La batalla pel lideratge del Partit Popular (PP) ha començat, i ja comencen a sentir-se veus que certifiquen la voluntat de substituir-ne l'actual president, Mariano Rajoy. La pèrdua de gairebé 60 escons en les passades eleccions del 20 de desembre, així com els casos de corrupció al PP, els papers de Panamà o la dimissió del ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, han debilitat la figura d'un impertorbable Rajoy. Aquest comença a ser qüestionat en els cercles del partit, que busquen formes de trobar un recanvi, malgrat que a la Moncloa eviten el tema.

El vicesecretari sectorial del partit, Javier Maroto, va mostrar fa uns dies la voluntat d’encetar un procés democràtic d’elecció del representant del PP als propers comicis. “M'agradaria que hi hagués un procés de selecció del president del partit o de la presidenta del partit, dels candidats, de les candidates, dels continguts, que aquest és el meu treball en el partit”, va assegurar en declaracions a la SER. “Tot això m'agradaria que es decidís amb els màxims nivells de participació possible”, va assegurar el diputat.

El gest va aixecar polseguera, fins al punt que el visecretari d'organització, Fernando Martínez -Maíllo, va matar el tema indicant en una roda de premsa a Gènova que el seu mètode d'elecció era "tan democràtic" com els de la resta. També va criticar els altres partits, que "d'entrada eliminen" els resultats que no els agraden. Maíllo va sortir del pas, ratificant que Rajoy era "el millor" representant per al seu grup. Generacionalment, el vicesecretari és una altra de les personalitats joves del partit, que apunten com serà el PP del demà.

A la pràctica, el procés no seria possible de dur a terme. Implicaria una reforma dels seus estatuts, i aquests només es podrien fer en un congrés del PP. Així ho indicava dijous al matí al Congrés dels Diputats, el mateix Rajoy. Preguntat per les afirmacions de Maroto, el president interí va ser taxatiu al respecte. “Jo sóc partidari dels estatuts del partit. Són qüestions que es veuran al futur” va comentar, en relació amb la possibilitat d’unes primàries. No és la primera vegada que algú surt del pas, fent callar els joves lleons.

Javier Maroto, vicesecretari sectorial del PP / EFE

Els genovesos assalten Moncloa

La distància que separa el carrer Gènova del bosc on es troba el Palau de la Moncloa no és només espaial. Fa unes setmanes va sortir a la llum que els anomenats "vicesecretaris" sentien cert malestar cap a la direcció del PP. 

Segons ha pogut saber El Nacional, els joves del PP no se senten especialment còmodes per haver de comparèixer cada cop que apareix a les portades dels diaris que Rita Barberà, el PP de Madrid, de Balears, o de València tornen a la palestra mediàtica, per les causes judicials que envolten la corrupció. De forma implícita també semblen reclamar més acció a la direcció en aquest assumpte, motiu que va empènyer la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, a intervenir.

Santamaría va "agrair" en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres de fa unes setmanes la tasca dels vicesecretaris. Alhora, va afirmar que tot el partit estava conscienciat amb la lluita de la corrupció, i no trobava "deslleial" la tasca que duien a terme. "Ser portaveu és una feina molt complicada, li ho dic jo", es va defensar, tancant files al partit amb la fermesa que la caracteritza.

El mateix Rajoy va tenir un lapsus, mostrant certa distància en una entrevista, on s'explicava en relació amb la renovació dins de la formació. El president en funcions va assegurar que amb Santamaría i María Dolores de Cospedal havia canviat el PP. "Després van arribar els Maroto, Pablo Casado, Eva Levy (sic), Maillo i hi ha persones que continuen en política i porten anys", va indicar. Casado és el vicesecretari de comunicació, una altra promesa de les files populars, i Levy en realitat es diu Andrea. Ella és la vicesecretària d'estudis i programa, i el gest del líder semblava evidenciar la desatenció que sent cap als seus joves deixebles.

Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta en funcions / EFE

Passos al costat

Amb les aigües en moviment, proposar canvis al mecanisme d’elecció del líder d’un partit, té un segon significat, i és el de qüestionar el lideratge de Rajoy. El president dels populars ha intentat fer callar durant tot aquest temps les veus que el posaven en dubte, així ho va mostrar fa uns mesos quan va explicar que ell no faria un pas al costat, com l’expresident català Artur Mas.

Aquestes afirmacions havien aparegut setmanes més tard de la dimissió de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. Aguirre va decidir dimitir després que la formació madrilenya es va veure implicada en un nou escàndol de corrupció. Com a molt "britànica" que és, va dir, semblava marcar-li el camí a seguir a Rajoy.

La pressió es va redoblar amb la presumpta implicació de l'exministre d'Indústria, Energia i Turisme José Manuel Soria, en els papers de Panamà. Va ser aleshores quan les aigües es van tornar tèrboles a la Moncloa, quan el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, va indicar que "no pot estar al govern" algú que hagi operat a paradisos fiscals. Santamaría, al seu torn, va agrair a Soria la feina feta. "Ha estat molt bon company".

La possibilitat que el líder dels populars no es presentés a uns nous comicis estava en l'aire fins que el candidat gallec, Alberto Núñez Feijóo, va declarar que repetiria com candidat a la presidència de Galícia. Feijóo estava considerat el possible hereu de Rajoy, a causa dels seus èxits electorals. Així les coses, les aigües segueixen agitades al PP, mentre els joves lleons miren a l'altra banda del riu, esperant de fer el salt sense ofegar-se, i a Moncloa només apunten al 26-J per mantenir-se al govern.