Somrient i gens tremolós, tot i que els que l'acompanyaven sí que feien cara de solemnitat i nervis. Així ha comparegut l'exconseller Francesc Homs després de l'hora i cinquanta minuts en què ha declarat al Tribunal Suprem. Homs ha basat la seva defensa en tres punts, el primer dels quals ha estat acusar les institucions espanyoles de confabular-se per perseguir el procés d'independència, trencant el principi de separació de poders. "La Fiscalia és el braç armat del PP", ha denunciat per justificar que la sentència "ja està dictada, perquè hi ha un posicionament de prejudici", propi d'un "judici polític, no jurídic, fet abans de començar".

"És el fil gregari d'allò que va iniciar el PP, la Fiscalia ho ha continuat i la instrucció ha anat després. Hi ha constatació que les institucions actuen de forma seguidista i arbitrària", ha exposat l'exconseller de Presidència per argumentar el seu posicionament. Entre els motius que sostindrien la tesi es trobaria el canvi de parer entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem, on el primer va considerar que no hi havia delicte, mentre que el segon sí que va decidir investigar la causa "per principi jeràrquic i per implicació política", segons ha relatat. Per aquest motiu, el jutge li hauria demanat si es ratificava en l'opinió de la politització judicial i Homs hauria afirmat que sí: "de manera evidentíssima, no estaria jo tan equivocat".

El segon dels punts argumentals que l'actual líder del Partit Demòcrata ha exposat davant del Tribunal ha versat sobre la "legalitat" d'haver posat les urnes per a la consulta del 9-N. "Hi ha hagut un interrogatori viu, he explicat que la decisió que va prendre el Govern era seguir el mandat de Catalunya, que tenia base democràtica, i que tenia marc legal, perquè promou la participació, i els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i ideològica. En la mesura que de mi depenien els serveis jurídics, estàvem cridats a facilitar-ho", ha tancat sobre la legitimitat que veu en l'acció empresa el 9N. 

En darrer terme, Homs ha exposat que l'avanç del procés independentista no s'aturaria, i que ell era "el pretext", tot i que no el màrtir d'una actuació judicial que afirma "cuinada". " "Si el que intenten és arronsar-nos, just al contrari, la sensació que tinc és que no és un tema personal. Abans i després que jo, en vénen molts. Per això no serveix de res [jutjar]", ha conclòs per indicar de forma ambigua que acataria la sentència "jurídicament, no de forma política", tot i que espera que sigui "condemnatòria", potser amb penes d'inhabilitació o pecuniàries.

Tampoc es va aturar Homs aleshores, com a conseqüència de la resolució del Tribunal Constitucional, perquè, a parer seue, era àmplia i "tan impossible d'aclarir", "allà estava prohibit tot, fins i tot moure's", ha ironitzat.

Precisament, preguntat per El Nacional, l'exconvergent ha afirmat que les qüestions de l'interrogatori han versat sobre si hauria firmat "la carta famosa", "sí", ha dit, alhora que Homs ha intentat esvair la idea que no hi havia "voluntat de desobeir". "Era públic i notori, no vam fer res d'amagat", ha indicat. A més, el polític català ha explicat a partir d'una pregunta del jutge, que sí que s'hauria intentat posar "por" a l'empresa de les urnes, però "no se'n van sortir". Homs ha corregit les afirmacions inicials sobre la "vivesa" del debat amb el jutge, explicant que sí que s'havia sentit "lliure" declarant davant del Tribunal.