La direcció estatal de Podemos i el seu secretari general, Pablo Iglesias, han marcat distàncies avui amb Podem Catalunya en desmarcar-se de la crida a participar en la consulta de l'1 d'octubre llançada per l'organització catalana i ha reiterat que perquè el referèndum tingui valor ha de ser pactat. "No cal criminalitzar aquesta mobilització política, però jo, si fos català, no participaria en aquest referèndum", ha dit Iglesias a Cadis, on es desenvolupa la Universitat d'Estiu de Podemos.

El secretari general de la formació morada ha expressat el seu respecte per la decisió dels òrgans autonòmics del partit, però ha estat molt clar en afirmar que la postura de la direcció estatal coincideix amb la de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech. Justament aquest dijous es va conèixer el document que la direcció dels comuns vol aprovar aquest dissabte en què aposta per no donar suport al referèndum de l'1-O.

"L'1 d'octubre pot ser una mobilització legítima, però això no és un exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum amb garanties i eficàcia jurídica", ha subratllat Iglesias, mostrant així el seu desacord amb la decisió de Podem Catalunya i del seu líder, Albano-Dante Fachin, que ha cridat a participar "activament" en la consulta de l'1-O, malgrat no compartir el "format".

En la mateixa línia que Iglesias, el secretari d'Organització del partit morat, Pablo Echenique, ha dit a TVE que, "si fos català", tampoc participaria en aquest referèndum, "perquè és una consulta sense garanties que no serveix per exercir el dret a decidir". 

Iglesias ha afegit que, si Podemos participés en un "referèndum amb garanties", no ho faria a favor de la independència, sinó que apostaria pel reconeixement de Catalunya com a nació "amb un encaix constitucional diferent en un projecte col·lectiu", i s'ha mostrat convençut que aquesta seria l'opció majoritària.


Durant la conferència que ha impartit a la universitat d'estiu del seu partit, el líder de Podemos també ha criticat el "xoc de trens" entre el "bloc immobilista encapçalat pel Govern del PP" i la Generalitat i la dinàmica de "falta de diàleg i d'articulació d'espais de deliberació democràtica" per solucionar el problema català.

En aquest sentit, ha elogiat la gestió dels "ajuntaments del canvi", que, segons el seu parer, han demostrat que "la fraternitat institucional és perfectament possible" i que "és possible imaginar un model de país en el qual diferents identitats" i territoris poden "treballar junts". "Això, el PP no ho pot dir, cosa que l'assenyala com una formació política incapaç d'entendre Espanya i d'articular institucionalment i políticament el nostre país", ha conclòs.