Espanya duu 119 dies sense govern, el període més llarg que l'Estat Espanyol recorda d'ençà que l'expresident José María Aznar va invertir 62 nits en assolir els suports per ser investit l'any 1996. Tanmateix, a dues setmanes de la dissolució de les Corts, les posicions dels partits segueixen enrocades, tot apunta que hi haurà noves elecions el 26J, i la formació d'un nou govern no s'acabarà produint fins a la tardor. En aquest escenari, la interinitat de l'executiu comença a ser asfixiant, davant la incapacitat de respondre a determinats desafiaments, posant en evidència les debilitats d'un Estat que no n'ha conegut en gairebé 40 anys de democràcia precedents similars.

1.Conflicte d'atribucions

Dimecres es podria haver celebrat la primera sessió de control de la legislatura, però aquesta no es produirà per evitar el desgast institucional d'un Congrés amb els bancs blaus del govern buits, en tant que la cambra no pot controlar-lo en funcions. A canvi, els grups podran tenir un torn de protesta formal dimarts pel fet per evitar "l'espectacle", en paraules del president de la institució, Patxi López, que parlin a uns seients sense ningú. El conflicte competencial cueja ja fa quatre mesos. 

L'equip de Mariano Rajoy al·legava que en virtut de la Llei del govern, si no hi ha activitat política l'executiu no havia de comparèixer. A més, considerava que l'executiu de la X legislatura no té la confiança de la cambra de la XI, com apuntava el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luís Ayllón. López es va mostrar procliu a arribar a una entesa dialogada, després de trobar-se amb Ayllón, a qui hauria mostrat les preguntes que els parlamentaris li volien adreçar, per tal de no deixar els dos poders sense control. "No preguntarem sobre l'activitat anterior al 20 de desembre [les eleccions], ni tampoc sobre les intencions futures". Ho va assegurar, com a mostra que no volien que la cambra baixa s'extralimités en les prerrogatives legals. 

López també ho havia intentat prèviament adreçant una carta a la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, de qui en va rebre la mateixa resposta. Després que l'oposició titllés el govern de "rebel", la situació va acabar amb l'aprovació d'una proposició per redimir la qüestió del conflicte d'atribucions davant del Tribunal Constitucional. Ara bé, un cop aprovada aquesta, el govern en funcions diposa de 30 dies per presentar al·legacions en el procés de tramitació.

Les Corts seran dissoltes abans que el Tribunal pugui resoldre res, de manera que el gest no tindrà aplicació immediata, malgrat el president de la Cambra va insistir que així es marcaria precedent "per a futures generacions". "El TC és una institució que també està per a això" va dir.

Patxi López / EFE

2. Congrés virtual

En aquest escenari, i per primera vegada a la història de l'Estat el Congrés convoca plens sense que hi hagi president, es treballa en comissions i es presenten iniciatives legislatives. Però aquestes submergides en un atzucac, ara que les eleccions estan més a prop.

Exemple n'és la paradigmàtica 'Llei 25' d'emergència social de Podemos, que la setmana anterior va passar amb una majoria de vots afirmatius, entre ells, els del PSOE. Si les Corts s'acaben dissolent el 3 de maig, aquesta quedarà sense efecte, i en tot cas haurà de ser implementada la legislatura següent, si es torna a aprovar per la cambra. El govern en funcions no té la potestat per executar-la, ni tampoc per donar la seva opinió, com es fa en el procés legislatiu ordinari.

López ha explicat en reiterades ocasions que hi ha dubtes legals sobre com procedir, de manera que es demanen alguns informes als serveis jurídics, que ajuden a orientar l'activitat. Per tant, Espanya es troba a hores d'ara operant amb un Congrés virtual, l'activitat del qual només servirà per complir compromisos electorals i posicionar les diverses forces polítiques per a un escenari d'eleccions. 

3. Educació i LOMCE

Un altre exemple és la derogació de la LOMCE fa dues setmanes. El calendari juga en contra que la llei es derogui en aquesta legislatura, si no hi ha acord per governar: primer, els diferents grups parlamentaris hauran de fer esmenes a la proposició i, segon, una vegada s'hagués aprovat al Congrés, la iniciativa hauria de passar al Senat, on el PP té majoria absoluta i pot alentir la tramitació al màxim.

Les comunitats també han fet evident la debilitat de l'executiu. Dijous passat, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va dir al ministre d’Educació i Cultura en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, en una reunió al ministeri, que la Generalitat no aplicarà les proves de la LOMCE. Segons Ruiz, Méndez de Vigo està obert a “parlar el tema amb altres comunitats autònomes”, però no va comunicar a la consellera si hi hauria mesures coercitives perquè s'implementés. La tasca del govern es veu limitada i de mans lligada.

Congrés dels diputats / EFE

4. Cadires buides

Apel·lant a la interinitat del govern, és freqüent veure cadires buides dels ministres en funcions a les comissions que haurien de presidir. El ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro va assistir-hi de mutu propi per inforar davant situacions excepcionals com el dèficit, com indica la llei, no així el titular en funcions de Defensa, Pedro Morenés, o la de foment, Ana Pastor. La indignació dels diputats és creixent, i no és estrany veure'ls adreçar preguntes a cadires on no hi ha ningú. L'executiu en funcions repeteix que no han de retre comptes a la cambra, perquè estar en funcions implica que no hi ha activitat política.

