Set investigadors del CSIC han volgut expressar el seu suport a la consellera d'Educació, Clara Ponsatí, que actualment es troba a Bèlgica amb el president Carles Puigdemont, davant la demanda de l'Audiència Nacional d'extradir-la a Espanya per jutjar-la, arran del referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència. Els investigadors rebutgen la seva extradició i defensen la seva innocència.

En una carta, els investigadors, antics companys de feina de la consellera en la seva etapa al CSIC, es mostren "preocupats" per la demanda d'extradició i asseguren que veuen "desproporcionada" l'aplicació del dret penal en aquest cas. 

En aquest sentit, recorden que Ponsatí està acusada dels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència; uns delictes que poden comportar penes de fins a 50 anys de presó. 

També recorden que l'associació de Jueces para la Democracia ha posat en dubte que s'hagin respectat els drets de defensa dels acusats, en el cas dels vuit membres del Govern que ja estan a la presó de manera preventiva, així com també la visió del diputat ponent del delicte de rebel·lió, Diego López Garrido, que assegura que no és aplicable en aquest cas. 

Per tot això, asseguren que els membres del Govern català no han "fomentat la violència", com exigeix el delicte de rebel·lió. "Cap membre del Govern ha fomentat la violència sinó ben al contrari", afegeixen. 

Ponsatí va ser professora d'investigació de l'Institut d'Anàlisi Econòmic del CSIC i en va assumir la seva direcció entre el 2006 i el 2012.

La consellera és actualment a Bèlgica, en llibertat condicionada després que diumenge passat un jutge del país rebés la petició d'extradició. El proper divendres dia 17 el jutge l'ha citat, juntament amb el president i els altres tres consellers que són al país, per decidir si accepta l'extradició o no. 

Aquesta és la carta íntegra: 

Hem conegut amb molta preocupació la demanda d’extradició de Bèlgica de la nostra col·lega i amiga Clara Ponsatí, acusada de col·laborar en l’organització d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Segons les enquestes, un 80% dels catalans i un 57% d’espanyols desitgen que aquest referèndum es porti a terme de forma acordada. La justícia espanyola acusa la Clara de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència. Aquestes acusacions poden comportar penes que sumen 50 anys de presó. La jutgessa que porta el cas ja ha ordenat l’ingrés de 8 altres membres del govern de Catalunya a presó provisional incondicional.

Volem expressar, en primer lloc, el nostre rebuig a aquesta aplicació desproporcionada del dret penal, que implica la vulneració dels drets fonamentals i principis bàsics de l’estat de dret. També, i sobretot, la nostra solidaritat i màxim suport envers la Clara.

Moltes veus qüestionen el fonament jurídic tant de la querella com de la resolució de presó provisional. L’organització Jueces para la Democracia qüestiona que la jutgessa Lamela hagi respectat el dret de defensa dels acusats. Diego López Garrido, el mateix diputat que va proposar l’actual redactat del delicte de rebel·lió, manté que aquest delicte no és aplicable en aquest cas: un element fonamental del delicte és la presència de violència. Cap membre del govern ha fomentat la violència sinó ben al contrari. La querella presentada pel fiscal Sr. Maza arriba a extrems de literal contradicció (p. 107) com ara interpretar les concentracions pacífiques davant dels col·legis electorals el dia del referèndum com actes de violència organitzats pel govern català.

Signat,

Enriqueta Aragonès, Ramon Caminal, Joan M. Esteban, Ada Ferrer, Esther Hauk, Albert Marcet, Hugo Rodríguez.

Investigadors de l’Institut d’Anàlisi Econòmica, CSIC.