Alemanya, Bangladesh, Xile, Croàcia, Estònia, Libèria, Lituània, Malta, Illes Marshall, Maurici, Namíbia, Nepal, Noruega, Polònia, Corea del Sud i Regne Unit. Aquests són els 16 països del món que tenen una dona com a cap de govern -sigui presidenta o primera ministra.
Són 16, dels 193 estats que hi ha al planeta (reconeguts actualment per l’ONU). Això vol dir que només el 8,2% dels caps de govern són dones, mentre que el 91,8%, homes.
Ara, els nord-americans tenen l’oportunitat d’escurçar lleugerament aquesta distància. Lleugerament quant a número, però profundament en influència, i és que els Estats Units continuen sent el primer país del món. Si s’imposa Hillary Clinton el proper dimecres, el paper de la dona com a líder i governant es veurà indubtablement augmentat.
La victòria de la candidata demòcrata, a més, es podria entendre com la segona part del cicle renovador que va iniciar Barack Obama el 2008, quan es va convertir en el primer president negre del país més mediàtic del món.
Europa, al capdavant
El Vell Continent engloba la meitat de dones del món que són caps de govern (8, del total de 16). La darrera a arribar va ser la britànica Theresa May, arran de la dimissió de David Cameron per la victòria del Brèxit el passat juny.
Darrere d’Europa s’hi troben l’Àfrica i l’Àsia, amb tres dones presidentes per continent. Tancant la llista, Oceania i Amèrica, amb tan sols una dona com a cap de govern, respectivament.
Catalunya i Espanya, buit de presidentes
No són Catalunya i l’Estat espanyol exemple de res si ens referim a la paritat en la principal posició política del país: cap dona ha ocupat encara les sales principals del Palau de la Generalitat ni de la Moncloa.
Inés Arrimadas. Imatge: Sergi Alcàzar
El darrer avenç a Catalunya ha estat que per primer cop la cap de l’oposició és una dona, Inés Arrimadas. Pel contrari, això encara no ha arribat al Congrés: els líders dels quatre grans partits a Madrid són homes.