La Guàrdia Civil va activar ahir a les 8 en punt del matí l'operació Anubis. La policia tenia l'ordre del jutge d'escorcollar diversos punts estratègics on suposadament s'estan fent els preparatius del referèndum i, tot i que en la part dispositiva de l'ordre judicial no consta directament cap instrucció de detenir ningú, només a tercers que impedeixin l'operació, es van arrestar 14 persones. 

En aquest context, es va detenir la mà dreta d'Oriol Junqueras i cervell del referèndum, Josep Maria Jové, a la ronda litoral, interceptat per tres cotxes de la Guàrdia Civil i es van començar a fer escorcolls a diversos domicilis particulars i despatxos d'empreses sense la presència d'advocats. Segons fonts de la defensa hi havia "instruccions per escorcollar abans que arribessin els advocats".

D'aquesta manera, la policia va poder demanar les contrasenyes dels equips informàtics i entrar ràpidament a les bases de dades. Una informació que no és obligada de donar a la policia però que, sense advocat i desconeixement legal, els detinguts van facilitar sense ni tan sols plantejar-se que s'hi podien negar. De fet, tots els informàtics van donar les contrasenyes perquè també desconeixien que s'hi podien negar.

Tampoc no es van comunicar les detencions al col·legi d'advocats, entorpint, així, la localització dels detinguts al llarg del dia. Els advocats ni sabien on els tenien ni on els durien després. A una de les advocades, fins i tot, el jutge li va negar la informació. 

De fet, la defensa denuncia aquesta estratègia de desinformació com a una de les armes amb què juga el jutge del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

Sedició, sí o no?

L'operació juga amb el delicte de sedició. El jutge no l'imputa. Investiga 20 càrrecs públics per desobediència, prevaricació i malversació. I tot i que el jutge sempre ha negat que estigués investigant el referèndum, ara sí fa constar que l'operació busca proves que demostrin l'organtizació del referèndum per part dels investigats.

En l'ordre de detenció de la Guàrdia Civil, la policia argumenta l'operació per "l'incompliment de la suspensió del TC en diversos pronunciaments i la culminació de la transició nacional" així com "gestionar elements fonamentals del referèndum" i parla d'un possible delicte de sedició.

La Guàrdia Civil cita la sedició, però el jutge que és l'únic que la pot imputar, no la contempla. 

"La seva raó de ser és la seva desinformació"

Els advocats denuncien que la manca d'informació en què es troba aquest cas des del moment que es va obrir no garanteix els drets dels investigats. "Ningú sap què fa aquesta gent. No et pots defensar", diuen fonts de la defensa, el que suposa una "suspensió de facto de les garanties en el procediment".

Les mateixes fonts critiquen que "la seva raó de ser és la seva desinformació" i que el secret de sumari en el qual s'empara el jutge està entorpint ja no només la línia de la defensa, sinó tot el procés.

De fet, a finals de juliol es va presentar un recurs perquè s'aixequés el secret de sumari, però es va portar a traduir la petició i el jutge encara no ha enviat el recurs a l'Audiència de Barcelona.

La defensa diu que farà "el que sigui" perquè el jutge del 13 respecti els drets, però encara no s'han plantejat recórrer al TSJC perquè assumeixi la investigació, ja que porta també les querelles als membres de la Mesa del Parlament i el Govern de la Generalitat.

Habeas Corpus

El cas dels habeas corpus és un exemple de poca celeritat. Quan la defensa va recusar el jutge perquè era incompatible que el mateix jutge que havia ordenat les detencions, decidís si havien estat ben fetes o no, Juan Antonio Ramírez no es va voler abstenir i es va haver d'engegar un altre tràmit judicial.

Tot i que el va substituir un altre jutge, els detinguts han passat la nit a comissaria pendents de la resolució, quan justament l'habeas corpus el que preveu és un sistema de protecció per evitar estar en mans de la policia si la detenció ha estat irregular.

Sobre aquest punt, fonts de la defensa insisteixen que "s'han suspès els drets dels ciutadans". 

En total es van presentar 10 habeas corpus dels quals se n'han resolt 6. Tots estan desestimats. Tres més estan pendents de resoldre i l'últim encara està en tràmit.