Josep Borrell, exministre del PSOE, no es pot trobar més còmode a les conferències de Societat Civil Catalana. Pel socialista, s’ha convertit en la seva segona casa, tant que en l’acte sobre la relació entre el Brèxit i la independència catalana, celebrat aquest dijous a l’auditori de la Fundació Tàpies, s’ha pres la llibertat de cloure l’acte sense demanar permís i dirigir-se dret als assistents durant la seva intervenció. Una autèntica dosi de showman polític.

Però a Joaquim Coll, dirigent de l’entitat, no el disgusta, li agrada d’allò més. Escolta l’expresident del Parlament europeu amb atenció i somriure picaresc. Quan Borrell assenyala que Oriol Junqueras, si arriba a ser mai president d’una República catalana, haurà de marxar com Nigel Farage (UKIP), per haver mentit sobre el dèficit fiscal, l’aplaudeix amb furor. Menys content es mostra quan apunta que amb un 60% de suports la independència seria inevitable. Però de seguida se n’oblida quan el socialista cau en una incoherència: “Europa respecta la unitat territorial i no ho reconeixerà mai”.

Els dos han creat un tàndem inseparable. És habitual trobar-los de contertulians en els conclaves contra “els contes nacionalistes” que organitza l’entitat. Borrell, en paraules de Coll, s’ha convertit en el seu “prohom”, en una batalla de les idees que considera que han guanyat.

Un dels mites que entenen que han instal·lat els mitjans “d’actitud totalitària” per “excitar el sentiment de greuge”, és l’afirmació que Espanya és “ineficient”. “Ho diuen quan Catalunya ha estat governada per una família de cleptòmans, amb el govern més intervencionista i una quantitat de despesa burocràtica increïble”, ha asseverat Borrell, entre rialles del públic.

Els referèndums

“El Brèxit serà una vacuna. Els altres escarmentaran”, ha augurat avui Borrell, perquè “no és tan fàcil fer marxa enrere”. En qualsevol cas els convidats s’han encarregat de donar “raons” per demonitzar la democràcia directa. “Tinguem els peus a terra i intentem arreglar el que tenim ara”, ha conclòs el socialista, sense resignació.

Perquè, per Coll, referèndum va vinculat amb populisme, a les regles i majories que no són clares. Segons ell, cap on s’ha d’aspirar és a una Unió Europea “d’Estats indestructibles”.

El professor Josep Maria Castellà ha afegit cullerada, més tard, a la idea. Ha exposat que una consulta directa a la ciutadania porta un problema fonamental: divideix la societat. És en aquest sentit que n’extreu una conclusió: “El referèndum no és la superació de la democràcia representativa, sinó la simplificació”, perquè la primera implica “o tot o res” i la segona “pacte”.