La tensió entre el Govern i l'Estat va augmentant de temperatura a mesura que el procés s'endinsa en el seu darrer tram i el setge dibuixa noves trinxeres. Mentre el president, Carles Puigdemont, s'ha abocat aquests darrers dies en una croada internacional per buscar suports al procés, l'estratègia de l'Estat s'ha concentrat en l'acció de la Fiscalia. Aquest cop, la Fiscalia no ha actuat contra polítics sinó contra les empreses contractades per la Generalitat, i ho ha fet sense esperar cap ordre prèvia del Tribunal Constitucional.

Aquest moviment no ha agafat per sorpresa el Govern, que assegura que feia dies que estava al corrent de l'assetjament a què estan sent sotmeses les empreses amb què treballen, especialment les vinculades amb Presidència i Vicepresidència i Economia. Des de l'Executiu s'atribueix aquesta estratègia a la voluntat de crear "inseguretat, dubtes i incertesa" a les companyies amb qui mantenen vincles. No obstant això, fonts de Govern, asseguren que es tracta de contractes que passen per concursos previs i se sotmeten a la supervisió de la Intervenció de la Generalitat, per la qual cosa no hi ha una especial preocupació des del punt de vista legal sobre el recorregut de les investigacions.

Amb tot, la Generalitat és conscient que des de l'Estat s'ha collat encara una mica més el setge que ara ja no es limita a la persecució dels càrrecs polítics o els funcionaris sinó que també s'estén a les empreses. En particular, a aquelles vinculades a activitats relacionades amb el procés, algunes ja presents en les accions legals pel 9-N, o en la construcció d'estructures d'Estat. A més, l'ofensiva es dirigeix directament contra els directors generals, presidents o apoderats de les empreses.

Accions de la Fiscalia

El diari El País publicava ahir que la Fiscalia va fer arribar divendres a través de la Guàrdia Civil escrits en què reclama que se'ls deslliuri en un termini de vuit dies informació i dades dels expedients que mantenen amb el Govern. Es tracta, segons aquesta informació, d'empreses del sector tecnològic, consultores i de ciberseguretat. L'objectiu d'aquestes investigacions seria, d'una banda, comprovar si s'ha produït un perjudici en les arques públiques o s'ha desobeït les ordres del TC pel que fa al desplegament del procés, però també obstaculitzar la posada en marxa de les estructures d'Estat imprescindibles perquè pugui fer-se amb èxit una declaració d'independència.

Els darrers dies s'ha publicat que la Fiscalia disposa d'un equip de fiscals que analitza de manera diària tots els moviments del Govern. Al capdavant d'aquest equip estaria el mateix fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Maza ha confirmat públicament les investigacions obertes. A partir d'aquest procés de vigilància es va obrir fa dues setmanes una investigació arran la publicitat institucional de la Generalitat en relació al registre de catalans residents a l'exterior. Aquesta campanya s'ha vinculat a la convocatòria del referèndum independentista anunciat pel Govern com a molt tard per al mes de setembre. En aquest cas, la Fiscalia ha encarregat una investigació al TSJC que inclou també el delicte de malversació, a més dels de desobediència i prevaricació, i ho ha fet sense esperar cap ordre del TC.

Això no vol dir que el Constitucional hagi abaixat la guàrdia. El TC es reunirà aquest dimarts, de manera urgent i per primer cop després de la seva renovació d’un terç dels magistrats, per admetre a tràmit el recurs de l’executiu espanyol contra els pressupostos del Govern. Amb l’acceptació a tràmit, les partides recorregudes -les relatives a la convocatòria del referèndum- quedaran cautelarment suspeses.

Acció Exterior del Govern

Tot plegat es produeix després d'un viatge oficial del president d'una setmana als Estats Units, en què ha mantingut reunions amb diferents congressistes republicans i amb el portaveu demòcrata de la comissió d'exteriors de la Cambra de representants, així com entrevistes amb el Washington Post i The New York Times, entre d'altres mitjans. La frenètica activitat de Puigdemont a l'exterior ha continuat aquest dilluns amb una entrevista a Bolonya amb l'exprimer ministre italià i expresident de la comissió europea, Romano Prodi, amb el qual va abordar la situació del procés.

Malgrat que des de l'Estat es treu ferro a l'acció exterior del Govern, les gestions dels polítics catalans van donant resultats. George Kerevan de l’SNP ha visitat el Parlament per preparar una visita a Barcelona de la comissió de Westminster que segueix el procés català, l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia.

També aquest dilluns, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha aprofitat la reunió de defensors del poble de tot el món al Parlament per denunciar, dins del context de regressió de drets a l'Estat espanyol "els intents de criminalitzar processos participatius pacífics i democràtics o prohibir debats parlamentaris". "En lloc de resoldre políticament una demanda pacífica i democràtica de milions de catalans s’amenaça amb actuacions judicials", ha retret Forcadell al Parlament davant la Defensora del Pueblo, Soledad Becerril.