"La complexitat de l'operatiu i els múltiples factors fa que es mantinguin oberts tots els escenaris. Complir l'ordre del jutge és l'objectiu, però la forma dependrà", expressava una font del gabinet del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, preguntat per El Nacional sobre quines accions prendria l'operatiu policial, un cop observada mobilització pacífica de centenars de ciutadans que començaven a ocupar les escoles aquesta tarda —i davant els rumors difosos a Madrid sobre que els Mossos podrien mostrar-se passius davant l'ordre de retirar urnes i precintar col·legis—.  

Les paraules arriben hores després de la reunió presidida pel director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i on han assistit els responsables del dispositiu dels tres Cossos Policials —Policia, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra—. Durant la troba s'ha realitzat un plantejament comú del dispositiu amb la distribució de funcions de cada cos i s'han establert els òrgans de coordinació i seguiment, així com dels criteris d'activació de suports mutus per complir l'ordre del TSJC. 

En conseqüència, el major Josep Lluís Trapero ha enviat una circular al cos recordant-los l'ordre de tancar els centres electorals abans de les 6 del matí del diumenge 1-O i de requisar urnes i paperetes, i demanant al cos no utilitzar la força, sinó regir-se pel principi de proporcionalitat, congruència i prudència. Aquesta ordre, però, ha entroncat amb l'arribada massiva dels ciutadans a ocupar les escoles, motiu pel qual les fonts consultades consideren que l'operatiu no està tancat, sinó que actuaria quan ho cregués i de la forma que es decideixi.

El fet és que a la Moncloa mantenen oficialment que la policia catalana "complirà amb la llei" i asseguren que la seva preocupació és que es produeixi una "ruptura de convivència" i no hi hagi "aldarulls o sorolls", deia el portaveu de l'executiu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. En aquesta ocasió, De Vigo no esmentava la paraula "violència" ni "mobilitzacions tumultuàries", com sí que ho va fer fa unes setmanes. La qüestió és que la resistència podria incórrer en conseqüències si no és pacífica, obrint la porta al delicte de sedició.

"Són reus de sedició els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials" consta en el text jurídic esmentat. Sobre les penes, són de vuit a deu anys per als seus principals autors, i de deu a quinze anys, si són persones constituïdes en autoritat. En els dos casos s'ha d'imposar, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps.

Precisament, aquesta va ser la pena demanada per la Fiscalia als dirigents d'Òmnium i ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, després de la mobilització del 20 de setembre, el mateix dia en què setze càrrecs del govern van ser detinguts i la Policia i la Guàrdia Civil van escorcollar diverses conselleries. Les protestes al carrer davant l'acció policial van motivar el desplaçament a Catalunya de diferents unitats de reforç a les forces de seguretat de l'Estat –allotjades als vaixells amb la icona de Piolín. Així va ser com l'ordre del ministeri públic va servir perquè el govern espanyol no apliqués la Llei de Seguretat Nacional o l'article 155, que generava un efecte similar.