El Tribunal Suprem  ha tancat la investigació de Francesc Homs per la consulta del 9-N i engega el procés per portar-lo a judici. Aquesta notícia arriba després que el Congrés aprovés a finals de novembre el suplicatori contra ell perquè aquest tribunal l'investigués.

El Suprem ha posat fi a la instrucció de la causa en la qual investiga l'actual diputat del PDeCAT en relació amb la consulta del 9-N, en què se li imputen delictes de prevaricació i desobediència en entendre que va actuar de manera "arbitrària" i contrària amb la voluntat de desobeir la suspensió del Tribunal Constitucional.

El magistrat de la Sala II Andrés Palomo del Arco ha donat un termini de 10 dies a la Fiscalia per què demani l'obertura del judici oral o bé l'arxiu del cas. El magistrat, en una sentència de 33 folis, apunta que la participació en els fets d'Homs "indiciàriament i amb la qualificació provisional que mereix aquesta fase de la investigació, són constitutius de delictes de desobediència i prevaricació administrativa".

La resolució recorda que el Tribunal Constitucional va suspendre el 4 de novembre de 2014 la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya convocada per la Generalitat per al dia 9 del mateix mes, i va comunicar la seva decisió el mateix dia a la Presidència de la Generalitat. No obstant això, Homs, que en en aquell moment, era màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, de la coordinació interdepartamental, així com de la publicitat institucional i de la comunicació, "no va suspendre cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d'aquesta consulta ni tan sols els que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular, tot i ser conscient de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional i la conseqüent inviabilitat de la seva celebració ".

I no només no va suspendre, afegeix l'instructor, sinó que "va potenciar, després d'haver conegut la Providència de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional i la conseqüent inviabilitat de la seva celebració, el desenvolupament de l'anomenat 'procés participatiu' que culminava en la consulta del 9 -N i va donar empara, que afirmava resultant de consultes jurídiques (en realitat inexistents) a altres activitats de caràcter decisiu per a la celebració de la consulta, va realitzar també alguna contractació ulterior tendent a l'efectivitat de la consulta, i va comunicar la no difusió de la campanya institucional per part d'alguns mitjans a l'organisme administratiu competent per sancionar-los ".

La prova principal

La principal prova contra Homs és un correu electrònic que responia a T-Systems, empresa a la qual s'havien encarregat diverses tasques de tractament informàtic en relació a la consulta del 9-N,  que preguntava si la suspensió acordada pel Constitucional afectava aquests treballs. La resposta instada per Homs va ser que, després de consultar als serveis jurídics de la Generalitat, els serveis o activitats que proveïa T-Systems no estaven explícitament afectats per la providència del Constitucional.

Per al magistrat instructor, les resolucions d'Homs van ser "arbitràries, omissives i actives, contràries absolutament a la Constitució, ja que desapoderada la Generalitat de la potestat per dur a terme la competència que si més no tàcitament afirmava sobre el 'procés participatiu' que culminava amb la consulta; tals resolucions i disposicions, sigui quin sigui el seu contingut, contrariaven de manera grollera l'ordenament jurídic; i no només de legalitat ordinària, sinó el constitucional, en resultar mancats de tot suport competencial, en aquest moment inexistent, i imposar la seva pròpia voluntat sobre la de l'òrgan constitucional, al qual expressament se li atribueix i obliga el dictat de la suspensió ". En aquest sentit, l'instructor recorda que la suspensió pel TC era obligada, d'acord amb la Carta Magna, una vegada que havia estat impugnada la convocatòria pel Govern.

Afegeix que va suposar a més "una suplantació del poder constituent, en fer prevaler la voluntat pròpia (tot i que es digui dipositària d'un difús mandat ciutadà, sense igualment d'aquest caràcter constituent) amb menyspreu deliberat de la resolució que li suspèn la potestat per desenvolupar el 'procés participatiu', dictada per l'òrgan a qui el constituent va encomanar aquesta tasca i control ".

"Resolucions i disposicions doncs -diu la interlocutòria-, injustes, contràries a dret realitzades i dictades sabent, amb plena consciència de la seva il·licitud, ja que es reconeix pel aforat, que encara que afirmava al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació la existència d'aquestes consultes, no va realitzar consulta a òrgan consultiu algun, alhora que indicava expressava a aquest Centre que l'activitat relacionada amb l'adequació informàtica necessària per a la consulta no estava afectada per la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional ". Amb aquests arguments es basa el TS per a imputar a Francesc Homs el delicte de prevaricació.

Pel que fa als de delicte de desobediència, l'instructor recorda que castiga les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins de l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals ". I afegeix: "Tota l'exposició sobre el delicte de prevaricació és reveladora del desacatament al Tribunal Constitucional que integrava la conducta de l'aforat, fent cas omís de la seva resolució".

"El mandat de suspensió és notificat, és publicat al BOE, s'admet que vincula i que la consulta no pot celebrar-se si no s'alça en formular recurs d'aclariment; i malgrat això, de manera oberta, obstinada i pertinaç, res es suspèn, sinó que el 'procés' es continua impulsant, entre d'altres pel referit aforat i la consulta se celebra ", diu el jutge.

L'escrit del jutge Palomo del Arco recorda que el passat 22 de novembre el Ple del Congrés va autoritzar al Suprem a la inculpació formal d'Homs.

La interlocutòria del jutge és pot recórre en el termini de cinc dies (si s'interposa l'apel·lació subsidiriamente al de reforma, aquest últim s'ha d'interposar en el termini de tres dies).