Poques vegades la celebració de la Constitució havia estat al centre de l’atenció mediàtica com aquest dimarts. Si normalment el dia 6 de desembre passava sense pena ni glòria, aquest any la festa arriba amb un ambient caldejat per les tensions viscudes durant el passat 12 d’octubre, dia de la Hispanitat. Representants polítics i de la societat civil s’han posicionat els darrers dies sobre la possibilitat de treballar el festiu, i per això es preveu que qualsevol moviment acabi tenint una reacció política o, si no canvia l’actitud del govern espanyol, fins i tot judicial.

Manifest contra la Constitució

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha proposat als càrrecs electes sobiranistes treballar dimarts organitzant actes cívics, socials i solidaris. També ha fet una crida a aprofitar aquests actes per donar lectura d'un manifest reivindicant els drets nacionals de Catalunya i en protesta per les represàlies judicials i polítiques engegades contra els ajuntaments que van obrir el 12 d'octubre, dia festiu a Espanya. "La cotilla que suposa la Constitució acaba convertint-la en una presó per a la democràcia, que impedeix al poble català decidir lliurement sobre el seu futur polític", afirma el manifest.

El municipalisme sobiranista no fa festa

Els darrers dies, la coordinadora general del Partit Demòcrata (PDECat), Marta Pascal, ha confirmat que el partit donarà llibertat als seus regidors per treballar o no el 6 de desembre perquè "treballen els 365 dies de l'any". "Tots aquells que decideixin anar als seus ajuntaments i continuar fent d'alcaldes, benvinguda sigui la seva decisió”, ha reflexionat, tot recordant que "el que no podem fer és violentar els funcionaris". També el portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, ha avançat que “la majoria” dels seus càrrecs electes "han expressat directament la seva voluntat de treballar el dia 6 de desembre", i així ho faran.

Així mateix, els ajuntaments governats per la CUP obriran i tots els càrrecs electes del partit treballaran. Els cupaires ho van acordar durant la cinquena assemblea de càrrecs electes de la CUP, en considerar que la Constitució espanyola és una "presó per als pobles" i "un mur per als drets socials de la gent". El partit ostenta 20 alcaldies i té 365 regidors arreu de Catalunya.

També els 21 ajuntaments catalans governats per Demòcrates obriran i atendran els ciutadans. Segons va explicar el portaveu de la formació, Antoni Castellà, aniran a les cases consistorials a treballar com si es tractés d'un dia feiner i desenvoluparan les seves tasques institucionals amb normalitat.

Qui tampoc descarten treballar són els regidors ecosocialistes. El portaveu d'ICV, Ernest Urtasun, ha tret ferro a treballar el 6 de desembre i ha assegurat que els seus regidors treballen "cada dia de l'any" per tant "qui vulgui treballar ho farà com molts diumenges i d'altres festius".

A Barcelona, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha explicat que ell treballarà com ho fa els caps de setmana, però ha insistit que aquesta jornada és festiva i l'ajuntament no obrirà.

Entre els municipis que han confirmat l'obertura hi ha Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), Celrà (Gironès), Viladamat (Alt Empordà), Viladrau i Prats de Lluçanès (Osona), Navàs (Bages), Sant Julià de Ramis (Gironès), Guiamets (Priorat), Vilella Alta (Priorat), Soriguera (Pallars Sobirà), Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) i Deltebre (Baix Ebre).

Porta a porta, bateig i consulta

Els grups de CiU, ERC i la CUP de l'Ajuntament de Girona aprofitaran el dia per fer un porta a porta i explicar als veïns el procés sobiranista, trucant a pisos i cases per explicar als veïns l'aposta per la independència. A Celrà, a més, aprofitaran per canviar el nom de la plaça Constitució pel de la poetessa Maria Mercè Marçal, amb la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. A Viladrau obriran portes i els veïns podran votar les diferents propostes dels pressupostos participatius.

L’Ajuntament de Badalona no vol soroll

El govern municipal de Badalona (Guanyem, ERC, ICV-EUiA) no ha consensuat cap acció ni ha pres cap decisió unitària. Després de la polèmica suscitada pels fets del 12-O el consistori vol evitar ara una nova polèmica. No es preveu ni tan sols que els electes facin cap acte reivindicatiu com proposa l’AMI. Tot i això, hi ha membres del govern que sí que han decidit que aniran a treballar al seu despatx, però ho faran a porta tancada i esquivaran qualsevol controvèrsia pública o nous enfrontaments amb la Justícia.

SCC i C’s es manifesten

Qui sí que farà acte de presència a Badalona és Societat Civil Catalana. L'entitat celebrarà un acte en aquesta ciutat precisament per “posar el dit a la nafra” a l'Ajuntament pels fets del 12-O. L'acte vol ser una crítica a l'actitud del govern municipal de Badalona i en defensa de la Constitució espanyola. “Farem un acte festiu, en defensa de la Constitució i per dir que no es poden fer coses en contra la Constitució com va passar a Badalona”, ha explicat el president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomà.

Per altra banda, C’s ha decidit organitzar un acte a l’Hospitalet amb la cap del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, el catedràtic Francesc de Carreras, i diputats de la formació taronja. Si el temps acompanya, l’acte se celebrarà al Parc de les Planes de la ciutat metropolitana i després es farà una arrossada popular.   

Polítics sí, funcionaris no

En aquest context, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha defensat que un càrrec electe pot treballar el dia de la Constitució però no un funcionari, i ha reiterat que defensarà el compliment de la legalitat vigent.

També el ministre de Justícia, Rafael Catalá, s’ha manifestat sobre les declaracions dels partits sobiranistes. El ministre va explicar el passat dilluns que ell mateix i "molta altra gent", com metges o policies, treballaran. Amb tot, va recordar que és festiu i per tant no es pot obligar cap funcionari a treballar. 

Poca presència catalana a Madrid

En Comú Podem, ERC i PDECat no assistiran a l'acte institucional de commemoració del Dia de la Constitució que tindrà lloc al Congrés dels Diputats, segons han informat els responsables de les tres formacions catalanes que van obtenir 29 dels 47 escons elegits a Catalunya a les últimes eleccions generals. Serà el segon any que els diputats de l'antiga Convergència no fan acte de presència a aquest esdeveniment, mentre que ERC tradicionalment ja no hi ha assistit. A l’acte tampoc no hi seran ni PNB ni Bildu.

Per contra, sí que hi assistiran diputats del PSC, C's i PP, les tres altres formacions parlamentàries. Podemos, per la seva banda, no hi envia cap dels seus màxims dirigents, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, però sí que hi participaran el secretari d'Organització, Pablo Echenique, i la secretària del grup, Carolina Bescansa.

Millo s’avança

Enric Millo sí que podria demanar festa aquest dimarts. El nou delegat del govern espanyol va convocar divendres passat l’acte institucional amb motiu del dia de la Constitució, poques hores abans de reunir-se amb Puigdemont. L’acte es va fer a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, i hi van assistir unes 150 persones. Entre els assistents hi havia la número tres de Romeva al departament d’Exteriors, Maria Badia, un fet que Ciutadans va definir com "un altre signe de poca lleialtat amb les institucions".

Amb tot, ni Xavier García Albiol ni Inés Arrimadas van acudir a la cita, una decisió inèdita en els líders de l’unionisme a Catalunya.

A Catalunya, Rubí serà l’únic municipi en organitzar un acte institucional pel Dia de la Constitució. L’acte, inèdit al municipi i a Catalunya, consistirà en la lectura d'articles de la Constitució per part de representants polítics i d'algunes entitats.