La Badalona política bull, des de divendres, per culpa de la xiulada que va rebre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant un acte de les festes del barri de Llefià. Xiulada espontània o xiulada orquestrada i preparada des de feia dies? O les dues coses a la vegada?

Una veïna de tota la vida del barri, molt implicada socialment i que coneix tot el que hi passa, explica a El Nacional que feia dies que corrien missatges per grups de Whatsapp convocant el boicot. Missatges com aquests:

Aquest grup en concret ha estat qualificat per tres fonts diferents com a “pròxim" o "de l'entorn" del PP. Per tant, al contrari del que ha circulat, no hi ha proves que el boicot hagi estat promogut directament per cap regidor. Ni aquest boicot ni cap dels altres que també han circulat força, com el que es pot observar en aquesta altra captura i al qual després entrarem amb més detall:

Per tant és un fet que el boicot va ser convocat a la xarxa. Per qui? La veïna de Llefià diu que la majoria dels que van començar la protesta no eren del barri i que, posteriorment, sí que s'hi van afegir veïns que no tenien previst participar-hi però que van considerar que tenien motius per xiular el president. Però de seguida afegeix que és una llàstima que aquesta gent de fora i els interessos polítics també externs presentin el barri com a intolerant, quan no ho és. I la prova és que hi havia gent xiulant i gent aplaudint asseguts els uns al costat dels altres i no va passar absolutament res.

En Jordi Mesas, president de l'Associació de Veïns Sant Joan de Llefià-Gran Sol, fundada el 1962, confirma que, efectivament, es va convocar un boicot a la visita del president Puigdemont a través de diversos xats. “Però, de gent pròxima al PP?”, li demanem. Diu que sí, que tothom al barri ho sap, i afegeix que "la prova és que el món del PP de Badalona ha estat qui més ha reproduït els vídeos de l'incident i qui més ha escampat la qüestió". “Però no van ser ells sols –afegeix–. Mira't la pàgina Tu no eres de Badalona si no...”. I allà hi trobem això:  

 

I el PP de Badalona, què hi diu a aquestes acusacions? Juan Fernández, president del Grup Municipal, nega rotundament que el seu partit estigui darrere de la xiulada. “Tinc coneixement que els dies previs hi va haver moviment a la xarxa, però nosaltres no hi tenim res a veure. De fet, jo, que era a l'escenari al costat del president, vaig veure que molta de la gent que xiulava era del PSC i després gent relacionada amb Iniciativa ha reconegut haver xiulat fent servir l'argument que Puigdemont és un burgès”.

I així és com arribem a la captura de pantalla que més ha circulat les últimes hores per la ciutat. És aquesta:

Correspon al telèfon particular de Carlos Pérez, la persona a qui molta gent al barri i a la ciutat assenyala com l'origen de la crida al boicot. I, com es pot veure, aquí hi ha la famosa convocatòria que ja ha estat mostrada més amunt. 

Qui és Carlos Pérez? Pertany al PP? Juan Fernández explica que Pérez militava al PSC però es va donar de baixa i la passada legislatura, quan el PP va governar amb majoria absoluta, va ser contractat com a coordinador del partit a Llefià i La Salut en qualitat d'independent i que, un cop García Albiol va deixar l'alcaldia, “aquest senyor no manté cap relació amb el partit i es dedica la seva activitat privada”.

Però, realment Carlos Pérez va organitzar la xiulada? Parlem amb ell i ho desmenteix rotundament: “No tinc res a veure amb els desagradables actes contra el president i estic sorprès de l'interès que estan tenint en saber una cosa que no em consta que hagi fet jo”. "Però, va ser vostè?", insistim. “El missatge em va arribar com suposo que van escampar-lo a centenars de persones abans d'arribar a mi. Si fos un acte punible, no tindria inconvenient a demostrar davant d'un jutge que ni vaig ser el primer a passar-lo a algun amic, ni he estat l'autor del text. Igual que me'l van passar a mi, el van passar a centenars de persones i el motiu de culpar-me a mi és perquè vaig ser coordinador de Llefià i darrere hi ha motius d'índole política”. O sigui, que va escampar-lo. Potser això va influir en l'èxit de la convocatòria? “És impossible que dues mil persones o més es posin a xiular perquè les incita algú amb la meva humil capacitat de seducció. Però encara que ho volgués, no és el meu estil”.

Aquestes són les diferents versions i aquests són els documents. Cadascú pot treure les seves pròpies conclusions.