L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no celebra formalment campanyes electorals internes. Ho deixen molt clar els seus estatuts. Però el cert és que a hores d’ara s’ha desfermat una autèntica guerra subterrània pel control de la direcció, el secretariat nacional, els 77 membres del qual seran renovats pels socis en les eleccions del 14 de maig, l'altre superdissabte del sobiranisme junt amb el convocat per CDC per renovar-se o començar de zero.

L’aparició d’una “llista” de 23 personalitats que es presenten com a alternativa a l’actual direcció, encapçalada des del 2015 per Jordi Sànchez, ha agreujat les tensions latents entre els diferents sectors i sensibilitats que composen el secretariat actual. I ja ha començat el ball de noms -o de "tapats"- per a una eventual substitució de l'actual president: els dels "clàssics" Liz Castro o  Agustí Alcoberro. Però també nous noms com el cupaire Josep Sabaté o l'economista Clara Ponsatí.

“La llista dels alternatius és un frau a les regles del joc”, comenten a El Nacional fonts del secretariat de l’ANC, que temen que les eleccions del 14 de maig derivin en una mena de “cursa electoral” que pot acabar amb el caràcter “transversal” de l’organització i el seu exitós funcionament apartidista. Un model que li ha garantit una àmplia capacitat d’influència en el procés i sobre les forces polítiques que el condueixen. Ara, els equilibris podrien trencar-se per la pressió sempre latent dels partits sobiranistes, que l’ANC ha intentat neutralitzar des de la seva creació amb un funcionament autònom.

La no-llista alternativa

Malgrat que la “llista” alternativa auspiciada per l’exdiputat de la CUP Antonio Baños i l’expresident d’Òmnium Cultural i editor Quim Torra no és formalment una candidatura, prohibida pels estatuts, “és el que més s’hi assembla”, assenyalen fonts del secretariat. Si bé ara com ara descarten recórrer a la junta electoral interna, aquestes fonts remarquen que els crítics “formalment no fan trampa, però s’estan promocionant com un equip electoral”. Una manera de funcionar que consideren inèdita en els processos electorals interns i aliena a l’esperit fundacional de l’ANC.

D’acord amb els estatuts reformats a l’assemblea de Manresa, els socis de l’entitat només poden optar al secretariat de manera individual. Així, segons l’article 6.3 del reglament electoral “no s’admetran llistes tancades que s’hagin de votar en bloc ni noms d’equip o altres indicadors de grup”. Però el cert és que, lluny del consens intern, sobre aquesta qüestió s’ha lliurat una primera batalla entre els sectors que ha arribat a dividir la cúpula de l’ANC per la meitat.

Davant les contradiccions entre dues esmenes aprovades a Manresa, la 22 i la 25 -que permetia als candidats al secretariat presentar-se a les eleccions “si s’escau, en equip”- el secretariat va demanar l’arbitratge de l’equip jurídic. I els juristes van emetre dos informes, l’un a favor dels "equips" i l’altre en contra. Aquesta última va ser l’opció que es va imposar per un marge estretíssim de 21 vots a 20 en una reunió celebrada pel secretariat nacional dissabte passat.

Secretariat de 77 membres

Els socis de l’ANC triaran el 14 de maig els 77 membres que composen la cúpula directiva. 52 d’ells ho són per elecció de les 11 territorials de l’ANC, i 25 tenen la consideració de membres de representació nacional, i es trien entre els 25 candidats o candidates més votats en el conjunt del territori. El 2015, l’entitat tenia prop de 40.000 socis i el mateix nombre de col·laboradors.

A la doble elecció territorial i nacional s’afegeix el fet que la condició de candidat més votat no implica automàticament l’elecció com a president de l’ANC. Tant el president com la resta de càrrecs executius els decideix el nou secretariat. El 2015, Sànchez va ser escollit pel secretariat per rellevar Carme Forcadell, com a resultat dels consensos interns forjats entre els membres dels diferents sectors, tot i que la candidata més votada per les bases va ser Liz Castro. L’escriptora estatunidenca és un dels noms de referència de la llista “alternativa” patrocinada per Baños i Torra. 

Tot plegat configura un model electoral intern complex que, com assenyalen a El Nacional fonts del sector “alternatiu”, deixa l’elecció oberta fins al minut final: la tria (indirecta) del president i el seu equip. Els crítics a Sànchez neguen tenir un candidat o candidata a la presidència -tant Baños com Torra s’han descartat públicament-. Però sí que assenyalen que, aquesta vegada, i a diferència del 2015, el candidat més votat per les bases hauria de ser l’elegit després pel secretariat si s’imposa per prou marge.

Castro no es descarta

L’estratègia dels “alternatius” fa pensar en una dura campanya subterrània per assolir el control del nucli dur del secretariat d’ara fins al dia 14. I no tan centrada en la presidència sinó les comissions que organitzen el dia a dia de l’entitat, que va impulsar les mobilitzacions de les Diades, les més massives de l’independentisme i de la història de Catalunya entre el 2012 i el 2015. A la presidència, en canvi, s’atribueix un caràcter més “institucional” o “representatiu”, assenyalen fonts coneixedores del funcionament intern de l’ANC.

Els “alternatius” consideren a Sànchez afí a CDC i a l’expresident Artur Mas mentre que la seva pròpia “llista” apareix trufada de noms considerats propers als altres partits sobiranistes, la CUP i ERC. Sigui com sigui, fins i tot han començat a circular noms de presumptes “tapats” per rellevar Sànchez, entre els quals el de Liz Castro, la més votada per les bases el 2015, i actual responsable d'internacional de l'ANC, i el de l’historiador Agustí Alcoberro. A tots dos se’ls considera propers a ERC i es dóna el cas que Castro, a diferència de Baños i Torra, no s’ha descartat ara com ara com a possible relleu de Sànchez. Per la seva part, Sànchez només ha fet un primer pas per revalidar el càrrec: obtenir els avals per presentar-se al secretariat.

Ponsatí, deixeble de Mas-Colell

Un altre nom que sona amb força és el de Josep Sabaté, membre de la CUP, i actual secretari de mobilització. Aquesta condició i la seva gestió els últims mesos han provocat que membres del secretariat l’assenyalin com un dels puntals de l'oposició al "convergent" Sànchez i el bloqueig de diverses iniciatives que haurien transmès la imatge d'una ANC una mica "paralitzada".

No obstant això, altres fonts assenyalen la prestigiosa economista Clara Ponsatí, incorporada també a la “llista” dels crítics, com un dels possibles noms de futur. Deixeble de l’exconseller d’Economia  Andreu Mas-Colell, que va acusar al seu dia al Govern espanyol d’haver-la vetat per continuar a la càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown (EUA), el seu perfil “liberal” equilibraria l’accent polític dels promotors de la candidatura alternativa per assumir el control de l’ANC en clau "transversal" o d'"equilibri".