A partir d'aquesta lògica, els diversos grups ha demanat a Rajoy la seva compareixença per informar sobre el cas Soria, així com al mateix exministre. Aquest va indicar que havia demanat anar-hi, però Moncloa va deixar entreveure que finalment l'assistència no es produiria perquè ja no és diputat. Tampoc hi assistirà el cap del govern, com van confirmar.  

Cadira buida del ministre de defensa en funcions, Pedro Morenés / Estefania Molina

5. Nomenar ministres

El cas Soria dels papers de Panamà ha posat en evidència una altra situació desconeguda: el Govern en funcions no pot nomenar ni cessar alts càrrecs. L'exministre en funcions d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, no estava exercint activitat política, però sí que li correspon "el despatx ordinari d'assumptes" relatius al seu ministeri, i elevar qüestions al Consell de Ministres els divendres. Ho va explicar la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, indicant que no es faria una "suplència" com la que es produiria si el govern estigués a ple rendiment. Aquestes funcions ara seran traspassades al titular d'Economia en funcions, Luis de Guindos.

6. Rajoy i cimeres

El paper de l'Estat a l'exterior, sobretot en afers europeus, també es veu esquitxat per la interinitat. Abans de l'assistència a les trobades de la UE, el secretari d'Estat té l'obligació de comparèixer al Congrés per consensuar posicions comunes amb la cambra. Així es va fer abans de la cimera europea sobre refugiats on es va tractar la sortida del Regne Unit de l'espai comunitari. Ara bé, després de la trobada a Brussel·les, els grups parlamentaris de l'oposició es queixaven que Espanya hagués canviat el seu posicionament de rebutjar l'acord que la UE volia subscriure amb Turquia sobre refugiats.

L'assistència posterior de Rajoy al Parlament espanyol va ser informativa, no una sessió de control sobre el tema, per bé que l'oposició la va utilitzar d'aquesta forma, com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ho va manifestar obertament. Durant el seu discurs, Rajoy es va defensar que durant aquest tipus de cimeres es negocia en temps real amb la resta de països, i es prenen diverses decisions que no poden ser consultades al Congrés.

7. Dèficit i comunitats

El ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, acostuma a dir que la política domèstica no s'atura com a conseqüència "del rellotge electoral". Precisament, Espanya es troba en una situació d'incompliment de l'objectiu de dèficit a què s'havia compromès amb la Unió Europea. L'escenari requereix d'ajustos i l'aplicació de mesures, com li recorden grups com ara el PSOE i Ciutadans. Aquests reiteren que Espanya no pot estar en funcions davant d'aquests reptes. El Banc d'Espanya va advertir també que la situació d'inestabilitat política podria afectar les previsions de creixement.

Montoro va aportar la setmana passada, en comissió parlamentària, les xifres exactes de les finances estatals. El titular d'Hisenda va culpar les comunitats del desajustament, i les va convocar divendres al Consell de Política Fiscal i Financera per informar-les amb més profunditat. Durant la trobada va assegurar que totes les autonomies estan d'acord a complir els objectius de dèficit, per bé que aquestes coincideixen en la voluntat de "no posar en perill els drets socials" dels ciutadans.  

La inacció per la interinitat del govern es fa evident, i alguns consellers van demanar "un lideratge efectiu" a l'Estat. Aquest ha decidit retallar-se 2000 milions dels seus pressupostos, i encara haurà de tornar a convocar les autonomies a un altre Consell, segurament quan hi hagi govern. El govern té les mans lligades per el moment, mentre els presidents autonòmics demanen reformes en el finançament.

Raül Romeva i Cristóbal Montoro al Consell de Política Fiscal i Financera / EFE

8. Rei, excepcionalitat

Felip VI ha hagut d'enfrontar diverses situacions excepcionals que el seu pare, Joan Carles, mai abans. La fragmentació del parlament espanyol va comportar dificultats per a la formació de govern, portant al monarca a celebrar fins a dues rondes de consultes abans de la investidura de Pedro Sánchez.

En els articles 98 i 99 de la Constitució es detalla el procés per a l'elecció de president, però amb certa ambigüitat. La carta magna no precisa el temps que ha de passar desde les eleccions, fins a la primera sessió d’investidura. Amb el rebuig de Rajoy a l'encàrrec, Felip VI va haver de nomenar el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per desencallar la situació. Sembla que l'estratègia del PP hauria estat reinterpretar la Constitució per convocar noves eleccions amb rapidesa. 

Amb el gest de la setmana anterior de convocar una una ronda, el Rei torna a moure fitxa per limitar els terminis. Constitucionalment no estava obligat a una darrera consulta, però la imatge d'una no-investidura que pereix sense que ningú es pronunciï queda dissipada.  

9. Campanya

A poques setmanes de la dissolució de les Corts, la llei no preveu la possibilitat de fer una campanya més breu. El termini de dues setmanes previst legalment a aquests efectes està regulat per l’article 51 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Per reformar-la caldria presentar una iniciativa davant del ple del Congrés, que hauria de comptar, almenys, amb el suport d’una majoria qualificada de tres quarts de vots positius de la cambra. En el termini en què es tramités la iniciativa, ja s’haurien dissolt les cambres. Per tant, és una via que ara mateix no és possible de tirar endavant, per bé que es podria arribar a un acord entre les diverses formacions, per limitar la duració de la campanya. 

Així les coses, el període d'interinitat ha servit per detectar les debilitats i legals en la interrelació entre el legislatiu i l'executiu, de manera que hi hagi un nou precedent per a futures situacions, i repensar també fins a quin punt la Constitució no requereix certa revisió al seu respecte.