El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, ha decidit finalment oferir al seu fins ara cap de gabinet, Irene Montero, la representació titular d'Unidos Podemos a Congrés, en substitució d'Íñigo Errejón, com a part dels canvis que s'estan produint en el partit morat després de la victòria del líder en l'Assemblea de Vistalegre II davant l'equip del fins ara secretari polític.

El seu nomenament serà aprovat pel nou Consell Ciutadà Estatal -el màxim òrgan de direcció entre assemblees- que es reuneix aquest dissabte per primera vegada després de ser elegit en el congrés del passat cap de setmana; reunió en la qual la nova direcció també té la comesa de triar la nova Executiva.

La ratificació d'aquest canvi en la representació del Congrés es dóna per asseguda ja que Iglesias compta amb majoria absoluta en aquest òrgan, després d'aconseguir 37 dels 62 consellers que estaven en disputa -el 59%-, davant els 23 que va aconseguir l'equip d'Errejón -el 37%- i els dos anticapitalistes -els més perjudicats amb el sistema de votació, ja que amb el 13% dels vots tenen el 3,23% de representació. Aquesta majoria es reforça, a més, amb el suport de gran part dels líders autonòmics, que també integren el Consells com a membres nats.

Quant a l'Executiva, Errejón tindrà un lloc en aquest òrgan, encara que ja no al capdavant de la Secretaria Política, que desapareix. El fins ara secretari polític serà el responsable d'Anàlisi Estratègica i Governança. A més, seguiran formant part de l'anomenat Consell de Coordinació els 'errejonistas' Pablo Bunstinduy i Auxiliadora Honorato.

Les diferències estratègiques són el principal argument per substituir a Errejón en la representació parlamentària, ja que els 'pablistas' consideren que aquest càrrec, un dels llocs més importants en el partit i amb més projecció pública, havia de ser per a un membre del nucli de confiança de Iglesias, i defensor de les tesis que han de posar ara en marxa. La principal candidata per a això era, per tant, Irene Montero, fins ara portaveu adjunta i la seva cap de gabinet, que va concórrer en el segon lloc de la seva llista a la direcció del partit i que en les votacions va ser la dona més votada.