Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona entre juliol del 1937 i gener del 1939, ha estat homenatjat aquest dissabte amb motiu del 50 aniversari de la seva mort. Es tracta d’una figura oblidada, malgrat que va ser el principal responsable de la capital de Catalunya en els moments més durs de la Guerra Civil. Va ser l’artífex de la xarxa de refugis antiaeris i no va abandonar el seu lloc de treball fins a la mateixa entrada de les forces franquistes el 26 de gener del 1939.

Nascut a la Barceloneta el 1899, Salvadó va accedir al càrrec al juliol de 1937, en substitució de Carles Pi i Sunyer, que havia estat nomenat conseller de Cultura. El seu mandat va coincidir amb els freqüents bombardejos sobre la ciutat, raó per la qual va impulsar la defensa passiva de Barcelona, principalment en la construcció de refugis antiaeris.

També durant la guerra va haver de fer front a l’arribada de refugiats que fugien de tots els racons de l’Estat davant l’avanç de l’exèrcit feixista. Amb la caiguda de Barcelona, Salvadó va marxar a l’exili, però va poder tornar a Catalunya poc abans de la seva mort, el 1966.

fotonoticia_20160220160848_800

 

Ofrena floral a la Barceloneta

L’acte d’homenatge ha constat d’una ofrena floral al cementiri de Montjuïc i una altra a la seva casa natal, a la Barceloneta. Posteriorment, a la plaça que duu el nom de l’alcalde, també a la Barceloneta, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Gerardo Pisarello, ha remarcat que la ciutat "té pendent un acte de reparació històrica d'aquesta figura no prou reconeguda".

En aquest sentit, Pisarello ha avançat que l'Ajuntament té previst fer una intervenció a la plaça per reivindicar la seva figura i ha assenyalat que "un dels grans mals de la Transició ha estat l'oblit de moltes tradicions rebels" i el reconeixement de figures com la de Salvadó.

Els actes d'homenatge han estat organitzats per la Comissió Pro Homenatge Hilari Salvadó, amb la col·laboració de l'Ajuntament, Cementiris de Barcelona, Òmnium Cultural, les associacions de veïns de la Barceloneta i de l'Òstia, el bar Jai-Ca i el bar Filferro.