Jose Utrera Molina, ministre i vicepresident en diferents governs de la dictadura de Franco, ha mort avui a Nerja (Màlaga) als 91 anys, segons ha informat el seu fill Luis Felipe Utrera Molina en el blog Arriba i han confirmat fonts del tanatori d'aquesta localitat. Utrera Molina va ser un dels ministres responsables de la condemna a mort del militant antifranquista Salvador Puig Antich.
Franquista fins a la fi
L'exministre franquista va néixer a Màlaga el 12 d'abril de 1926 i va ingressar en les organitzacions juvenils falangistes el març de 1937. Posteriorment va fer tota la seva carrera professional al si del Movimiento. El juliol de 1962 va ser designat governador civil de Sevilla, càrrec que va ocupar durant set anys fins que el 1969 va ser nomenat sotssecretari de Treball, i el juny de 1973, ministre d'Habitatge. El gener de 1974, després de l'atemptat contra Carrero Blanco, va ser nomenat Ministre Secretari General del Moviment. Va ser destituït el març de 1975, per conflictes amb altres sectors del franquisme. Va ser un destacat membre del búnquer, els poders fàctics franquistes que van tractar d'impedir la democratització. Va intentar bloquejar la legalització dels partits democràtics, va combatre les autonomies, va oposar-se a l'amnistia... De forma contínua va col·laborar amb grups ultres i darrerament va protestar contra la llei de memòria històrica. Era membre del Patronat la Fundación Francisco Franco, una entitat dedicada a exaltar la memòria del dictador.
L'execució de Puig Antich
Salvador Puig Antich era un militant dels grups de combat de l'anarquista MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament). La policia va intentar capturar-lo el 25 de setembre de 1973. En l'operatiu per a detenir-lo, en un portal del carrer Girona, va haver-hi un tiroteig en el que Puig Antich va quedar ferit i va morir el policia Francisco Anguas. Puig Antich va ser jutjat en consell de guerra per la mort d'Anguas, després de la mort de Carrero Blanco, i se'l va condemnar a mort. La sentència es va considerar una venjança del règim per l'atemptat d'ETA contra l'almirall. De fet, diversos estudis han provat que el judici de Puig Antich va ser ple d'irregularitats i que les forces de seguretat van amagar proves: fins i tot és possible que Anguas fos mort per trets dels seus companys. A desgrat de les protestes internacionals contra la condemna, el règim no va commutar la pena i el jove va ser executat amb garrot vil el 2 de març de 1974. Tenia 25 anys.
Perseguit per la justícia argentina, protegit per l'espanyola
Utrera Molina mai va ser molestat per la justícia espanyola, emparat per la Llei d'Amnistia de 1977. La jutge argentina María Romilda Servini, en canvi, va acceptar el 2010 una querella presentada per la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA). Va enviar un exhort a la Justícia espanyola per tal de poder prendre declaració a Utrera Molina i a d'altres acusats, però la Justícia espanyola no va respondre, motiu pel qual els querellants van acusar-la d'incomplir el Tractat d'Extradició i Assistència Judicial hispano-argentí. Finalment, el govern del PP va denegar la petició de la justícia argentina tot al·legant que les actuacions d'Utrera en la seva època eren legals i que en qualsevol cas, els fets ja havien prescrit. Davant aquesta situació, Servini va reclamar a la Interpol la detenció d'Utrera Molina per la seva participació en el Consell de Ministres que va validar l'execució de Puig Antich el 2 de març de 1974. Però la Interpol no va acceptar aquesta demanda pel seu caràcter polític. Davant aquesta situació, el 2015 Podemos, Izquierda Unida, el PNV, Iniciativa y Bildu van promoure una moció al Parlament Europeu perquè Espanya jutgés a Utrera Molina i a Martín Villa. Mai va tenir efecte.
Honorat a Sevilla
Utrera Molina era sogre d'Alberto Ruiz Gallardón, ministre de Justícia del Partit Popular. Va tenir un carrer dedicat a Sevilla fins fa un any, quan l'Ajuntament de la ciutat, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica, li va retirar. I això que el PSOE havia governat la capital andalusa durant molt de temps, en aliança amb Izquierda Unida o amb el Partido Andalucista.