El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ja era conscient que la seva visita aquest dimecres al Cercle d’Economia no seria precisament un camí de roses. No és casualitat que tota la seva intervenció inicial s’hagi centrat a explicar, a partir d’un repàs dels esdeveniments dels darrers deu anys, per què Convergència s’ha embarcat en el procés sobiranista. Estava cantat. Només calia esperar el torn de preguntes.
Homs ha hagut d’admetre que deixava el seu programa –el mostrari– damunt la taula per agafar el “toro per les banyes” i parlar del tema. De poc li ha servit recórrer a Valentí Almirall i a l Memorial de Greuges, ni a l’Estatut del 2006, ni a reivindicacions com la de la descentralització dels aeroports que al seu dia va comptar amb el suport del Cercle i de la pràctica totalitat d'organitzacions i fòrums empresarials catalans, ni la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional, el 2010, ni el paper del Defensor del Poble i l’advocat de l’Estat en aquesta escapçada, ni a la negativa de Mariano Rajoy a acceptar un pacte fiscal el 2012.
Foc creuat amb Antón Costas
El primer a obrir el foc –mai millor dit– de les quatre intervencions que hi ha hagut en l'acte ha estat el president del Cercle, Antón Costas. Després d’escoltar la llarguíssima argumentació d’Homs sobre les raons del procés, li ha plantejat un “imagino que no va a Madrid a comunicar un llistat de frustracions sinó de propostes”. “La principal: poder disposar d’un Estat propi”, ha replicat el candidat. “I la sentència del TC farà modificar aquesta estratègia”, ha repreguntat. “No”, ha estat la conclusió.Soci del Cercle
El soci Joan Mas Cantí, ha retret a Homs que no hagi parlat ni una sola vegada d’Europa. I el candidat ha aprofitat per explicar que en les converses amb la CUP ha posat quatre línies vermelles: ha de ser un acord d’estabilitat, no només d’investidura; amb seguretat jurídica; amb voluntat de diàleg i pacte, tal com es recull en la resolució del Parlament; i amb un compromís inequívoc amb els valors europeus.Costas ha tornat a prendre la paraula per recordar que la darrera nota del Cercle reclamava seguretat jurídica i Homs li ha retret que els problemes de seguretat jurídica no els planteja el procés sinó les lleis espanyoles que envaeixen competències catalanes.
Excandidata d'Unió
Marta Plana, que s'ha presentat com a emprenedora i advocada tot i que ha oblidat explicar que va ser candidata d’Unió a les eleccions al Parlament i és membre del comitè de govern d'aquesta formació, li retreu que no hagi exposat propostes econòmiques i explica que ha hagut d’emportar-se la seva empresa a Madrid perquè als seus clients estrangers no els agrada ni el procés, ni el fet que no hi hagi encara president de la Generalitat, ni les negociacions amb la CUP. “Podré tornar?”, li pregunta. Entre el públic s'han escoltat alguns aplaudiments.“Vull pensar que si marxa a Madrid deu tenir alguns arguments més”, li ha respost Homs i ha insistit que en segons quins postulats de la CUP no hi entraran mai. “Amb tots els errors que hem comès, tenim clars els límits i els objectius”, ha reblat.
Exsecretari d'Estat
Antoni Zabalza, exsecretari d’Estat amb el PSOE i membre de la Junta del Cercle, ha retret a Homs que plantegi una proposta que “rebutja les regles del joc que se’ns ha donat” i que, en cas de prosperar, planteja “dificultats enormes” a la continuació del sistema legal i democràtic espanyol.I el candidat ha tornat a explicar que no es tracta de qüestions conjunturals de l’actual funcionament de l’Estat, sinó que la reivindicació catalana ve de 150 anys enrere i que no és un govern o un altre sinó del mateix Estat espanyol...
Jugar brut, si cal
Tampoc ha faltat un senyor de Collsacabra que li ha demanat per què són “tan dolents” els polítics i li ha aconsellat que, si cal jugar brut, jugui brut:“vostès diuen que són gairebé teresianes i en canvi els altres són bruts”, i li ha aconsellat que controli la premsa.Fa dotze dies que el Cercle va fer públic un document en què reclamava la formació d’un govern amb una majoria parlamentària estable i respectuosa amb la legalitat o bé convocar noves eleccions. De fet, en plena campanya del 27S, la junta d’aquest prestigiós fòrum d'empresaris i acadèmics va tremolar fins els fonaments arran d’un debat sobre la forma com s’havien de pronunciar en relació amb els comicis plantejats en termes plebiscitaris. El president del Cercle va presentar en aquell moment un text molt contundent que va haver de corregir davant el rebuig d’una part dels membres de la junta. Aquest darrer cop, però, el toc d'atenció va prosperar.