L’1 de setembre, just un mes abans del referèndum, quedarà enllestit el desplegament d’un dels engranatges clau de les estructures d’estat, l’Agència Tributària de Catalunya. La desconnexió seria impossible sense la capacitat de recaptar i gestionar els impostos dels catalans. D’aquí l’atenció que des del Departament d’Economia s’ha concedit a aquest punt. A partir de setembre, tot l’aparell fiscal ha d’estar treballant i preparat per entomar la situació que es pugui obrir l'endemà de l'1-O. Així ho assegura el Govern, tot i l’escepticisme de l’oposició.

El darrer ple del Parlament va aprovar divendres passat el Codi tributari de Catalunya que ha de permetre a la Generalitat recaptar tots els impostos. Es tracta de la primera de les tres grans lleis de desconnexió –junt amb la de la Seguretat Social i la de transitorietat– i en aquesta es regula el funcionament de l’Agència Tributària i la creació d’un Consell Fiscal que assessorarà el Govern.

La norma es manté dins dels límits de l’Estatut i la Constitució, però no amaga que “configura l’arquitectura institucional d’una Hisenda ambiciosa”, en paraules del secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. És a dir, una estructura en marxa per gestionar els impostos avui en mans de la Generalitat, però a punt per assumir la desconnexió de la Hisenda espanyola, segons asseguren fonts del Govern.

Eines

No n’hi ha prou, però, amb l’esquelet legal. Cal també una estructura apropiada i personal per assumir la feina. El Departament d’Economia ha anat greixant durant els darrers mesos aquesta maquinària. I el compte enrere és a punt d'acabar.

A partir de l’1 de setembre, l’Agència Tributària de Catalunya multiplicarà el seu volum de gestió amb la plena assumpció de les seves competències tributàries, cosa que, a diferència d'altres comunitats, no havia fet en els seus nou anys d'existència. Elaborarà la gestió, inspecció i recaptació dels impostos propis i cedits, però també s’encarregarà de la recaptació executiva dels impagats que fins ara havia deixat en mans de l’administració de l’Estat, i la liquidació dels impostos de transmissions patrimonials i successions i donacions que fins ara –fora de les quatre capitals catalanes– quedava en mans dels registradors de la propietat.

Tot aquest procés està canviant la fesomia fiscal del país. El vicepresident, Oriol Junqueras, va explicar el mes passat al Parlament que dels 277 treballadors dels registradors de la propietat que fins ara s’encarregaven de liquidar els tributs de la Generalitat al territori, 250 han sol·licitat integrar-se a l’Agència Tributària.

Gestor d'altres administracions

A partir d’aquest moment, l’Agència Catalana no només deixarà de cedir la gestió dels seus impostos a tercers sinó que actuarà com a proveïdora de serveis per a d’altres administracions a través de convenis amb el món local català.

Assumirà tota la recaptació executiva de la Direcció General de Trànsit –les multes– i de les administracions locals –diputacions, consells comarcals i ajuntaments–. És a dir, que passarà a gestionar els seus propis deutes i els de les administracions locals catalanes.

Amb aquest objectiu, a començaments de juliol, el Govern va signar convenis de col·laboració amb les diputacions catalanes que inclouen l’intercanvi d’informació i la incorporació de nous punts d’atenció al contribuent en el marc del desplegament territorial de l’Agència catalana.

L’objectiu és garantir la cooperació i la circulació d’informació entre administracions que permetin una lluita més eficient contra el frau fiscal i alhora aportar un millor servei als ciutadans amb més implementació al territori.

Oficines i treballadors

Aquest implantació territorial és un dels punts essencials, que a l’ATC es descriu com a “musculatura i capil·laritat”. L’1 de setembre, l’Agència haurà passat de tenir 4 delegacions a disposar de 19 oficines pròpies, 13 de compartides, i 161 punts d’assistència al contribuent a través de la xarxa Tributs de Catalunya.

Això afecta també la seva plantilla, que si el 31 de desembre del 2016 era de 400 persones, haurà crescut fins a 750 i s’haurà multiplicat per dos, fins a 800, el 31 de desembre del 2017.

El tercer element clau que ha de garantir la capacitat del Govern de gestionar, inspeccionar i recaptar tots els impostos propis i cedits és el nou sistema informàtic e-SPRIU, que es posa en marxa l’1 de juliol amb la recaptació de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades. Aquest sistema està preparat per gestionar impostos “amb periodicitat regular i massiva”, segons Economia.

2.700 milions propis i 4.500 de gestió

Amb tot plegat, l’Agència haurà culminat l’objectiu que s’havia marcat com a primera fase de la construcció de l’Hisenda catalana: gestionarà més de 2.750 milions en impostos propis i cedits previstos per aquest anys.

A aquests s'hi afegiran els que assumirà com a gestor de serveis per a d’altres administracions, la qual cosa li permetrà gestionar els pagaments d’IVA, IRPF, impost de societats i cotitzacions socials de 180 entitats i empreses públiques de la Generalitat. Això es traduirà en un volum de 4.500 milions d’euros en pagaments a l’agència tributària espanyola i a la Seguretat Social, on la Generalitat actuarà com a mitjancera entre l’administració de l’Estat i les entitats del sector públic català.

Tot plegat és la versió del Govern. La de l'oposició és ben diferent i assegura que l'Executiu no disposa ni de les bases de dades, ni del personal ni del programa informàtic necessari per assumir la Hisenda catalana. L'1 de setembre, però, tot es posarà en marxa.