El Govern ha presentat aquest dissabte una denúncia contra la Guàrdia Civil pels interrogatoris duts a terme aquesta setmana a alts càrrecs i treballadors públics de la Generalitat en relació amb el referèndum de l'1 d'octubre. El Govern considera que es podrien haver comès diversos delictes, després de la polèmica entre el jutge i la Guàrdia Civil sobre qui hauria ordenat les declaracions i pel fet que els agents haurien comunicat la seva qualitat d'imputats a alguns dels interrogats.

El mateix el conseller de Presidència, Jordi Turull, n'ha informat a través d'un missatge a les xarxes socials, després que dimecres passat ja va anunciar que ho faria en una roda de premsa al Palau de la Generalitat

Així doncs, el Govern, per ordre del conseller Turull, denuncia els guàrdies civils que van fer els interrogatoris, així com també "qualsevol altra persona que pugui tenir relació directa amb els fets que es denuncien". Segons el document registrat pel jutjat d'instrucció número 15, la Generalitat considera que els agents podrien haver comè

s un delicte "d'obstrucció a la justícia", "d'usurpació d'atribucions", de "falsedat documental", de "violació de secrets" i un delicte "contra els drets individuals". 

Entre els alts càrrecs de la Generalitat interrogats aquesta setmana hi ha el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès, la cap de comunicació de la Conselleria d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Anna Molas, el director general de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, i el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells. A més, aquest dijous també va declarar l'exportaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

Interrogatoris polèmics

Tots ells van declarar davant la Guàrdia Civil en el marc de les investigacions policials sobre els preparatius del referèndum previst per a l'1 d'octubre. Uns interrogatoris que han portat molta controvèrsia pel xoc que es va produir entre la Guàrdia Civil i el jutge que investiga el cas.

Tal com també exposa la denúncia presentada pel Govern, els agents de la Guàrdia Civil, durant la seva actuació, sempre van afirmar que ho feien en el marc de "la investigació 'ordenada' pel Jutjat d'Instrucció núm. 13 de Barcelona". Ara bé, més tard, en una nota de premsa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va posar de manifest que les diligències no havien estat "sol·licitades pel magistrat d'instrucció 13 de Barcelona".

A més, la Generalitat també denuncia que la Guàrdia Civil comuniqués a alguns dels interrogats (Joaquim Nin i Jaume Clotet) que estaven imputats, ja que la policia no té competències per imputar, i només el jutge pot formalitzar aquesta situació d'investigat. Tot i que la Guàrdia Civil actua en aquest cas com a policia judicial, i que pot trobar indicis per investigar, només pot fer un informe posicionant-se i no imputar directament.

Per això, la Generalitat demana al jutge investigar si hi ha hagut un delicte d'usurpació d'atribucions i d'obstrucció a la justícia. A més, també considera que hi podria haver hagut falsedat documental, perquè les diligències no han estat ordenades pel jutjat número 13, i en canvi s'exposa així als documents entregats als interrogats.

Agressivitat dels agents

A més, la denúncia també posa de manifest que en l'interrogatori al director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells, el clima de la declaració va "anar pujant de to" i que "denotava agressivitat". Així mateix, afirma que "se l'acusava constantment de mentir i dels greus 'perjudicis que li podria comportar'". Fins i tot, assegura la denúncia, en alguna ocasió hi va haver "alguna expressió vulgar" i "de mal gust". 

Per aquests comportaments, el Govern denuncia també un delicte d'obstrucció a la justícia, ja que considera que es podria haver intentat influir la declaració del denunciant a través de la intimidació. 

Finalment, la Generalitat també denuncia que el cos de la policia espanyola filtrés a la premsa informacions relatives al cas. Concretament, denuncia que es van avisar uns "mitjans concrets" que hi hauria declaracions i que aquests ja s'estaven esperant a la porta de la caserna. A més, asseguren que en molts casos aquests mitjans ja coneixen prèviament el motiu de la citació i, fins i tot, que "havien estat declarats com a investigats". 

En aquest cas, considera que hi ha hagut una violació de secrets i que s'ha exposat els declarants a una "greu i totalment immerescuda situació d'autèntic linxament mediàtic". 

La denúncia ha estat registrada al jutjat número 15 i serà enviada a repartiment perquè un jutge avaluï el cas i decideixi si l'admet a tràmit.

La denúncia