Per descomptat que no són legió, però d’haver-n’hi, n’hi ha. Són juristes i politòlegs espanyols, que, des que es va iniciar el procés independentista a Catalunya han defensat, amb diferents accents, matisos i procediments, la convocatòria d’un referèndum o consulta per determinar quina és la voluntat "real" dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre la qüestió de la independència. I donar-hi una sortida política.

La posició d’aquests experts contrasta amb la implacable política de judicialització del procés que aquesta setmana ha assegut al banc dels acusats un president de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les seves conselleres, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver impulsat el procés participatiu o consulta alternativa del 9 de novembre del 2014. Una situació inèdita a la democràcia espanyola i que pot marcar un punt de no retorn en el conflicte polític i institucional Catalunya-Espanya.  

Però, a més a més, qüestionen de ple la tesi negacionista mantinguda pel govern del PP en un doble sentit: primer, que el referèndum o la consulta és impracticable dins l’actual marc legal espanyol, i, segon, que no resoldria la qüestió, el "problema", perquè només generaria ruptura i divisió entre els catalans, i entre ells i la resta dels ciutadans de l'Estat. És a dir, el “ni puc ni vull” de Mariano Rajoy o la tesi de José María Aznar que abans es trencaria Catalunya que Espanya.

A continuació recuperem alguns dels posicionaments més significatius a favor d'un referèndum de destacats juristes i experts de l'Estat. Tots ells, poc o gens sospitosos de ser partidaris de la independència de Catalunya.

Francisco Rubio Llorente

Francisco Rubio Llorente (Berlanga, 1930-Madrid, 2016), vicepresident del Tribunal Constitucional, president del Consell d'Estat entre el 2004 i el 2012 -des d'on va elaborar un informe sobre la reforma de la Constitució per encàrrec del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero- i catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, va ser dels primers a obrir des de Madrid la reflexió sobre la hipòtesi d'un referèndum per a Catalunya com a solució al plet plantejat pel sobiranisme.

"Si una minoria territorialitzada, és a dir, no dispersa per tot el territori de l'Estat, com succeeix en alguns països de l'est d'europa, sinó concentrada en una part definida, delimitada administrativament i amb les dimensions i els recursos necessaris per a constituir-se en Estat, desitja la independència, el principi democràtic impedeix oposar a aquesta voluntat obstacles formals que puguin ser suprimits".  Així es va manifestar Rubio Llorente en un article al diari El País el 8 d'octubre del 2012, titulat de manera inequívoca "Un referèndum per a Catalunya". Artur Mas acabava de convocar eleccions anticipades per primera vegada després de la primera gran manifestació per la independència i de la negativa de Mariano Rajoy a negociar un pacte fiscal.

Francisco Rubio Llorente / EFE

"Si una minoria territorialitzada (...) amb les dimensions i els recursos necessaris per a constituir-se en Estat, desitja la independència, el principi democràtic impedeix oposar a aquesta voluntat obstacles formals que puguin ser suprimits"

El prestigiós jurista va precisar: "si la Constitució ho impedeix, caldrà reformar-la, però abans d'arribar a aquest extrem, cal esbrinar l'existència i solidesa d'aquesta suposada voluntat [d'independència]". En aquest punt, invocava el dictamen de la Cort Suprema del Canadà del 1999 sobre la legitimitat d'un referèndum d'independència a la província francòfona del Quebec -que l'ha celebrat en dues ocasions- i afegia: "La Generalitat de Catalunya no pot convocar un referèndum, però res li impedeix de demanar-lo i fins i tot col·laborar en la seva convocatòria". Rubio Llorente atribuïa la convocatòria al Rei, a proposta del president del Govern espanyol i prèvia autorització de les Corts.

José María Ruiz Soroa

“La secessió és possible, si no ho fos la nostra democràcia seria incompleta”. Així s’expressava en una entrevista al digital madrileny páginasDigital.es José María Ruiz Soroa. Nascut a Bilbao el 1947, és doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques, professor jubilat a la Universitat del País Basc i advocat. A parer seu, la Constitució és modificable en tots els seus continguts, llevat d'aquells referits als drets fonamentals de les persones, entre els quals no hi ha l'àmbit territorial d'Espanya, precisa. La via per a la modificació, argumenta, és l'article 168 de la mateixa Constitució, el procediment de "reforma agreujada" que inclou un referèndum a tot l'Estat i a iniciativa de l'Estat mateix.

José María Ruiz Soroa / NAUCHER GLOBAL

La secessió és possible, si no ho fos la nostra democràcia seria incompleta"

"Cal admetre que si en un territori o regió es demostra que existeix un desig clar, ferm i estable de secessionar-se, l'Estat hauria d'iniciar motu proprio el procés per a modificar en aquest sentit la Constitució Espanyola", afirma. Abans d'arribar a aquest punt, però, Ruiz Soroa sosté, en la línia de Rubio Llorente, que cal comprovar "de manera referendatària si existeix la voluntat clara de la majoria [per la independència]". Comprovació que pot efectuar l'Estat, proposa, mitjançant l'article 92 de la Constitució, justament el que el Congrés dels Diputats va denegar el 2014 als representants del Parlament de Catalunya que van sol·licitar el referèndum acordat no vinculant.

Ignacio Sánchez-Cuenca

"Resulta absurd que la possibilitat de plantejar un referèndum sobre la secessió d'un territori s'hagi transformat en un tabú polític". Així comença l'article d'Ignacio Sánchez-Cuenca "Ideas para pactar un referéndum catalán", publicat el 6 de gener del 2016 al suplement CTXT del diari digital Público. Sánchez-Cuenca (Madrid, 1966) és sociòleg, filòsof i professor de Ciència Política. Ha exercit la docència a les universitats Complutense i Carlos III de Madrid, a la Pompeu Fabra de Barcelona i a Yale (Estats Units). Sánchez-Cuenca constata que "el referèndum és una demanda àmpliament majoritària a Catalunya" -com s'evidencia enquesta rere enquesta- i no dubta que "és la millor eina a l'abast per esbrinar quin és el suport al projecte independentista". Fins i tot proposa quina seria la pregunta: "Voleu que Catalunya sigui un Estat propi, independent d'Espanya?" i les possibles respostes: "Sí" o "no".

Ignacio Sánchez-Cuenca / LA SEXTA

Si una majoria àmplia i clara de catalans vol independitzar-se, seria absurd obligar-los a romandre a Espanya en contra de la seva voluntat

"Ni Catalunya ni cap altra regió espanyola tenen un dret unilateral a la secessió. Ara bé, si una majoria àmplia i clara de catalans vol independitzar-se, seria absurd obligar-los a romandre a Espanya contra la seva voluntat", precisa. Sánchez-Cuenca és partidari d'un model federal per a Espanya en què es reconegui la plurinacionalitat per "desactivar la demanda independentista". Ara bé, assenyala que aquest model s'hauria de ratificar en referèndum al conjunt de l'Estat i en el cas que Catalunya s'hi pronunciés en contra "no hi hauria més remei que plantejar un referèndum futur sobre la independència" com a "última opció".

Javier Pérez Royo

Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, ciutat en la qual va néixer el 1944, Javier Pérez Royo va ser un dels pocs juristes que, des de l'òptica d'un constitucionalisme espanyol obert i pluralista, van discrepar de manera radical de la sentència del TC contra l'Estatut d'Autonomia del 2006 i van advertir dels efectes per al conjunt del sistema constitucional espanyol. Pérez Royo remet a aquella decisió de l'alt tribunal, que ell considera "dramàtica" i la causa que la majoria de la societat catalana demani un referèndum, i no només els independentistes, cosa que considera un canvi capital. 

Javier Pérez Royo / Parlament d'Andalusia

La resposta política jurídicament ordenada de la Constitució de 1978 ha estat acceptable fins a 2010. Ha deixat de ser-ho des de llavors. Cal una nova resposta política. Una resposta constituent

En una article a CTXT titulat "Referéndum en Catalunya" (2 de novembre del 2016), el jurista andalús afirma: "L'Estat ha imposat a Catalunya un Estatut [el laminat pel TC] sense el consentiment dels seus ciutadans. Els ciutadans reclamen la paraula que els van prendre". "Però ara no la reclamen com l'última paraula [atès que l'Estatut ja va ser votat en referèndum], sinó com la primera; no com a punt d'arribada sinó com a punt de partida. No referèndum per a aprovar la fórmula d'integració a l'Estat, sinó referèndum per decidir si es vol formar part de l'Estat, o no", afegeix.

La conseqüència és que, a parer de Pérez Royo, la reforma de la Constitució ja no és una solució: "La resposta política jurídicament ordenada de la Constitució de 1978 ha estat acceptable fins al 2010. Ha deixat de ser-ho des de llavors. Cal una nova resposta política. Una resposta constituent".  

 

Agustí Colomines
OPINIÓ La demagògia de Jordi Évole Agustí Colomines
David González
OPINIÓ 'Hilillos' de democràcia David González