Prop de 500 juristes catalans han firmat el manifest "El Dret per la Convivència" que defensa el dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a decidir en referèndum el seu futur polític.

El text l'han signat professors d’universitat, advocats, procuradors, notaris, registradors, lletrats de les diferents administracions i altres juristes que consideren que amb l’actual Constitució es pot convocar el referèndum que demana una àmplia majoria de la societat catalana.

El Dret i la convivència

Els firmants del manifest entenen que el Dret és un instrument al servei de la ciutadania i de la convivència, que ha de facilitar la resolució de conflictes i que ha de canalitzar les reclamacions de tota la societat.

Després de recordar que "dues terceres parts" de la ciutadania catalana i la majoria dels seus representants al Parlament demanen el referèndum, argumenten que l'actual marc constitucional permetria que se celebrés.

Els juristes raonen que el marc constitucional vigent, des del seu principi democràtic, s’empara en què la ciutadania de Catalunya pugui discrepar obertament del mateix ordre constitucional i, per tant, també de la unitat territorial. En aquest sentit, recorden els casos del Quebec i Escòcia, i entenen que els ciutadans poden formular propostes alternatives a través d'un procediment com el referèndum i negociar l'aplicació del resultat amb els responsables de l'Estat espanyol.

Així, afirmen que la celebració del referèndum no només és legítima per ser reclamada per una immensa majoria de catalans, sinó també legal perquè "el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya arrenca de la Constitució espanyola i de la ponderació dels seus principis estructurals: el d'Estat de dret i democràtic, juntament amb el d'unitat i sobirania del poble espanyol ".

No obstant això, el text sosté, a més, que "una negativa continuada de l'Estat legitimaria obrir altres vies perquè la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur".

Alguns dels firmants

Entre els firmants del manifest, coordinat pel Col·lectiu Praga, que agrupa juristes que treballen en la fonamentació jurídica del dret a decidir, hi ha Abel Pié, que va ser president del Consell de l'Advocacia Catalana entre el 2014 i el 2015, Mercè Barceló, coordinadora del Col·lectiu praga, Enric Argullol, catedràtic de Dret Administratiu a la UPF, Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional a la UB, l'advocat Josep Cruanyes,  president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, el catedràtic de dret penal a la UB Joan Queralt o l'advocada Gemma Calvet.