Jordi Pujol de mica en mica continua exhumant els seus escrits inèdits i més recents -en part unes autèntiques memòries escrites des del dolor i el sentiment de culpa- al blog de l’Associació Serviol. L’últim post que ha publicat parla del dia que un home el va increpar davant el fèretre de qui va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet Lluís Hernàndez -a la imatge-, ara fa un any: "Vostè ha fet molt de mal a aquest país", li va dir l'home. L'expresident de la Generalitat li va donar la raó.

Li deien "el capellà roig". I Pujol va conrear una intensa relació institucional i personal amb el capellà i membre del PSUC i d’ICV i incombustible alcalde de Santa Coloma entre el 1979 i 1991. La mort d’Hernández, el 20 de juliol del 2015, va colpir un Pujol que va treure forces del seu exili interior després de l’escàndol de la fortuna familiar amagada a Andorra durant més de tres dècades per visitar el fèretre del seu amic, instal·lat a l’ajuntament colomenc.

L’expresident explica que hi va anar sense avisar ningú i va entrar a la sala de plens acompanyat del rector Jaume Patrici Sayrach. Era un dels religiosos que treballaven a la Santa Coloma dels anys setanta, una ciutat especialment “desatesa”, des de la vessant socials i dels serveis públics, enmig del brutal creixement a conseqüència de l'allau migratori, com moltes altres del després anomenat "cinturó roig" de Barcelona, i que Pujol va conèixer de primera mà.

Així descriu Pujol l’escena: “Vaig entrar a la sala de plens acompanyat d’en Sayrach. Vaig estar al costat del fèretre, vaig resar un Pare Nostre, vaig fer una breu meditació. Vaig trobar l’Hernández com rejovenit. Amb una cara serena. Una cara que traspuava pau.” En aquell moment, relata l’expresident, un home es va situar davant seu, a l’altra banda del fèretre, i el va "increpar":

"Li vaig donar la raó. Perquè és veritat"

"Em va dir que jo m’havia d’avergonyir pel que havia fet. Em va dir que havia vingut d’Andalusia feia més de cinquanta anys, que era molt amic de l’Hernández, que ell –en Lluís– sí que era un home exemplar. Però que jo havia fet molt de mal a aquest país. Algú va fer com que volia fer-lo callar, però jo vaig fer un gest perquè no ho fessin", explica Pujol.

Llavors va venir la resposta de l'expresident: “Quan vaig poder parlar li vaig dir que tenia raó. No em va costar dir-li-ho. Perquè és veritat. També hauria estat veritat que li hagués dit que també havia fet coses positives. Però no tocava recordar-ho, ni la meva falla pot quedar esborrada pel que de positiu he fet per Catalunya i per Santa Coloma. Jo no estava en condicions de reivindicar res. No toca. I tinc sentiment de culpa.”

Dos anys de la confessió

Pujol relata que es va sentir confortat per tot plegat, encara que sembli estrany, diu: “El que hi havia de positiu en aquella escena entre aquell home i jo i el propi mort era el testimoni potent d’honestedat i d’amor al proïsme (per dir-ho en llenguatge cristià) de l’Hernández. Per això el que em va sortir va ser ben clarament dir-li que tenia raó amb la seva crítica, i que jo l’assumia, però que ell i jo i Santa Coloma i tots plegats teníem la sort d’haver tingut una persona com en Lluís Hernández.” 

Aquest dilluns 25 de juliol, dia de Sant Jaume, farà 2 anys que Jordi Pujol va fer pública la seva "confessió". I la voluntat de redimir-se de la seva "culpa".