del 10-O parla del conflicte català amb un deix d’aspror per la causa indepe, va més enllà. “Madrid temia que els demandants poguessin apel·lar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) si el jutge belga acceptava l’euroordre”, explica. L’actitud decidida dels advocats de Puigdemont d’emparar-se en tots els recursos possibles “hauria frenat força el procediment a Espanya” perquè obria la porta a que la més alta institució judicial europea debatés “les acusacions formulades per Madrid”.

El risc era que el jutge belga plantegés al TJUE una qüestió prejudicial sobre l’interpretació de l’euroordre i el dret d’asil en aquest cas concret i que el TJUE “desautoritzés les autoritats espanyoles”, a més de situar el cas al bell mig de les institucions de la UE, que fins ara han fet com que plou. Ho havia avançat Auke Willems, un ajudant a l’Escola de Dret de la London School of Economics. A més, la ruta judicial belga posava la mateixa Bèlgica i a la UE en un embolic polític intern de categoria, com explica Sibel Top, de la Universitat Vrije de Brussel·les.

El Monde afegeix que Llarena vol evitar la més que probable decisió de la justícia belga de no mantenir tots els càrrecs que pesen sobre els líders independentistes a l’exili, cosa que deixaria els consellers empresonats a Madrid —sobre els que pesen les mateixes acusacions— en desavantatge penal sobre els que van marxar i trencaria la unitat del procés.

Ja ho havia dit!

En una línia semblant s’ha manifestat Jean Quatremer, el veterà corresponsal del diari Libération a Brussel·les i patum del periodisme europeu, que no s’està per romanços al seu compte de Twitter:

De manera semblant ha reaccionat el corresponsal Madrid de The New York Times, que se sorprèn en una piulada: “Quan el fiscal general [José Manuel] Maza començà a perseguir separatistes catalans, qui s’hauria imaginat que els procediments judicials espanyols s’embolicarien tant? I cancel·lar l'euroordre de Puigdemont no és de cap manera el final d'aquesta confusa història judicial...”

El Financial Times posa en context la decisió del Suprem. “Sorgeix enmig de la creixent preocupació a Espanya que l’extradició als tribunals de Bèlgica podria imposar restriccions als càrrecs que Puigdemont i els quatre consellers enfrontarien” [a Espanya]. “No hi ha cap delicte equivalent a la rebel·lió a la llei belga”, segueix el diari econòmic britànic, “de manera que si els cinc són extradits amb un càrrec menor, els tribunals espanyols haurien de jutjar-los només per aquest delicte menor”.

Explicacions italianes

Els mèdia italians, que segueixen molt de prop el conflicte català, destaquen el fet que l’anul·lació de l’euroordre no cancel·la l’ordre de detenció espanyola. Així ho fan el diari liberal Corriere della Sera i la televisió pública RAI.

El diari progre La Repubblica, en canvi, hi afegeix més detall. “[Llarena] vol evitar que la justícia belga pugui decidir els delictes pels quals [Puigdemont] seria jutjat a Espanya. Un exemple: el jutge de Brussel·les podria decidir l'extradició només per un delicte de prevaricació i això anul·laria els de sedició i rebel·lió, cosa que impediria a la justícia espanyola processar-lo per aquests delictes”, diu. La retirada de l’euroordre “complica l'estratègia de Puigdemont i els altres quatre consellers, que esperaven tornar a Espanya extradits però amb el lligam judicial d’haver de respondre per faltes menors que aquelles més pesades de què els acusa la justícia espanyola”.

Il Fatto Quotidiano, referent de l’esquerra poscomunista italiana, considera “contradictòries” les decisions de Llarena respecte als consellers empresonats i els exiliats. També recorda que el motiu de mantenir empresonats a Junqueras, Forn i als Jordis (evitar una altra “explosió de violència”) “és controvertit pel front secessionista i per més de 100 constitucionalistes espanyols, que subratllen que totes les manifestacions independentistes sempre han estat pacífiques”.

Decisió sorprenent

El despatx de l’agència nord-americana Associated Press, que han reproduït diaris com The Washington Post o Los Angeles Times, explica els motius de la “sorprenent decisió” de Llarena. El primer, que les euroordres individuals ja no serveixen perquè els delictes de què s’acusa als membres del Govern els van cometre com a organització i no individualment. El segon, que els exiliats a Brussel·les han manifestat intenció de retornar a Espanya pel fet que són candidats a les eleccions del 21-D. Justament això és el que considera “absurd i incomprensible” la font de Le Monde.

També parla de “decisió sorprenent” la revista Le Nouvel Observateur, un dels referents de l’esquerra francesa.

La BBC explica que mantenir les euroordres “complicaria la instrucció a Espanya” i que “retirar-les permet a Espanya fer-se amb el control total de la instrucció”. Control total, sense el risc que la justícia belga tombi la instrucció tal com la va configurar la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, que és com la va acceptar Pablo Llarena en endur-se-la al Suprem. Així n’informa també la televisió nord-americana CNN.

Bones notícies

S’han fet ressò de la cosa, més fredament, altres diaris europeus. A Portugal ho fan tant el conservador Diàrio de Notícias com el progre Público. També l’influent digital europeu Politico, l’austríac Die Presse (“El Tribunal Suprem d'Espanya retira l'ordre de detenció europea per Puigdemont”, diu el seu titular) i els alemanys, alguns dels quals fan servir “Puigdemont” als titulars com qui parla d’algú ja ben conegut. Per exemple els setmanaris Die Zeit i Der Spiegel o el diari popular Bild.

Süddeutsche Zeitung, el gran diari liberal de Munic, també destaca la por al risc de desautorització de la justícia espanyola darrere la decisió de Llarena. “Si el tribunal belga no hagués decidit a favor del poder judicial espanyol, podia haver provocat complicacions legals”, diu. Per al més conservador Frankfürter Allgemeine Zeitung, “la campanya [electoral] a Catalunya ha començat amb bones notícies per als separatistes”.

Mentre aquests diaris parlen de l’expresident i exministres, la ràdio pública alemanya no té cap problema per parlar de “govern a l’exili” per referir-se a Puigdemont i als consellers a Brussel·les: